El fantasma del franquisme ha tornat a Catalunya per glòria d'uns senyors que disfressats de demòcrates i per més INRI d'esquerres. Tothom o quasi tothom haurà vist l'actuació dels "perros" d'esquadra (perros per la manera de mossegar i en castellà perquè és la seva llengua). Demanem la dimissió i "no penso posar senyor al davant" de Saura, Huguet, i Maragall, com a mínim. No demanem més un estatut. Els diem bon vent i barca nova, què faran? beure sidra per Nadal?
Ara que és parla tant de refundar el
capitalisme també perquè algú no es planteja recompondre el socialisme.
Rellegir i actualitzar els llibres de Marx i tan d’altres posar el dia el
sistema de plusvàlua, encontres de donar diners a la banca pera anar perpetuant
l’explotació de la gent com si fossin tan sols una maquina més de l’engranatge
i no persones, perquè no socialitzar-la, perquè especular en compres i vendes
de empreses energètiques socialitzar-les amb noves maneres democràtiques i
millor control de la societat. Va caure el mur i tots ens vam dir em perdut ara
a caigut el mercat i que fem, esperà que tornin obrir la paradeta?
No parlo de dictadures del proletariat ni de cap tipus
parlo de control popular de economia sostenible i de parada de la boja carrera
anomenada progrés.
jaumepc |
dissabte, 1 de novembre de 2008 | 19:05h
El riu m'ha portat unes espardenyes vigatanes,
o de set vetes, i una faixa morellana.
Deuen ser les que el senyor alcalde de Badalona va dir que no formarien
part dels actes de la capitalitat de la
cultura catalana i sí que integraria com a model d’això: d’integració, cant
flamenc i ball de sevillanes
Senyors hem perdut el nord i aviat el sud.
Comprenc i entenc que estem en una societat cada vegada amb més cultures i més
tradicions que porten la gent de fora i això és enriquidor pel país, sempre i
quan es respecti la nostra. Sigui de faixa, espardenyes o barretina si el
moment ho requereix (podria citar un munt de festes on algun d'aquest elements
són imprescindibles).
Sr. alcalde de Badalona ja sé que no llegirà aquest bloc però si li xiulen les
orelles pensi. Comencem a estar tips de demagògia cultural, de presidents
espanyolistes, de ministres a “Madriz” que es venen per un plat de llenties o
de ranxo i alguns que, aquí es fan passar per nous catalans i allà se’ns en
foten a la cara.
Apa ja he fet la castanyada i això que sóc
abstemi.
jaumepc |
dilluns, 22 de setembre de 2008 | 21:24h
Quant vaig iniciar aquest bloc pensava que tenia moltes coses i grans a dir ara veig que tot allò que penses, sents o voldries dissertar (sobre tot sóc amant de la cultura popular o/i tradicional) que són molts els temes que tens al cap, però a l'hora de expressar et quedes com davant del full blanc i ara que he de dir, que interessi algú, que no ho sàpiga casi tothom que llegeix aquests blocs, i com en una gran riuada tot s'escola per sota al pont. Potser algun dia un tros més avall recuperaré algun estri perdut, algun cavall cotoner o algun capgròs, potser també algun pamflet polític. No ho ser
Recordeu avui comença la tardó, començaran les sembres i acabaran les veremes
La saviesa popular, encara que molt
desestimada per la cultura de la civilització, ho te clar de fa molts anys.
També diu que si plou per Sant Pere Regalat plou quaranta dies seguits i quasi
ja estem a la meitat.
I el Sr. que trobareu a la foto del arxiu afegit no en sap res d’això com els
seus companys d'ofici.
Llàstima que amb el canvi climàtic que patim gràcies a la cultura de la civilització
i el progrés no se si sempre es compliran els pronòstics.
Ja no s'arnen els vestits; s'esfilagarsa, però, el dolor i un buit afrós troba el seu lloc depredador quan, a la fi, s'acaba.
El poeta viu en qui l'admira, quan l'home ja l'han fet servir tots i, com és sabut, només pols, memòriestènues, dolors silents en resten.
Penso en el que digué el vell Aubrey - pobre i polsós a u nes golfes de Bloomsbury- "quant un home de saber mor quantes coses ens són robades" I Aubrey parlava de Shakespeare.
Els llibres d'historia són un vici que totes les policies accepten. I viure és una manera de combatre les arnes, les recances a la matinada. La veritat, però, n'és una altra.
Sopant amb una colla d'amics, per força havia de sortir el tema de les eleccions a Espanya, i em dono compte de que queda una setmana mal comptada pel dia escollit.
Uf! Costa ubicar-se. Primer, com que tot el que tinc, química, ara sembla ser que tot és química, doncs ho tenia en un garbuix ho vaig posar en un calaix de sastre.
El fantasma del franquisme ha tornat a Catalunya per glòria d'uns senyors que disfressats de demòcrates i per més INRI d'esquerres. 
Em voldria canvia el segon cotxe que te prop de deu anys i no podré
Quant vaig iniciar aquest bloc pensava que tenia moltes coses i grans a dir ara veig que tot allò que penses, sents o voldries dissertar (sobre tot sóc amant de la cultura popular o/i tradicional) que són molts els temes que tens al cap, però a l'hora de expressar et quedes com davant del full blanc i ara que he de dir, que interessi algú, que no ho sàpiga casi tothom que llegeix aquests blocs, i com en una gran riuada tot s'escola per sota al pont.
COMENCEN LES GRANS REBAIXES:
Votem votim votam; visca la bota, visca la bota
Avui i per culpa de l'humitat d'aquí sota el pont, i no pas pels resultats electorals, m'han diagnosticat algun desajustament dels neurotransmissors.
Sopant amb una colla d'amics, per força havia de sortir el tema de les eleccions a Espanya, i em dono compte de que queda una setmana mal comptada pel dia escollit.
