Per un català «menys» encarcarat

NO TANT MENYS

Si viviu al Principat i teniu una certa edat, deveu recordar que, abans, menys no ho deia ningú: la gent deia menos. A les Illes Balears deien i diuen manco i al País Valencià, sobretot al sud, sempre han dit menys. Amb l’escola i els mitjans de comunicació en català, al Principat es va recuperar menys, que es va difondre pertot.

Però ara se sent massa. No vull pas dir que s’hagi de tornar al menos, sinó una altra cosa: que no hem de dir menys sempre que en espanyol diuen menos. És a dir, que n’abusem, per influència del castellà. Aquest abús, de fet, demostra clarament com una llengua en pot desfigurar una altra, perquè ben sovint allà on s’entafora el menys s’altera la frase tradicional.

I què hauríem de dir, en compte de menys? Doncs allò que sempre havíem dit: principalment,  no tan(t) o bé més poc. En voleu exemples?

Per què les dones cobren menys que els homes?: Per què les dones no cobren tant com els homes?

A la tarda, hi haurà menys ruixats que al matí: A la tarda, no hi haurà tants ruixats com al matí (o, amb un matís: A la tarda hi haurà ruixats, però no pas tants com al matí).

Beveu menys (ordre): No begueu tant.

Beveu menys que abans (afirmació): No beveu tant com abans (o Beveu més poc que no abans).

Els aliments menys saludables: Els aliments més poc saludables.

Ara hi ha menys feina que anys enrere: Ara hi ha més poca feina que no pas anys enrere (o Ara no hi ha tanta feina com anys enrere).

Cada dia dormo menys: Cada dia dormo més poc.

De vegades, l’alteració causada per l’abús de menys acaba modificant l’estructura de la frase. Mireu, si no:

Som una societat menys civilitzada del que ens pensem: No som una societat tan civilitzada com ens pensem.

Menys parlar i més treballar: No parleu tant i treballeu més.

És bo, però ho és menys que ell: És bo, però no ho és pas tant com ell.

L’ús de menys també ha esbandit tot de recursos, expressions o construccions genuïns:

Fa anys que el país s’ha capgirat. Tot? No, tot menys alguna institució: Fa anys que el país s’ha capgirat. Tot? No, tot tret d’alguna institució (o llevat d’alguna institució o fora d’alguna institució…).

—Fa menys d’un any que van publicar aquell reportatge: No fa ni un any que van publicar aquell reportatge.

Al Nord d’Irlanda, la participació va ser de menys del 40%: Al Nord d’Irlanda, la participació no va arribar al 40%.

Quants dies falten? Menys de trenta: Quants dies falten? No arriba a trenta.

En aquest local, hi caben menys de dos-cents assistents: En aquest local, hi caben encara no dos-cents assistents (o dos-cents assistents encara no, o no hi caben ni dos-cents assistents).

Un cas dramàtic és el de les hores. Per una banda, hi ha la mania (copiada del castellà) de dir menys cinc. Per exemple:

Són les dues menys cinc: Falten cinc minuts per a les dues (o En falten cinc per a les dues).

Per una altra banda, al Principat el menys fa trontollar el sistema tradicional de dir les hores. Per exemple:

—Són les dotze menys set: Són tres quarts i mig de dotze.

Si hi afegim que alguns quan han de dir dos quarts diuen simplement la mitja, ja tenim el combinat perfecte:

Vaig arribar a la mitja menys cinc: Vaig arribar cinc minuts abans de dos quarts.

I encara hauríem de parlar d’expressions foranes, com ara menys mal (encara sort, encara bo), ni molt menys (ni de bon tros), anar a menys (amb el sentit de minvar), no és menys cert (és ben cert)…; o bé algunes altres que són acceptades, però que tenen corresponents més genuïnes, com ara més o menys (si fa no fa). Però avui ja us he atabalat prou.

Deixeu-me explicar, finalment, que per cap d’any vaig llegir aquesta frase d’un filòleg: «Espero que el 2016 tinguem un català menys encarcarat.» I vaig pensar que hi havia gent que hauria de rumiar més bé les coses abans d’escriure-les…

_______________________________

Si teniu suggeriments, deixeu un comentari més avall o envieu-me un correu a jbadia16@xtec.cat. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

6 pensaments a “Per un català «menys» encarcarat

  1. Un apunt sobre els usos valencians: al PV (sobretot al cap i casal i l’Horta) els parlants tradicionals diuen també “manco” (i en les locucions derivades, també: “més o manco”, “al manco”, etc.)

  2. Fa unes setmanes, vaig creuar uns correus amb el director d’un diari local. Li comentava que com podia ser que un diari utilitzés paraules fora de la normativa en els seus titulars. En aquell moment era el mot “recolzar” en el sentit de donar suport (molt habitual en els mitjans de comunicació). Un altre cas és “vivenda” en detriment de “habitatge”. El cas de l’ús dels pronoms febles seria un capítol a part.

    La resposta va ser que els mitjans de comunicació ajudaven a crear llengua, que la mantenien viva i que eren un reflex del llenguatge del carrer.

    A partir d’aquí, es pot pronosticar una curta vida a l’IEC i altres institucions afins i jo, que com a catalano-parlant també mantinc viva la llengua, reclamo el meu dret a utilitzar, com es feia fa uns anys, “bussó” en comptes de “bústia”.

  3. És ben veritat això que dieu. Fins i tot és més natural pronunciar “no tant” o “més poc” en comptes de “menys” quan omples el got de vi d’algun convidat i t’avisa que no en vol tant, només una mica. O “no en vull tant” i no “en vull menys”. També m’he fixat que n’hi ha que diuen “suficient” en comptes del genuí “prou” o “ja en tinc prou”. Sembla una moda calcada del castellà: suficiente. També diuen “ja” a seques, pel “ja n’hi ha prou” de tota la vida.

  4. Ben d’acord: jo també ho deia i ho dic amb ‘no tant’ (algunes de les altres fórmules no, però vaja, aquesta, que em sembla que és la bàsica, sí). Un element que podria haver contribuït a la substitució és que la majoria de les fórmules tradicionals inclouen la partícula ‘no’, i en el món propositiu, proactiu i optimistiu d’avui les negatives estan mal vistes. Segur que bona part dels gurus de les noves salvacions universals recomanen proscriure de la pròpia parla qualsevol element que es pugui associar a pessimisme i engegar sempre proposicions en positiu, per beneites que siguin.
    Ja veràs que aviat, en una frase tan corrent com ‘No corris tant que ens matarem’, hi sentirem l’esguerro ‘Corre menys que…’ o ‘Vés menys de pressa que…’

  5. “Anar a menys” és conforme a l’ús medieval, “no és menys cert” té un paral·lel en francès “il n’est pas moins vrai”

    • M’agradaria saber si quan dieu que ‘anar a menys’ és conforme a l’ús medieval us referiu al significat de «minvar» («Les pluges aniran a menys», diuen tothora els homes del temps) o bé, com diu l’Alcover-Moll, «decaure, passar a un estat inferior (de riquesa, de categoria, etc.)». Si teniu exemples medievals del primer ús, ens els podeu fer saber?

      Molt agraït pel comentari.

      JBP

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *