Tridesenes
genviher
21 a 31 de gener
L’avís fou cert, les nits gelades,
l’angina de pit traïdora, d’un gran proper,
-sembla propici l’hivern per a la dalla-
i d’un personatge massa jove i honest.
El vint-i-dos ha vingut rude, contundent,
l’hivern , ja es aquí, saludem la mort,
que ens porta de lluny, aparent,
-sota quines ales, renaixerà l’amor?-
vuit taüts blancs ha deixat el vent,
cicló imprevist, divendres de dol,
invisible i veloç la dalla rabent,
i abans de tres dies, el sol
la tendra natura ja no serà cruel,
però uns pares , orfes,
des d’ara berenaran sols.
Si almenys, d’aquí a un temps,
sabéssim ells, jo i tots,
sota quines ales o disfressa,
sota quin rostre renaixerà l’amor,
si d’aquí un temps sabéssim,
si allò que passà, aquell dia roent,
tenia un sentit, -ens va cremar el cor,
ens va glaçar el cos-
mitja eternitat després
de nou, faríem rodolar el món
si almenys d’aquí a un temps,
entenguéssim que hi havia un sentit,
aparent, tancat ,
i només a estones vertader,
en el dol, i en la mort, i en tornar a saludar el sol.
Que l’espera sigui plàcida i plaent,
de les nits en silenci i quietes,
gelcuit letal, albades inclements,
dels propers verds, dels desitjos,
i de primaveres resplendents.