Hem estat maridant música, cinema, literatura d’alguns països, o regions europees.
També toca fer-ho dels nostres veïns més… bé dels nostres veïns. Des de la nostra ja tan propera llibertat, caldrà considerar la cultura espanyola com una cultura a valorar, igual com ho fem amb les altres, francesa, italiana, portuguesa, alemanya. Res a dir.
Hi ha una Espanya democràtica, urbana, tolerant, més viatjada des de la democràcia i l’esdeveniment d’una classe mitjana homologable – més o menys, menys que més-. Tot i que ara està en hores baixes, degut a la falta de pedagogia durant la transició, degut a la inconsciència del diner fàcil d’aquests anys de les vaques grasses immobiliàries. Però avui no és el cas. També hi ha una Espanya negra, pre-democràtica, desigual, negra, que ha estat molt i ben reflectida en obres d’art.
En cinema, Cría Cuervos, El espíritu de la colmena, Furtivos. I les més modernes però que reflecteixen aquell temps, La escopeta nacional, Amantes, Belle Époque, Ay Carmela, El Sur, El sol del membrillo.
En literatura, El Jarama, Nada, Tiempo de silencio, La colmena, i més recentment ,Soldados de Salamina, La sombra del viento, Últimas tardes con Teresa, Mañana en la batalla piensa en mí.
En la música les cançons de Jeannette, Mocedades, Cecília i en certa manera Joan Manuel Serrat, Nino Bravo, reflectirien aquest ambient pre-modern…
Altres referents que ja serien a partir dels setantes : Pongamos que hablo de Madrid, Joaquín Sabina ; Eres tú , Mocedades ; Ramito de violetas, Cecilia ; Cuatro Rosas, Camino Soria, ambdues de Gabinete Caligari ; Escuela de Calor, Radio Futura ; Soy un corazón tendido al sol, Víctor Manuel; España camisa blanca, La puerta de Alcalá, ambdues d’ Ana Belén, Un velero llamado libertad, de J.L.Perales. Sempre amb el rerefons d’un Joan Manel Serrat que va picar molt de gel per obrir-los camí en els aires d’una nova cançó en castella , moderna, polititzada, social, simultàneament a fer-ho en català.
Literatura:
Los Santos Inocentes, Miguel Delibes. La postguerra en un latifundi, amb normes neofeudals en els camps feréstecs, rústics, durs, i només líricament lliures de l’Espanya profunda, injusta i negra. L’argument, una família de camperols, humils, analfabets, treballen en un cortijo, al servei del senyorito, amo i senyor de béns i vides dels seus vassalls. Un día, en una cacería, el propietari mata la mascota d’un dels membres de la pobra família. La resposta que provocarà aquest fet serà brutal.
I gairebé totes les de Delibes, les de C.J.Cela. El Jarama de Rafael Sánchez Ferlosio, també un clàssic contingut sobre els temps grisos ; Nada, Carmen Laforet, guanyadora del primer premi Nadal, amb una jove ofegada per el buit total del seu entorn.
Música :
Por qué te vas, Jeannette , 1975. Cançó extremadament melodiosa i melosa. Sempre lligada a la cara dolça i tendra de Jeannette, nascuda Jannette Anne Dimech el 1951 a Londres, i també banda sonora de la pel·lícula de Carlos Saura, Cría Cuervos. L’Espanya profunda. Bàsicament rural fins els 60’s. Sol i sombra. Moderna a partir de la dècada dels 80. A punt d’haver aprofitat tres dècades de pertinença a la UE. La cantant anglesa, resident a l’estat espanyol des de la seva infantesa, va començar a gravar encara en època estudiantil, amb un barceloní anomenat Pic-Nic. Hi havia Toti Soler……… Eren els primers anys amb influència europeista, d’obertura social i en l’àmbit d’art i cultura. La cançó que va supusar un hit pel grup havia estat escrita per la pròpia Jeannette. Eren lletres molt innocents, bàsiques, però amb música fàcil que enganxava. A partir d’aquell moment, la carrera es va anar consolidant. Un dels temes, Soy Rebelde. Quan Carlos Saura a Cría Cuervos, típica pel·lícula molt compromesa, de cinema veritat espanyol, amb arestes, i finalment comercial; quan va escollir Por qué te vas, va suposar l’empenta definitiva per a la cantant.
Cinema:
Los Santos Inocentes, Mario Camús 1984 . Imatges perfectes que resumeixen un llibre, una vida, un món. Que descriuen un passat i expliquen un present. La llàstima és que si la societat espanyola no aprofita una generació viscuda dins la UE, aquesta història també explicarà un futur. Una família rústica, gent humil i empobrida , una població rural espanyola indeterminada, que ha de esclavitzar-se treballant pel terratinent. El que passa que no és la edat mitjana, sinó són els anys 60’s del segle XX.
Los Santos Inocentes Mario Camus