A veure: Si el Consell de Seguretat de l´ONU diu NO a la invasió de Libia, però l´OTAN_OBAMA diu ALLÀ VAIG, ¿què farà el Zapatero?
Trieu l´opció u opcions a veure si ho endevineu:
1.-clavar el cap per la cabota 2.-dir SI,pero NO, pero SI...BUAOBAMA 3.-treure les tropes d´Agfanistan i convidar-les a un sopar en La Moncloa. 4.-d´entrada, no. 5.-d´eixida, menys 6.- llegir el Juan de Mairena i optar per: 6.1.- comer judias con tomate 6.2.- comer tomate con judios/as 6.3.- comer judios con tomate 7.- I en el cas de que "los judios" fossen saharauis o palestins,¿ comeria "judios" con tomate? 8.- Fer-se una foto de familia amb el Rei del Marroc 9.- Fumar-se un porro amb els brots verds de la seua "parida" d´"Aliança de les Civilitzacions" 10.- Retallar encara més les pensions i demanar la benedicció de Monseñor Rouco-Varela
Els sotasignants, gent de Sueca, pares i mares de futurs i actuals usuaris, asidus ipotencials usuaris de la Biblioteca, assabentats que es vol ubicar un transformador a l´interior de l´edifici, i sabedors dels dubtes que plantejala sua proximitat sobresi pot o no afectar negativament
la salut de les persones, i perquè, en cas de ser estrictament
necessari, podria ubicar-se fora de l´edifici, concretament al solar de
les antigues “basses”, que és de propietat municipal,
DEMANEM:
que
impedeisca instal.lar-lo a l’interior de la nova Biblioteca, doncs, en
el cas de que apareguera algún problema de salut entre els usuaris i/o
els veíns degut al transformador, la responsabilitat podria ser seua.
jaumemoc |
dimecres, 23 de febrer de 2011 | 18:50h
18.2.11 . Diari Levante, secció de la Ribera
Per la seua banda, l’alcalde de Sueca, Joan Baldoví, ha
tornat a insistir en el fet que tan sols “s’ha canviat un professional per un
altre perquè no estàvem contents amb el resultat “
Home, dic jo, AMB EIXE CRITERI ,SI AL MES DE MAIG CANVIA L´ALCALDE DE SUECA I A AQUEST NO LI AGRADA EL MATEIX QUE A BALDOVÍ, ¿ QUE FA, CANVIA DE NOU D´ARQUITECTE I ENDERROCA EL QUE HAJA FET? EIXA MANERA DE FUNCIONAR NO DEIXA DE SER PUR DESFICACI !!
L´Alcalde actual no deuria mantenir-se en el seus "tretze" , més bé caldria que tingués un poc de seny i de respecte a la Entitat que representa (l´Ajuntament i el poble de Sueca) i com que les eleccions municipals són em maig i no sabem si tornarà a repetir en el càrrec el mes correcte i honest seria NO PEGAR UNA PICOLÀ EN EL QUE HI HA CONSTRUÏT FINS ARA EN LA BIBLIOTECA fins que es constitueisca la NOVA CORPORACIÓ (total d´ací no res: menys de tres mesos) i decideixca per ella mateix què s´ha de fer. Cas contrari se la nyuga de peus i mans. A no ser que siga això el que pretén el Sr. Baldoví.
Què fem? Ens mirem el melic o què? TV3 es tanca per
que al "Molt Honorable" NO LI AGRADA i vol que vejam solament Canal 9
que és el que a ell li deu fer goig, i a Sueca s´ENDERROCARÁ gran part de la
futura Biblioteca, i es posara UN TRANSFORMADOR perque a
l´"l.lustríssim" Alcalde, NO LI AGRADA i LA VOL PER A TOTS COM A ELL
LI FA GOIG. ¿On hi és la diferència? Ens referim al talant democràtic,clar.
(vos adjunte l´article que he escrit i que el diari Levante va a publicar este cap de setmana):
Són tants els motius i les raons que ens empenta a escriure este
article que és realment complicat el saber per on començar. Això sol
passar, tens moltes coses a dir però que fer-ho clar, sense botiges, no
és torna fàcil. I és que estes línies pretenen denunciar el que, al
mateix temps, és un cas d´analfabetisme arquitectònic, de capricis
infantils i cars en èpoques de retalls, de solidaritat gremial amb un
company arquitecte... I és que tot junt està passant, a Sueca, en el
cas de la construcció de la nova Biblioteca Suecana.
Per a qui no el conexia, dir que el projecte de la biblioteca,
realitzat sobre l´històric Molí Fariner i dissenyat per Jaume Lloret ,
era una bona proposta. I ho raonarem: era un projecte innovador en la
manera en la que l´arquitecte tractava els materials usats. Estava ben
pensat de cara a les orientacions intentant la sostenibilitat de
l´edifici. Fugia de l´arquitectura espectable i no era pretenciós,
entenent que la millor part del projecte, el molí, ja va ser construït
fa un grapat d´anys. Era funcional, acomplint estrictamente el programa
de necessitats. Proposava una ampliació amb molt bon criteri,
diferenciant l´ampliació de l´edifici històric per no trastocar les
proporcions d´este, tal i com indica la Carta d´Atenes sobre
restauració i conservació.
Per totes eixes raons, considerem que estàvem davant d´un bon projecte.
De bona arquitectura. O millor, estem. Perquè l´edifici encara està
ahí. Encara que no han estat suficients perquè Joan Baldoví –i qui
l´assessore- decidisca que l´obra, prácticamente acabada, s´ha de
tombar. Un autèntic disbarat i un desficaci, però així és.
La barbaritat es torna indefensable al saber que el projecte va ser
aprovat per l´Ajuntament de Sueca, i els seus tècnics, fa molts anys.
Durant estos anys l´obra s´ha anat executant sense problemes i és ara,
quan ja està acabada quan es vol enderrocar gran part d´ella. Al
voltant de 200.000€ s´emportaran els contenidors dels enderrocs. Des
del nostre parer, el tema no té desperdici.
Els que signem este article, arquitectes, arquitectes tècnics de
professió i estudiants d´arquitectura, ens hem vist obligats a
denunciar el fet. I ens vegem autoritzats per a fer-ho. Tècnicament i
moral. No volem, i no podem, romandre muts devant el cas. El nostre
compromís cívic amb l´arquitectura no ens ho permet. I li demanem a
l´alcalde de Sueca que reconsidere la seua decisió. Altrament, passarà
a engrossir la llarga i trista llista de dirigents polítics que han
passat a la història per eliminar edificis, barris i ciutats senceres
quan no ho deurien d´haver fet...
Esplèndit el comentari. Pel que m´afecta sentimentalment: gràcies a tots el sotasignants.
Ja sabeu què:
1.-"no se hizo la miel para la boca del asno"
2.- ens ho recordava el gran poeta i home Don A.Machado: "l´españolito desprecia cuanto ignora"
3.- quan d´atrevida sol ser la ignorància.
Més i recent informació la trobareu al diari Levante, secció de La Ribera, en l´edició d´avui diumenge. Paga la pena fullejar el diari. Segur que no perdreu el temps.
Aquestes fotos són de la pàgina web de l´Arquitecte del projecte original de la Biblioteca Muncipal i Biblioteca suecana, del que ja s´havia completat quatre de les cinc fases (només quedava l´última: acabaments i remats) i que l´han fet fòra per voler canviar eixe projecte inicial. Pràcticament la totalitat dels elements principals (mireu les imatges) que configuren els espais els pretenen enderrocar.
Aquestes fotos són de la pàgina web de l´Arquitecte del projecte original de la Biblioteca Muncipal i Biblioteca suecana, del que ja s´havia completat quatre de les cinc fases (només quedava l´última: acabaments i remats) i que l´han fet fòra per voler canviar eixe projecte inicial. Pràcticament la totalitat dels elements principals (mireu les imatges) que configuren els espais els pretenen enderrocar.
Acabe de re-llegir el llibret d´Andrés Sorel que publicà l´editorial Z el 1976 : "Miguel Hernandez, escritor y poeta de la revolución", i el que publicà l´any passat la Editorial "Páramo" : "Miguel Hernandez.La voz de la herida", del que són autors David Becerra i A.J.Antón Fernandez, i el que entregà Público:"Miguel Hernandez. Cronicas de la Guerra Civil". Feia anys, éssent encara estudiant, -- en el 67 , a l´època que els
delegats de cultura de la Universitat de València li organitzarem un
homenatge amb motiu dels 25 anys de la mort del poeta--, va
caure a les meues mans la biografia esrita per Claude Couffon i
publicada per Losada, i aleshore,llegint el llibre, vaig entendre el significat
de la paraula dignitat. Si algú encara no sap ben bé què expressa aquesta mot , li aconselle llisca el llibre i ho entendrà clar i ras perquè la vida, l´obra i la
mort del nostre estimat poeta ompli de contingut eixa paraula. El centenari del
naiximent de Miguel Hernandez, el 2010, ha passat "sense pena ni glòria",
em sembla. Quatre "cosetes" oficials per a "quedar bé" i pare vosté de
contar. Rafa Reig,en Público, va comentar a la seua columneta habitual
que hi havia interés per amagar que la poesia de l´oriolà era indestriable del compromìs ètic d´Hernandez, de la seua militància política, i de la seua actitud combativa en defensa del Front Popular durant la Guerra. Negar -ho u oblidar-ho, sempre interessadament, així como no reivindicar l´adhesió comunista del poeta és voler desvirtuar Miguel, a l´home i a la seua obra. Escrits puntuals de Reig -- com l´elogi que feia de Miguel Hernandez , dient que no es pot entendre el que va escriure si es deslliga de la pròpia biografia del poeta, -- desenmascarant
hipocresies i manipulacions, foren el motiu per retirar-li la columna i fer-lo fora del diari.Diari que s´havia guanyat la credibilitat perque semblava respectar la llibertat d´opinió i aparentava un tò progressiste . L´obra de l´Hernandez és
indestriable de la seua personalitat; als seus inicis influenciat per
l´ambient catòlic oriolà, sobretot pel seu amic Ramón Sijé , i desprès,
instaurada la República i arribat a Madrid, pel seu compromís amb les
esquerres, fonamentalment l´esquerra comunista. Pocs intel.lectuals han
sabut compaginar com el nostre poeta teoria i praxis. I crec
que cap del grup del 27 mantingué un compromís tant coherent en
paraules i fets. Fou un poeta-soldat, un poeta-guerrer, un poeta del, i
en el, front, perquè ho considerava un deure i apostà , per això
mateix, per la lluita en les trinxeres en conte de la "comoditat" de
la lluita en la reraguarda. El fracàs de la ruptura -- no se si dir-ne
fracàs perquè hi ha dubtes bastant raonables de que en algún moment hi
hagués voluntat d´aconseguir-la -- i el "pasteleo.-farsa" de la
reforma, ens han dut la "democracia descafeinada" que poc ni
gens s´esforça per recordar i rehabilitar aquells que defensaren la
República i repudiar als qui desencadenaren la Guerra; foren , "ells", al rebelarse contra el poder legítim de la República, responsables, directa i indirectament, de totes les morts
en batalla ,dels assassinats durant els anys bèlics i de la ignominosa
repressió de la post-guerra. De morts s´alimentaren fins a l´última hora
de vida de l´agonitzant dictador. L´acceptació per l´esquerra del "pacte", de
la "reforma" ,fou obra més pròpia de politics "desvergonyits,
impacients i oportunistes", més bé deixebles del "Guepard" de
Lampedusa --"cal que quelcom canvie per a que tot quede igual" -- que
dels ideòlegs històrics de les classes populars. Una enganyifa vergonyosa
i , possiblement , premeditada. El
Fuster, aleshores, al pròleg que va escriure per a "El suecà" --
butlletí setmanal de l´Agrupació comunista de Sueca --, apuntava,
irònicament, que tant Carrillo com Gonzalez, en el fons, el que
pretenien acceptant la reforma no era altra cosa que presidir la processó del Corpus.
I tal com ens han anat les coses, i ens estan anant, sembla que l´ assagista de Sueca no anava massa errat. Encara hi ha molt de camí per
recòrrer per a que Miguel Hernández siga reivindicat en tota la sua complexitat com a poeta del poble i reconegut pel mateix poble a qui dedicà amb tanta dignitat obra i vida.
Que l´any que ve, 2012, 70 anys desprès de la seua mort a la presó,
tinga l´homenatge que es mereix. Tota l´esquerra en serem responsables
si això no es produeix. N´estem obligats com a poble !!.
jaumemoc |
dijous, 23 de desembre de 2010 | 21:15h
Ens volen muts i dòcils. Els mitjans de comunicació -- us recomane llegir "Traficantes de la información" de Pasqual Serrano -- hi col.laboren. Però, a pesar de tot, no hem de permetre que ens facen "comulgar en ruedas de molino". Front al pensament únic i la fi de la Història que pretenen imposar, reivindiquem els intel.lectuals materialistes Rabelais, Montaigne, Voltaire, Diderot, Marx, Gramsci, Fuster i tots els lliurepensadors, i els sacrificis i lluites històriques de les classes populars per una vida més digna. Un altre món és posible. Retocs als sistema no és la solució: ja estem comprovant a què ens està portant el "pasteleo-renúncia" de la transició. I quina vergonya tot el que ens varen vendre "de positiu". Recordem allò que deia el "Gatopardo": cal canviar alguna coasa per a que tot quede igual. L´esquerra si no aposta per rebujar el sistema actual no crec que li quede futur com a esquerra. L´alternativa és -- "ara o mai", com diria el Fuster -- l´antiglobalització i el socialisme (no la socialdemocràcia). Amb l´esforç de tots els qui creuen en un món més humà, més pacifiste, més respectuós amb la natura, amb un repartiment més just de la riquesa, sense explotació del l´home per l´home i dels pobles pels pobles, més solidari i lliure, és posible fer realitat l´utopia. Apuntem-nos-hi !!
