Memorandum

Jaume Vall

El qüestionari

Està molt bé això de voler la independència de Catalunya per fer un país més net, més endreçat, més transparent, més just, més pròsper, més lliure.
Tothom signa. Bé , tothom que sigui sobiranista i/o que tingui seny.
Ara bé.
Per viure en un país que sigui més net, més endreçat, etc. no n’hi ha prou a voler-ho, votar-ho, i demanar responsabilitats als càrrecs electes.
Cal guanyar-se aquesta qualitat nacional. Com? Utilitzant altre cop el seny, el nostre sentit comú particular. I imitant qui ho està fent millor.
Proposem mitja dotzena  de preguntes, a respondre amb la màxima sinceritat possible, per concretar , no pas “quant” de sobiranista s’és, sinó “com” de partidari d’un país millor es pot considerar.
Per exemple:

1.- Sóc capaç de guardar-me un paper / paquet de tabac buit / llauna de beguda , a la mà o a la butxaca, durant els minuts que calgui, fins a trobar una paperera on deixar-ho?

(aquesta és fàcil)

2.- Si trobo en un lloc públic un telèfon mòbil d’última generació, el portaré a l’ajuntament perquè se li entregui al seu propietari?

(qui diu un mòbil, diu una càmera de fotos, diu una cartera amb diners)

3.- La propera reparació domèstica que hagi de pagar (cotxe, rentadora, il·luminació, pintura, cuina) la pagaré amb impost sobre el valor afegit, o lliscaré per la temptació de fer-ho “sense”?

(aquesta ja comença a picar, no?)

4.- Acceptaré no comprar-me un 4×4, o un cotxe de gamma super-alta, encara que financerament podria fer-ho sense problema, renunciant-hi senzillament per ecologisme, ja que utilitzo més combustible, més espai públic, només pel meu plaer  personal, sense que necessiti un vehicle així?  

(sí home, ningú em pot prohibir la llibertat personal de comprar el que es vulgui!!)

5.- Picaré el crostó del meu fill si ha caigut en la temptació “pandillera”  de escarnir algú diferent pel color de la pell, orientació sexual, capacitat econòmica, o donat que ell  és sang de la meva sang, faré els ulls grossos?

(el meu fill és intocable!!, i si juga a bàsquet o a futbol, cada diumenge l’animaré  cridant com em passi pels c….!!)

6.- Parlant de fills. Visc amb la família en una població amb un percentatge baix d’immigrants extracomunitaris (posem 4%-8%). Enviaré els meus fills en un col·legi concertat, o acceptaré d’enviar-lo a estudiar a l’escola pública?

(si puc, per què no?, vull el millor pels meus fills !!)

 

Se’n poden fer més, sobre qüestions puntuals, pràctiques, però la idea és :

Intentaré que  la meva actuació s’assembli més a la que admirem dels països centreeuropeus, aquells que el poeta definia com a  “nord enllà, on la gent és neta, culta, rica , lliure, desvetllada i feliç” ?  (On es renuncia a una part de la pròpia comoditat per tal que la comunitat estigui cohesionada)

O bé lliscaré per la indolència, per l’egoïsme còmode, que em fa evitar qualsevol esforç privat que em priva d’algun privilegi en benefici del bé comú?

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per jaumevall | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent