El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Us agrada «el Nadal»?

J'aime noël

«M’agrada el Nadal» és una cançó força coneguda, sobretot entre la quitxalla. La canta Dàmaris Gelabert, una dona que ha treballat de valent per fer arribar cançons en català als infants. Però no ens hauria de passar per alt que «m’agrada el Nadal» és una frase estranya al català de sempre. Això ho hauríem dit (i ho diem, vaja) d’una altra manera: «M’agrada Nadal».

Cal demanar-se com és que s’ha escampat tant, aquest article de «Nadal»? Em sembla que no cal, oi?

Doncs si no volem que, una vegada més, el català sucumbeixi a la llengua dominant només hem de llevar aquest article. Vegem-ne exemples, aplegats ací i allà:

—Estimo el Nadal: Estimo Nadal.

—Com se celebra el Nadal al món? Com se celebra Nadal al món?

—El Nadal ja ha arribat: Nadal ja ha arribat (més habitualment: Ja ha arribat Nadal).

—La campanya solidària il·lumina el Nadal: La campanya solidària il·lumina Nadal.

Per adonar-se que això és estrany a la nostra llengua, no cal pas retrocedir segles. Consulteu, per exemple, el Corpus Textual de la Llengua Catalana, amb gairebé 1.400 exemples contemporanis. O bé llegiu el Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra: ni una vegada no hi trobareu «Nadal» precedit d’article.

«No havíem dit mai “Felicitar el Nadal a algú”, sinó “Felicitar algú per Nadal”»

Si volem distingir el dia 25 del conjunt de les festes nadalenques, podem dir «el dia de Nadal» i «les festes de Nadal», però no és justificat de dir «el Nadal» ni en l’un cas ni en l’altre.

Hi ha un frases que semblen difícils de resoldre. «Felicitar el Nadal a algú», per exemple. Però és que això sempre s’havia dit d’una altra manera: «Felicitar algú per Nadal». És una errada «Felicitar el Nadal a algú» com ho és «Felicitar el sant a algú» (s’ha de dir «Felicitar algú pel seu sant»).

Igualment, avui sentim frases forçades, com ara: «Preparem el Nadal», «Viu el Nadal», etc. Podem inventar allò que vulguem, però no hauríem de violentar la llengua. En el primer cas, si trobem forçat «Preparem Nadal», podem dir «Preparem-nos per a Nadal». Quant al segon, «Viu Nadal» no és pas més estrambòtic que «Viu el Nadal», llevat que l’espanyol ens hagi estovat les orelles i els ulls.

Naturalment, «el Nadal» és correcte quan és determinat, és a dir, quan parlem d’un Nadal concret: «Recordo perfectament el Nadal del 1970, però no tant el del 1975.»

La paremiologia catalana és plena de frases referides a Nadal i no n’hi ha cap que dugui article: «Nadal en dilluns, festes a munts», «Si Nadal fa estiu, Pasqua prop del caliu», «Nadal sense lluna, de cent ovelles no en queda una», «Nadal vindrà amb molta alegria; també el passarem com un altre dia», «Quan Nadal hagi passat, queda’t la llana i ven el ramat»…

«L’escala hi és: hi volem pujar o hi volem baixar?»

El portal Ésadir, de TV3, després d’explicar això mateix que us he dit, hi afegeix: «sol portar-ne [article] també quan fa de subjecte o complement directe, amb un valor conceptual més que no pas temporal (no m’agrada el Nadal / repensar el Nadal, etc.).» Voleu un exemple que ho desmenteix? De segur que tots reconeixeu aquest ús  conceptual de «Nadal» fent de subjecte en El poema de Nadal:

«Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit,
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.»

Ja ho veieu: una vegada més ens trobem un cas d’interferència de l’espanyol que ens fa canviar la manera d’expressar-nos de tota la vida. I una vegada més, els filòlegs podem fer dues coses: o bé admetre-ho passivament, anotar-ho a la llista i demanar a l’Institut d’Estudis Catalans que accepti aquesta «novetat de la llengua real», o bé cridar l’atenció (a l’aula, a casa, a la feina, al bloc…) perquè no volem que el català sigui més catanyol.

L’escala hi és: hi volem pujar o hi volem baixar?

___________________

Quan ja havia escrit i publicat l’article, m’ha arribat aquest altre de l’amic Ramon Torrents, escrit el 2001, que parla d’això i de més coses. Paga la pena de llegir la gent sàvia.

___________________

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



  1. En llegir aquest encertat article m’ha vingut a la memòria una mostra més de “Nadal” emprat com a subjecte amb un valor conceptual que desmenteix rodonament l’afirmació l’Ésadir: “Ara ve Nadal, matarem el gall / i a la tia Pepa li’n darem un tall”.

  2. En canvi, si consultem el Costumari català del Joan Amades està ple de “del Nadal” i “el Nadal”. Per exemple, hi podem llegir: “Per ponderar el pregon arrelament del sentit d’aquesta festa, excepcional entre totes les altres, la nostra gent diu que: El qui no celebra el Nadal, és home que molt poc val.”

    També hi trobem dites populars: “El Nadal, passa’l vora de la llar”; “Fes sabates, sabater, que el Nadal ja ve.” I frases com: “El Nadal, semblantment com la Pasqua, és festa de cançons i de música.”; “Per l’alta muntanya, on l’obtenció de peix resulta difícil, havia estat motiu de goig poder-ne menjar per l’àpat tradicional del Nadal.”; “Les perspectives per a la celebració del Nadal eren poc falagueres.”

    N’és una petita mostra, n’hi ha moltes més. Tanmateix és ben cert que la majoria de vegades no va precedit de l’article. Però s’hi poden llegir aquestes excepcions, que no són poques. Val a dir, també, que el pròleg del primer llibre de la col•lecció esta datat el 1950. Per tant, és de pensar que el devia redactar molt abans, aquest Costumari. I moltes de les dites aplegades tenien l’origen al segle dinou o abans i tot. Amb això vull dir que la incorrecció no ve de pocs anys ençà, sinó que, aleshores, 66 anys enrere, ja es deia malament. No vull esmenar la plana al senyor Badia, Déu me’n guard !, però sí que he de confessar que aquesta vegada m’ha sorprès una mica. Jo solc emprar les dues formes (tal com n’Amades al Costumari), no era conscient de cometre una incorrecció, francament.

    1. El cas d’Amades és estrany. Jo no sé qui corregí els textos del folklorista a Salvat, l’editora del Costumari. Però els folkloristes (que és el que fou Amades) no eren uns mestres de català, sinó que a les dècades de 1940 i de 1950, tot s’ho ben necessitaven.
      No m’ha calgut gaire treballar amb obres d’Amades, però sí amb la majoria de les de Violant i Simorra (aquest es pot considerar folklorista en treballs de la dècada de 1930, però ja etnògraf, un gran etnògraf, a les de 1940 i 1950). Els correctors de Violant no en deixaven passar ni una. Això es nota molt en les seves obres més importants en català, que han arribat ben actuals als nostres dies: Art popular decoratiu a Catalunya (Les Belles Edicions, 1948), i Etnografia de Reus i la seva comarca (Rosa de Reus, primer volum de 1955). En canvi, a El càntir per aigua (una obreta molt interessant, publicada per Gaietà Vilella com a felicitació nadalenca el 1951) es troba molt a faltar l’acció d’un corrector.
      La primera vegada que vaig sentir l’expressió “el Nadal” va ser molt a finals de la dècada de 1970, en una reunió de pares i mares de parvulari d’una escola del CEPEC, a Barcelona, on els nens i nenes aprenien exclusivament en català, abans de la immersió generalitzada. Era prop de Nadal. Un dels pares va comentar que el seu fill (o filla, no ho recordo) deia “el Nadal”. La mestra, una noia que parlava molt correctament, va respondre que no s’ho explicava, perquè a classe no ho havien dit mai. Al final, es va arribar a la conclusió que era traducció literal d’un anunci que llavors es veia molt a TVE, en què un personatge comentava “Es la Navidad”. La meva dona i jo no ho havíem sentit perquè no teníem aparell de televisió; TV3 encara no existia i no volíem dins de casa la interferència de l’espanyol en l’educació dels nostres fills.

  3. I encara una de pitjor. Estic sentint des de fa uns quants anys (al meu entorn a Barcelona), a parlants de soca-rel, l’expressió “els Nadals”. On passaràs els Nadals? Què penses fer aquests Nadals?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llengua per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent