Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
jaumemoc | dimarts, 8 de març de 2011 | 13:33h
A veure: Si el Consell de Seguretat de l´ONU diu NO a la invasió de Libia, però l´OTAN_OBAMA diu ALLÀ VAIG, ¿què farà  el Zapatero?

Trieu l´opció u opcions a veure si ho endevineu:

1.-clavar el cap per la cabota
2.-dir SI,pero NO, pero SI...BUAOBAMA
3.-treure les tropes d´Agfanistan i convidar-les a un sopar en La Moncloa.
4.-d´entrada, no.
5.-d´eixida, menys
6.- llegir el Juan de Mairena i optar per:
                    6.1.- comer judias con tomate
                    6.2.- comer tomate con judios/as
                    6.3.- comer judios con tomate
7.- I en el cas de que "los judios" fossen saharauis o palestins,¿ comeria "judios" con tomate?
8.- Fer-se una foto de familia amb el Rei del Marroc
9.- Fumar-se un porro amb els brots verds de la seua "parida" d´"Aliança de les Civilitzacions"
10.- Retallar encara més les pensions i demanar la benedicció de Monseñor Rouco-Varela

jaumemoc | diumenge, 6 de març de 2011 | 13:02h
Sr. Alcalde
Excel.lentíssim Ajuntament de Sueca
Els sotasignants, gent de Sueca, pares i mares de futurs i actuals usuaris, asidus i  potencials usuaris de la Biblioteca,  assabentats que es vol ubicar un transformador a l´interior de l´edifici, i sabedors dels dubtes que planteja  la sua proximitat sobre  si pot o no afectar  negativament la salut de les persones, i perquè, en cas de ser estrictament necessari, podria ubicar-se fora de l´edifici, concretament al solar de les antigues “basses”, que és de propietat municipal,
DEMANEM:
que impedeisca instal.lar-lo a l’interior de la nova Biblioteca, doncs, en el cas de que apareguera algún problema de salut entre els usuaris i/o els veíns degut al  transformador, la responsabilitat podria ser seua.
S   I   G   N   A   T   U   R   E   S
         Nom, DNI, Signatura                                                     Professió

jaumemoc | dimecres, 23 de febrer de 2011 | 18:50h

18.2.11 . Diari Levante, secció de la Ribera

Per la seua banda, l’alcalde de Sueca, Joan Baldoví, ha tornat a insistir en el fet que tan sols “s’ha canviat un professional per un altre perquè no estàvem contents amb el resultat “

 

Home, dic jo, AMB EIXE CRITERI ,SI AL MES DE MAIG CANVIA L´ALCALDE DE SUECA I A AQUEST NO LI AGRADA EL MATEIX QUE A BALDOVÍ, ¿ QUE FA, CANVIA DE NOU D´ARQUITECTE I ENDERROCA EL QUE HAJA FET?
EIXA MANERA DE FUNCIONAR NO DEIXA DE SER PUR DESFICACI !!

L´Alcalde actual no deuria mantenir-se en el seus "tretze" , més bé caldria que tingués un poc de seny i de respecte a la Entitat que representa (l´Ajuntament i el poble de Sueca) i com que les eleccions municipals són em maig i no sabem si tornarà a repetir en el càrrec el mes  correcte i honest  seria NO PEGAR UNA PICOLÀ EN EL QUE HI HA CONSTRUÏT FINS ARA EN LA BIBLIOTECA fins que es constitueisca  la NOVA CORPORACIÓ (total d´ací no res: menys de tres mesos) i decideixca per ella mateix què s´ha de fer.
Cas contrari se la nyuga de peus i mans. A no ser que siga això el que pretén el Sr. Baldoví.

jaumemoc | dilluns, 21 de febrer de 2011 | 19:15h

 

Què fem? Ens mirem el melic o què? TV3 es tanca per que al "Molt Honorable" NO LI AGRADA i vol que vejam solament Canal 9 que és el que a ell li deu fer goig, i a Sueca s´ENDERROCARÁ gran part de la futura Biblioteca, i es posara UN TRANSFORMADOR perque a l´"l.lustríssim" Alcalde, NO LI AGRADA i LA VOL PER A TOTS COM A ELL LI FA GOIG. ¿On hi és la diferència? Ens referim al talant democràtic,clar.

jaumemoc | diumenge, 6 de febrer de 2011 | 13:21h
Escrit aparegut al bloc del taurò

 divendres 4 de febrer de 2011

analfabetisme arquitectònic a Sueca


(vos adjunte l´article que he escrit i que el diari Levante va a publicar este cap de setmana):

Són tants els motius i les raons que ens empenta a escriure este article que és realment complicat el saber per on començar. Això sol passar, tens moltes coses a dir però que fer-ho clar, sense botiges, no és torna fàcil. I és que estes línies pretenen denunciar el que, al mateix temps, és un cas d´analfabetisme arquitectònic, de capricis infantils i cars en èpoques de retalls, de solidaritat gremial amb un company arquitecte... I és que tot junt està passant, a Sueca, en el cas de la construcció de la nova Biblioteca Suecana.

Per a qui no el conexia, dir que el projecte de la biblioteca, realitzat sobre l´històric Molí Fariner i dissenyat per Jaume Lloret , era una bona proposta. I ho raonarem: era un projecte innovador en la manera en la que l´arquitecte tractava els materials usats. Estava ben pensat de cara a les orientacions intentant la sostenibilitat de l´edifici. Fugia de l´arquitectura espectable i no era pretenciós, entenent que la millor part del projecte, el molí, ja va ser construït fa un grapat d´anys. Era funcional, acomplint estrictamente el programa de necessitats. Proposava una ampliació amb molt bon criteri, diferenciant l´ampliació de l´edifici històric per no trastocar les proporcions d´este, tal i com indica la Carta d´Atenes sobre restauració i conservació.

Per totes eixes raons, considerem que estàvem davant d´un bon projecte. De bona arquitectura. O millor, estem. Perquè l´edifici encara està ahí. Encara que no han estat suficients perquè Joan Baldoví –i qui l´assessore- decidisca que l´obra, prácticamente acabada, s´ha de tombar. Un autèntic disbarat i un desficaci, però així és.

La barbaritat es torna indefensable al saber que el projecte va ser aprovat per l´Ajuntament de Sueca, i els seus tècnics, fa molts anys. Durant estos anys l´obra s´ha anat executant sense problemes i és ara, quan ja està acabada quan es vol enderrocar gran part d´ella. Al voltant de 200.000€ s´emportaran els contenidors dels enderrocs. Des del nostre parer, el tema no té desperdici.

Els que signem este article, arquitectes, arquitectes tècnics de professió i estudiants d´arquitectura, ens hem vist obligats a denunciar el fet. I ens vegem autoritzats per a fer-ho. Tècnicament i moral. No volem, i no podem, romandre muts devant el cas. El nostre compromís cívic amb l´arquitectura no ens ho permet. I li demanem a l´alcalde de Sueca que reconsidere la seua decisió. Altrament, passarà a engrossir la llarga i trista llista de dirigents polítics que han passat a la història per eliminar edificis, barris i ciutats senceres quan no ho deurien d´haver fet...

1 reflexions:


moco ha dit...
Esplèndit el comentari. Pel que m´afecta sentimentalment: gràcies a tots el sotasignants. Ja sabeu què: 1.-"no se hizo la miel para la boca del asno" 2.- ens ho recordava el gran poeta i home Don A.Machado: "l´españolito desprecia cuanto ignora" 3.- quan d´atrevida sol ser la ignorància.

jaumemoc | diumenge, 30 de gener de 2011 | 21:45h
Més i recent informació la trobareu al diari Levante, secció de La Ribera, en l´edició d´avui diumenge.
Paga la pena fullejar el diari. Segur que no perdreu el temps.

jaumemoc | diumenge, 23 de gener de 2011 | 11:52h
Les trobareu a www.riberabaixa.info

jaumemoc | diumenge, 16 de gener de 2011 | 12:03h
Pica en en les fotos per poder visualitzar-les de més tamany
http://picasaweb.google.com/jaumesueca/BibliotecaMunicipalSueca

Aquestes fotos són de la pàgina web de l´Arquitecte del projecte original de la Biblioteca Muncipal i Biblioteca suecana, del que ja s´havia completat quatre de les cinc fases (només quedava l´última: acabaments i remats) i que l´han  fet fòra per voler canviar eixe projecte inicial.
Pràcticament la totalitat dels elements principals (mireu  les imatges) que configuren els espais els pretenen enderrocar.

jaumemoc | diumenge, 16 de gener de 2011 | 11:57h
Pica en en les fotos per poder visualitzar-les de més tamany
http://picasaweb.google.com/jaumesueca/BibliotecaMunicipalSueca

Aquestes fotos són de la pàgina web de l´Arquitecte del projecte original de la Biblioteca Muncipal i Biblioteca suecana, del que ja s´havia completat quatre de les cinc fases (només quedava l´última: acabaments i remats) i que l´han  fet fòra per voler canviar eixe projecte inicial.
Pràcticament la totalitat dels elements principals (mireu  les imatges) que configuren els espais els pretenen enderrocar.

jaumemoc | divendres, 7 de gener de 2011 | 17:40h
Acabe de re-llegir el llibret d´Andrés Sorel que publicà l´editorial Z el 1976 : "Miguel Hernandez, escritor y poeta de la revolución", i el que publicà l´any passat la Editorial "Páramo" : "Miguel Hernandez.La voz de la herida", del que són autors David Becerra i A.J.Antón Fernandez, i el que entregà Público:"Miguel Hernandez. Cronicas de la Guerra Civil".
Feia anys, éssent encara estudiant, -- en el 67 , a l´època que els delegats de cultura de la Universitat de València li organitzarem un homenatge  amb motiu dels 25 anys de la mort del poeta--, va caure a les meues mans  la biografia esrita per Claude Couffon i publicada per Losada, i aleshore,llegint el llibre, vaig entendre el significat de la paraula dignitat. Si algú encara no sap ben bé què expressa aquesta mot , li aconselle llisca el llibre i ho entendrà clar i ras  perquè la vida, l´obra i la mort del nostre estimat poeta ompli de contingut eixa paraula.
El centenari del naiximent de Miguel Hernandez, el 2010, ha passat "sense pena ni glòria", em sembla. Quatre "cosetes" oficials per a "quedar bé" i pare vosté de contar. Rafa Reig,en Público, va comentar a la seua columneta habitual que hi havia interés per amagar que la poesia de l´oriolà era indestriable del compromìs ètic d´Hernandez, de la seua militància política, i de la seua actitud combativa en defensa del Front Popular durant la Guerra. Negar -ho u oblidar-ho, sempre interessadament, així como no reivindicar l´adhesió comunista del poeta  és voler desvirtuar Miguel, a l´home i a la seua obra.
Escrits puntuals de Reig --  com l´elogi que feia de Miguel Hernandez , dient que no es pot entendre el que va escriure si es deslliga de la pròpia biografia del poeta,  -- desenmascarant hipocresies i manipulacions, foren el motiu per retirar-li la columna i fer-lo fora del diari.Diari que s´havia guanyat la credibilitat  perque semblava respectar  la llibertat d´opinió i  aparentava un tò  progressiste .
L´obra de l´Hernandez és indestriable de la seua personalitat; als seus inicis influenciat per l´ambient catòlic oriolà, sobretot pel seu amic Ramón Sijé , i desprès, instaurada la República i arribat a Madrid, pel seu compromís amb les esquerres, fonamentalment l´esquerra comunista. Pocs intel.lectuals han sabut compaginar com el nostre poeta  teoria i praxis. I crec que cap del grup del 27 mantingué un compromís tant coherent en paraules i fets.
Fou un poeta-soldat, un poeta-guerrer, un poeta del, i en el, front, perquè ho considerava un deure i apostà , per això mateix, per la lluita en les trinxeres en conte de  la "comoditat" de la lluita en la reraguarda.
El fracàs de la ruptura -- no se si dir-ne fracàs perquè hi ha dubtes bastant raonables de que en algún moment hi hagués voluntat d´aconseguir-la --  i el "pasteleo.-farsa" de la reforma, ens han dut  la  "democracia descafeinada" que poc ni gens s´esforça per recordar i rehabilitar aquells que defensaren la República i repudiar als qui desencadenaren la Guerra; foren , "ells", al rebelarse contra el poder legítim de la República,  responsables, directa i indirectament, de totes les morts en batalla ,dels assassinats durant els anys bèlics i de la ignominosa repressió de la post-guerra. De morts s´alimentaren  fins a l´última hora de vida de l´agonitzant dictador.
L´acceptació per l´esquerra del  "pacte", de la "reforma" ,fou obra més pròpia de politics  "desvergonyits, impacients i oportunistes", més bé deixebles del "Guepard" de Lampedusa --"cal que quelcom canvie per a que tot quede igual" -- que dels ideòlegs històrics de les classes populars. Una enganyifa vergonyosa i , possiblement , premeditada. El Fuster, aleshores, al pròleg que va escriure per a "El suecà" -- butlletí setmanal de l´Agrupació comunista de Sueca --, apuntava, irònicament, que tant Carrillo com Gonzalez, en el fons, el que pretenien acceptant la reforma no era altra cosa que presidir la processó del Corpus. I tal com ens han anat les coses, i ens estan anant, sembla que l´ assagista de Sueca no anava massa errat.
Encara hi ha molt de  camí per recòrrer per a que Miguel Hernández siga reivindicat en tota la sua complexitat com a poeta del poble i reconegut pel mateix poble a qui dedicà amb tanta dignitat obra i vida.
Que l´any que ve, 2012, 70 anys desprès de la seua mort a la presó, tinga l´homenatge que es mereix. Tota l´esquerra en serem responsables si això no es produeix. N´estem obligats com a poble !!.

jaumemoc | dimecres, 5 de gener de 2011 | 17:45h
altra paanoràmica

jaumemoc | dissabte, 25 de desembre de 2010 | 21:16h
de Les Fontanelles

jaumemoc | dijous, 23 de desembre de 2010 | 21:15h
Ens volen muts i dòcils. Els mitjans de comunicació -- us recomane llegir "Traficantes de la información" de Pasqual Serrano -- hi col.laboren. Però, a pesar de tot, no hem de permetre que ens facen "comulgar en ruedas de molino". Front al pensament únic i la fi de la Història que pretenen imposar, reivindiquem els intel.lectuals materialistes Rabelais, Montaigne, Voltaire, Diderot, Marx, Gramsci, Fuster  i tots els lliurepensadors, i els sacrificis i lluites històriques de les classes populars per una vida més digna.  Un altre món és posible. Retocs als sistema no és la solució: ja estem comprovant a què ens està portant el "pasteleo-renúncia" de la transició. I quina vergonya tot el que ens varen vendre "de positiu". Recordem allò que deia el "Gatopardo": cal canviar alguna coasa per a que tot quede igual. L´esquerra si no aposta per rebujar  el sistema actual no crec que li quede futur com a esquerra. L´alternativa és -- "ara o mai", com diria el Fuster -- l´antiglobalització i el socialisme (no la socialdemocràcia). Amb l´esforç de tots els qui creuen en un món més humà, més pacifiste, més respectuós amb la natura, amb un repartiment més just de la riquesa, sense explotació del l´home per l´home i dels pobles pels pobles, més solidari i lliure, és posible fer realitat l´utopia. Apuntem-nos-hi !!

RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats