Ja tinc “la” llista.
Una proposta de llista transversal, (potser massa i tot) mixta entre ciutadans i polítics, que crec que podria “donar joc” per tal de ser àmpliament votada el proper febrer, quan hi hagi les eleccions plebiscitàries al Parlament.
Cal donar visibilat a la societat civil , i els seus elements rellevants en àmbits tan diversos com l’esport, la universitat, la logística, la diplomàcia, l’art, el periodisme, la sanitat etcètera. Noms de persones reconegudes tant a Catalunya com al món, perquè ens facin més visibles a ulls de la comunitat internacional.
Es tracta de convèncer i gestionar durant 18 mesos una situació excepcional, en la qual decidirem si volem tenir la condició d’estat. És a dir, de si volem tenir la casa en propietat. Després, cada quatre anys, ja anirem votant per triar si la pintem de color vermell o blau, si situem els mobles cap a la dreta o cap a l’esquerra.
Però primer, tots junts adquirim l’habitatge.
La meva proposta.
Del lloc 1 al 7 , polítics institucionals. Del 8 al 50 , persones rellevants, ciutadans experts. Del 51 al 67, polítics tècnics.
El 68, sorpresa.
Del 69 en endavant, ja no m’hi poso, probablement toca altre cop els polítics professionals de partits favorables al sobiranisme.
Som-hi.
1r Carles Vives Pi-Sunyer (futur president Parlament)
2n Oriol Junqueras (futur conseller en cap del Govern)
3r Marta Rovira, (futura vicepresidenta primera Govern)
4t. Joana Ortega, (futura vicepresidenta segona Govern)
5è Andreu Mas-Colell, (futur vicepresident econòmic i hisenda Govern)
6è Irene Rigau (futura vicepresidenta d’educació i universitat Govern)
7è David Fernàndez (futur vicepresident social i benestar Govern)
8è Josep Guardiola (àmbit esportiu)
9è Carles Puyol (àmbit esportiu)
10è Kilian Jornet (àmbit esportiu)
11è Núria Picas (àmbit esportiu)
12è Josep Carreras (àmbit cultural)
13è Jordi Savall (àmbit cultural)
14è Lluís Llach (àmbit cultural)
15è Ferran Adrià (ambit cultural)
16è Jaume Cabré (àmbit cultural)
17è Sergi López (àmbit cultural)
18è Jaume Oliveras (àmbit social)
19è Rafael Ribó (àmbit social)
20è Núria Bosch (àmbit acadèmic)
21è Salvador Cardús (àmbit acadèmic)
22è Joaquim Maria Puyal (àmbit acadèmic)
23è. Anna Arqué (àmbit diplomàtic)
24è. M.Millan Mestre *(àmbit diplomàtic)
25è Carles Casajuana (àmbit diplomàtic)
26è Liz Castro (àmbit diplomàtic)
27è Albert Royo (àmbit diplomàtic)
28è Raül Romeva (àmbit diplomàtic)
29è Santi Vidal (àmbit jurídic)
30è Joan Queralt (àmbit jurídic)
31è Juan José Lòpez-Burniol* (àmbit jurídic)
32è Miquel Calçada (àmbit periodístic)
33è Mònica Terribas (àmbit periodístic)
34è Vicent Partal (àmbit periodístic)
35è Rafel Nadal* (àmbit periodístic)
36è Jordi Mercader (àmbit periodístic)
37è Joan Coscubiela (àmbit econòmic)
38è Anton Costas* (àmbit econòmic)
39è Josep Ma. Gay de Lièbana* (àmbit econòmic)
40è Xavier Sala – Martin (àmbit econòmic)
41è Miquel Puig (àmbit econòmic)
42è Ramon Tremosa (àmbit logístic)
43è Enrique Lacalle* (àmbit logístic)
44è Sixte Cambra (àmbit logístic)
45è Germà Bel (àmbit logístic)
46è Valentí Fuster (àmbit sanitari)
47è Joan Massagué (àmbit sanitari)
48è Josep Sánchez de Toledo (àmbit sanitari)
49è Montserrat Tura (àmbit sanitari)
50è Jordi Baselga (àmbit sanitari)
De 51è a 67è polítics tècnics a decidir pels partits sobiranistes
68è Artur Mas (futur President del Govern de concentració i transició nacional)
Per què aquí, el President Mas?
Per què tal com va acceptar ell mateix, “tanca” la llista. La llista que obté la majoria absoluta. Amb 68 diputats al Parlament Català, el procés ha guanyat. Som majoria.
D’aquesta manera es concreta la seva declaració. Només liderarà si hi ha una majoria contundent en favor de l’estat propi.
Quin millor incentiu pels votants, que fer-ho en massa per arribar almenys fins a 68 diputats?
a) Si surt malament. Quina millor coartada pel President que poder dir, “escolteu nois jo havia renunciat al lideratge per no ser un destorb ni excusa per aconseguir-ho. Però havíem d’arribar als 68 diputats. Ho hem provat. El país no ho ha volgut, ni quan teníem les millors condicions per fer-ho”.
Tindrem el que hem elegit, ergo, tindrem el que ens mereixem.
b) Però si surt bé, també aleshores tindrem govern transversal, expert, decidit i inclusiu per dur a terme una transició , difícil però inspiradora, cap a l’estat propi. I altra vegada, haurem arriscat, i ens n’haurem sortit.
Del 69 en endavant ja ho decidiran també els partits polítics.
(*) Sí, alguns noms poden sobtar, perquè no són persones que s’hagin definit com a independentistes. Ja ho sé. Però, són demòcrates, tolerants, expertes. Si volen ajudar a construir un nou país, des de la seva discrepància raonada, però amb voluntat de sumar aportant la seva experiència professional, per què no?
I si no accepten ser-hi, doncs tenim n’Antoni Bassas, Jaume Marfany, Julià de Jòdar, Xavier Bru de Sala, José Antich, Josep Fontana, Josep Maria Solé i Sabaté, Matthew Tree, Quim Torra, Bonaventura Clotet, Jaume Renyer, …
Si algú té una proposta millor en aquesta línia exposada, la pot compartir.
Si no, esperarem la proposta d’avui d’en Junqueras, la reacció d’en Mas, i l’acompanyament vigilant d’ANC i d’Òmnium.
En tot cas, fem-ho , fem-ho bé, fem-ho ràpid. La nostra gent ho vol, ho necessita. I l’adversari ja ha començat a ensenyar la poteta de la seva agressivitat.
Que tinguem sort !
(Sort, coratge, intel·ligència i generositat !!)
Tot i que, “ara no toca” entrar en les llistes, una observació: aquesta té poca visibilitat de la “societat civil organitzada” així com de representats de les diferents sensibilitats que van més enllà de ERC.
Accepto totes les esmenes. És particular, i comentada amb alguns amics. En tot cas, només desitjar, que més enllà dels noms, CiU i ERC es posin d’acord. Recupero un parell de declaracions de periodistes sobre el 11.09.2012, sobre Catalunya:
José Lozano, redactor en cap de “L’indépendant” : “Una eventual independència ja no fa por si ha daportar més seguretat econòmica. Els dirigents catalans estimen que els diners que Madrid els deixa en finançament són diners propis i no admeten haver de pagar interessos.” “Alguns països reconeixerien la independència, altres trigarien més. Un tema tan important ha de tenir un calendari precís i una adhesió massiva de la majoria dels habitants.”
Martxelo Otamendi, director “Berria”: “La independència depèn del coratge dels catalans.” “Jo crec en el concepte de ‘seducció diplomàtica’, que descriu molt bé un dels terrenys a desenvolupar. Catalunya té al seu favor l’àmplia projecció que té a Europa pel seu atractiu turístic, cultural…”
Necessitem suport transversal ciutadà. Majoria social. Intel·ligència política. Coratge nacional. I sort.
En la lista hay algún exmiembro del PP, es correcto ?
Sí. Però també hi ha exPSC, cap problema. Cap problema si ara està compromès a ajudar a fer un país nou, lliure, pròsper, democràtic, cívic, progressista.
A les eleccions al Parlament es presenten 4 llistes diferents, una a cada circumscripció que marca la llei electoral espanyola, és a dir Barcelona (85 diputats), Tarragona (18 diputats), Lleida (15 diputats) i Girona (17 diputats). Per tant, hauries d’adaptar el format que proposes tu a aquestes 4 llistes.
Tota la raó. Ja ho hem comentat.
Un lloc prou destacat hauria de ser per l’Eduardo Reyes de Súmate. Aconseguirem la llibertat gracies a ells tambe. Per altra banda, en la seccio d’esports, potser algun perico (i Madridista?), aixo que soc culé.
Una altra cosa, com que no tenim sistema electoral propi (aconseguirem la independencia amb el sistems electoral dels veins!), a Catalunya, les circumscripcions electorals coincideixen amb els límits territorials de les províncies espanyoles de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona.
D’aquesta manera, el Parlament es compon, en l’actualitat, de 18 diputats de Tarragona, 17 de Girona, 15 de Lleida i 85 de Barcelona, la qual cosa suma en total 135 parlamentaris; per tant que el Diputat 68 entrés si estés a Barcelona, podria ser que no passés.
M’agrada la llista i la idea, pero hi ha certs noms que fan mal als ulls. La idea és aquesta, que sigui tan rematadament bona la llista, que sigui quasi impossible no votar-la.
Quant a Súmate, tens tota la raó.
Quant a la llei electoral catalana, ja l’hauríem d’haver aprovat.
Quant a la descentralització, ja ho he comentat.
Quant als noms que no agraden, pensa que a l’ANC territorial on he estat, o bé sabíem de quin peu calçava cadascú, o bé en alguns casos no ens coneixíem, i vam treballar força bé. Després, quan calgui pintar les parets, i moure els mobles, ja ho canviarem cada quatre anys. Ara toca ser-hi tots, per adquirir la casa.
Una qüestió essencial que t’oblides és que Catalunya està formada per quatre circumscripcions. A la teva proposta no fas esment a això, però per la resta molt bé tot!
Tens raó. Aquesta vegada no he descentralitzat molt. Però mira les meves propostes sobre el país que volem. Per exemple “He tingut un somni…” “20 raons de desamor…” “Cedeixo el Copyright” i veuràs el repartiment que faig de les conselleries de la república catalana, i d’altres aspectes.
De 50 noms, 9 dones i 41 homes. Si volem fer un país millor, comencem per la llista.
Completament d’acord. Hi cap Marisa Llansana, Anna Simó, Cristina Sánchez Miret, Núria de Gispert, … (Carme Forcadell , Muriel Casals, depèn del canvi d’estatuts de les seves organitzacions). … Disculpa.
No és qüestió que hi tinguin cabuda o no. És qüestió de saber-ne de lleis. Saps que és obligatori per llei un 3-2 pel que fa a gènere en cada tram de 5?
Per no parlar de les circumscripcions.
Saps que si poses a Mas al núm 68 de BCN no surt com a diputat? Saps que si no s’és diputat no es pot ser president?
Rigor, home, rigor.
Evidentment s’ha de millorar la llista. Gràcies per la teva aportació.
Si tan transversal és, per qué no hi trobem quasi cognoms no catalans?
O és que l’ndependentisme té caràcter herrenvolk?
A mi tot aixó em recorda a la distinció entre ashkenazim (jueus d’origen europeu) i mizrahim (jueus d’origen àrab) a Israel. Els primers (el 35% de la població) han sigut sempre les elits del pais i els segons han sigut sempre les classes populars, infrarrepresentades a la politica, la burocràcia, etc.
Entenc el que vols dir. Discrepo. Avui en dia ja no és un tema identitari. No sé per què ho és per a tu. Els noms els he triat d’entre els que són mediàtics, experts, “disponibles”. No en funció del cognom. De fet un dels vicepresidents seria David Fernández. Però, ja no cal entretenir-nos en això. El 80% dels votants independentistes són “mestissos”. I segurament el 20% restant, també. Per què que vol dir avui cognoms no catalans? Els que no són andalusos però sí gots? Francs? Jueus? Afrancesats? Italianitzats? fins i tot Anglosaxons?
Va deixem aquest tema identitari pels unionistes, i anem per construir un país nou, més a la manera del melting pot nord-americà, que no pas amb les essències “chauvinistes” dels Le Pen.
Joan Coscubiela i Rafael Ribó en una llista “unitària independentista” plena de convergents? No cal dir que no els coneixes de res. Estàs fatal, company.
Accepto la crítica. Volia fer-la el més transversal possible. Sense excloure per prejudicis. Per pre-judicis. Si realment no volen sumar, no acceptaran la proposta , oi?
David Fernández no es tornarà a presentar, Carles Puyol va fer el gol de cap que va portar la selecció Española a la final del mundial i Bru de Sala va cobrar un dineral per ser comissari de l’any Espriu …
És cert el que dius. Però tots ells votaran sí (previsiblement) i seran conciutadans nostres. Quin interès hi ha en no incloure’ls si poden sumar?
ai per favor xD qui ha escrit aquesta m**? xD
1- Ferran Adrià? si clar… l’unionista a una llista indepe
i 2- 68 tancar llista? les llistes del parlament son de 135 més suplents.
Quin nivell xD
Em sap greu que pesi més les febleses de la llista, que no pas la part que tingui de positiva.
Si es volen donar un caracter plebiscitari a les eleccions (que no n’existeixen de plebiscitàries) s’haurien de comptar vots i no escons. I, a més, que aquests vots sumin un mínim de dos terços del total, o almenys el que hom consideri una majoria àmplia i no un minso 50%.
En principi, que una llista que convoqués ERC + CiU+ persones de reconeguda vàlua de l’òrbita de PSC, d’ICV, de CUP, fins i tot de PP, que posessin el seu cabdal de coneixements i contactes per la construcció dels fonaments de l’estat català, repeteixo, en principi, hauria de sumar molt més del 50%.
I no oblidem que després, via referèndum segons Mas, via ratificació de la constitució catalana, hi haurà aquesta votació binària Sí/No que també es reclama.
Què curiós que quan es parla d’àmbit cultural mai s’inclou a científics, enginyers, biòlegs, químics……., com a màxim has posat algun metge. O és que la cultura d’un país només inclou a persones de l’àmbit d’humanitats?
Els de l’àmbit científic comencem a estar una mica cansats que es consideri “intel.lectuals” a p.ex un cuiner (amb tots els respectes), i en canvi una Dra. en ecologia (per exemple) que francament, considero té un bagatge cultural superior a alguns que has proposat no es contempli en la cultura del nostre país. Malament anem.
Tens raó. Falten noms,com bé has dit, que elevin el nivell de la llista. He posat persones que tinguessin -a part de vàlua professional- un reconeixement mediàtic, també pensant en la repercussió internacional.
Tal com estan les coses i les fòbies que s’escampen per la xarxa, ja veig molts d’ERC no votant aquesta candidatura per així “eliminar” el President…
Doncs la independència s’aconseguirà amb ERC + CiU. Només amb ERC, no. I evidentment,només amb CiU, tampoc.
Cert, però les batusses de les que som testimonis no em fa ser optimista en aquest sentit.
De fet, si es tiren els plats pel cap ara, què no faran en una campanya electoral convencional de tots contra tots?
Esperem que ANC, Òmnium, AMI, en certa manera, tots nosaltres, posem una mica de vaselina. Que tingui una mica més de pressa en Mas, que el moment és ara. Que tingui una mica més de paciència en Junqueras, que ja guanyarà ben aviat.
Teresa Forcades i Arcadi Oliveres???
Els dos estarien molt bé en l’àmbit social.