Memorandum

Jaume Vall

Cedeixo el Copyright.

Va dir ahir el president Mas que ens toca ser generosos, que queda un any i mig en què hem de pensar en la frase de Kennedy, “no et preocupis pel que el país pot fer per tu, preocupat pel que tu pots fer pel teu país”.

Per tant, des de la meva humilitat, cedeixo el copyright al “procés” del que vaig escriure ja algunes vegades. La darrera fa unes setmanes, en què proposava això:

 

El 26 d’octubre de 2014 vaig escriure:

 

10/11/14 . Valoració del nombre de votants ( i de sí/sí) :

Inferior a 1.000.000 resulta un fracàs , ens fem mirar aquesta nostra condició de mesells acovardits ;

entre1.000.000 / 2.000.000, és fenòmen rellevant , sense pressa però sense pausa, anem pensant-hi ;

superior a 2.000.000, suposa conseqüències polítiques immediates.

Després del recompte de la votació alternativa del 9 Novembre, Mas, Junqueras, Fernàndez i qui més vulgui ser-hi es presenten davant els ciutadans.

El President convoca unes eleccions al Parlament Català amb l’objectiu de proclamar la sobirania de la nació catalana i com a conseqüència comença el procés de transició cap a l’estat propi. Amb dues condicions prèvies :

Primera :Si els partits que estableixin en el seu programa electoral la defensa d’un estat propi per a Catalunya guanyen amb majoria absoluta, s’iniciaran les gestions oficials per separar-se institucionalment de l’estat espanyol.

Segona : Els dos líders , Artur Mas, i Oriol Junqueras es comprometen a abandonar la primera línia d’acció política, és a dir a cedir la presidència dels seus partits, una vegada aconseguit el reconeixement internacional de la independència catalana i el repartiment d’actius amb l’estat espanyol.

Es tracta de visualitzar que cap dels dos no té altre interès “partidista” superior al “nacional”. És tracta de desactivar personalismes, i per una p… vegada pensar en termes d’estat, com fan en situacions transcendents els altres països, inclosos l’espanyol. El president Mas, i el líder d’oposició Junqueras, han d’immolar-se. Han de verbalitzar la seva dimissió una vegada hagin pilotat la transició nacional catalana cap a l’estat propi, màxim 2 anys. Dos anys per proclamar independència, gestionar transició, demanar empara internacional, acordar amb l’estat espanyol.

“A vegades és necessari i forçós / que un home mori per tot un poble / però mai tot un poble / ha de morir per un sol home.” Salvador Espriu

Aquesta decisió, de ben segur injusta pels mèrits que hauran realitzat, ha de servir com a curtcircuit per evitar la temptació táctica, partidista i perdedora.Han de treballar a fons i després cedir el lloc prioritari a saba nova.

(Caldrà recordar que Churchill, després d’haver liderat la resistència británica contra el nazisme, va perdre les següents eleccions al Parlament?)

(Caldrà recordar que molts ciutadans anònims també han treballat voluntàriament i entusiasta a favor del procés, i quan s’aconsegueixi l’estat propi, difícilment rebran un reconeixement oficial?)

1.2 Febrer/Març 2015 : Eleccions catalanes de caràcter plebiscitari per encarar els propers dos anys amb un govern de concentració, d’unitat, de transició nacional, com es vulgui anomenar. Es comprometen a confeccionar una llista unitària, amb presència de la societat civil, per regular i pilotar la transició nacional cap a l’estat propi. Juristes, enginyers, economistes, empresaris, tothom és convidat a sumar-s’hi si demostra la seva competència. Amb Artur Mas, Oriol Junqueras, els seus col·laboradors més propers, i afegint la societat civil i si convé polítics d’altres partits :

Carles Vives Pi i Sunyer, Santi Vidal, Germà Bel, Montserrat Nebrera, Antoni Castells, Montserrat Tura, Quim Arrufat, Xavi Torrens, Xavier Sala i Martin , Miquel Calçada, etc.

1.3 Si hi ha majoria sobiranista CiU+ERC+PersonatgesSocietatCivil, si els vots sumen més del 51% (esperem que sigui 66%) , tenim març, abril ,maig per començar els tràmits: inici pactes amb estat espanyol per separació, inici empara Brussel·les.

Declaració DUS, (declaració unilateral de sobirania), Es comprometen a que aquest període de transició no s’allargui més de 18/24 mesos, i ser capaços de finalitzar tota la xarxa d’aliances internacionals, de reconeixements, d’ambaixadors, de presència en organismes supranacionals, aspectes energètics, de finançament, d’activació de totes les estructures d’estat, de negociació amb l’estat espanyol amb la mediació de la Unió Europea.

1.4 Maig 2015. Si es confirmen les majories sobiranistes, també en l’elecció dels d’alcaldes majoritàriament ERC, CiU, CUP, doncs apa, el 26 de maig, cap al balcó, a declarar, ara sí, la DUI la declaració unilateral de la independència.

Visualitzem-ho : A les 20’00 hores del dilluns 26 de maig. Els alcaldes electes de CiU, d’ERC, d’altres formacions en favor de la sobirania catalana, demanen al president de la Generalitat que proclami la independència. Un alcalde d’una població significativa per comarca, a través de pantalles televisives,són qaranta-una dues comarques, una hora més o menys.

A les 21’00 hores el President , amb la força democràtica de les eleccions de gener/febrer, i amb la força municipal, recull l’envit i proclama la indepèndencia de la república catalana.

“Gallina de piel” plors, emoció pels presents, il·lusió pels que ho gaudiran i records pels que no ho hauran vist !! A veure si ja ens anirem de vacances amb un nou passaport català a la boca!!!! 😉 A veure si ja animarem els esportistes catalans als JJOO de Rio de Janeiro del 2016 !!!! 😉

 

[a veure si també encerto la festa de la diada]

2. Diada

11 setembre de 2015. S’han acabat les diades de protesta, de reivindicació, les manifestacions d’autoafirmació. Ja ho hem fet. Hem jugat l’aposta. Hem guanyat.

Tenim uns ciutadans lliures, responsables i compromesos. Ens hem sacrificat, cadascú al seu lloc i a la seva manera. Ara toca donar-nos el temps de gaudir la recompensa per aquests esforços. Com?

Una proposta:

L’11 de setembre vinent farem un macro-mega-gigaconcert. En la línia del Concert per la Llibertat de juny de 2013. Però encara millor . Hi haurà quatre seus. No un sol escenari, sinó quatre, repartits pel territori -comencem a descentralitzar de veritat-

Al Camp Nou de Barcelona ; al Camp d’Esports de Lleida ; a l’estadi del Nàstic de Tarragona ; a l’estadi Montilivi de Girona. Els camps , a vessar d’espectadors. Els artistes, repartits per tot el Principat. I el concert, simultàniament, donant pas alternatiu als cantants, poetes, màgics, d’una seu a una altra. Amb pantalles gegants, i retransmès per la televisió nacional.

Actuacions, però també agraïments a tots els que ens han aplanat el camí. Tot el territori cosit amb l’art, amb la cultura, amb la cohesió social. Com va dir Francesc Ribera, tenim “soldats repartits per tota la nació : els artistes, els ciutadans corrents que treballen per la justícia i per la llibertat, aquest és el nostre exèrcit.”

 

En fi, està bé que el president del teu país et doni la raó 😉

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per jaumevall | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent