Cristòfol Colom,Cervantes, Enric de Villena, Arnau de Vilanvoa, Mestre Robert,...exemples de manipulació hstòrica per part de la bibliografia espanyola.
  |  |
Jaume Fàbrega
|
|
EL GUST: CUINA I PENSAMENT Leonardo da Vivi, un gan cuiner?. El Ferran Adrià del segle XV?Si en voleu saber més... El Bulli anuncia el seu tancament, després de dues temporades. començnat pel pròxim juny. Les normes de taula formen part de la manifestació de com diverses cultures ordenen el món, a través d' un espai de convivència. Com mengen la paella els valencians...? Per a Espanya, la cuina nacional catalana, no existeix, i com diuen és una "cocina regional española". De totes maneres, per la nostra primacia històrica, més aviat hauríem de considerar la cuina espanyola com una "cuina regional catalana" MOROS, JUEUS I
CRISTIANS La religió ha estat i és un element fonamental
per a definir els paràmetres d’ allò que mengem, els costums i les festes,
etc. Del Nadal, al Roshanà, al Ramadà, totes les religions proposen elements
que s’ hi relacionen. “Qui va a Liorna,
no torna”:Aquesta dita mallorquina reflecteix la paorosa vivència dels jueus
mallorquins- el únics jueus de llengua catalana existents, ja que els que varen
ser expulsats es varen fondre amb els sefardites, de parla espanyola-. Els
xuetes- com eren, i són, anomenats de forma insultant; el nom sembla que es
relaciona amb xulla o xúia o xua- fins al segle XIX varen ser sotmesos als
rigors de la Inquisició espanyola- una eina de terrorisme d’ estat, amb
l´aquiescència de l´Església- . I justament, com sempre, els aliments. El motiu
més recurrent de denúncia que apareix a les actes de la Santa Inquisición (que,
és clar, operava i jutjava en espanyols, davant d’ uns terroritzats mallorquins
que sovint no coneixien aquesta llengua
imposada) és el tema alimentari. Bastava denunciar una veïna- el denunciant era
secret- pel fet que feia els ous frits (ferrats) amb oli d’ oliva com a motiu
de ser judaïtzant. Per això al llibre La cuina
de Mallorca, apunto la tesi que la
cuina i pastisseria de Mallorca és
fortament judaïtzant, justament per l´ús tan sistemàtic- que no trobem en cap
cuina mediterrània, del saïm (llard, greix de porc). Fins i tot un pastís d' indubtable origen semític, com l´ensaïmada, n’ agafa
el nom!. Georges Sand ho va observar, i ho va criticar, sense saber-ne les
causes: els plats, pastissos, i pastes amb elements porquins (ensaïmada amb
tallades- sobrassada-, panades de xot- xai-, típicament jueves, però amb un
bocí de sobrassada, no fos dit- li sortien per les orelles. És judaïtzant, com
deia- cosa que pot semblar una paradoxa- per aquest ús tan sistemàtic del porc, fins i tot en les coses dolces...no
fos cas que algú xerrés que som xuetes...!. Només en una altra illa mediterrània
vaig poder observar un consum inusual de por, a Xipre: però en aquest cas com a
motiu d’ identitat nacional en ésser quasi la meitat de l’ illa ocupada per
Turquia (de religió islàmica). I, com és sabut, l´Islam- com el Judaisme-
prohibiexen el consum de la carn de porc. Per cert, que a Xipre s’ hi fa, per
Pasqua una pasta amb el nom d’ origen català, la flaona (flaó de Morella, d’
Eivissa). L' amic Alexandros, que és pastisser, men va donar la recepta. Al llibre Les postres i
pastissos de l´àvia en dóna la història i al recepta. Bé, tornem a
Liorna- Livorno, un actiu port de la Toscana- Aquesta ciutat, ja des del segle
XVI, era un port de llibertats, ja que acollia les minories i els perseguits:
naturlament, tots els xuetes que podien s’ hi escapaven...fins arribar “al
darrer blau”, com diu en la seva gran
novel.la la Carme Riera. Encara avui Liorna té la comunitat jueva més important
d’ Itàlia, una imponent sinagoga moderna (l´antiga va ser dustruïda durant la
2º Guerra Mundial, a posta) tot i que en el Centre d’ Estudis hebraics no són
conscients d’ aquesta afluència mallorquina- ja que se sol confondre els
sefardites amb els jueus catalans, una cosa ben diferent-. De fet, en una
visita acabada de fer, hi he trobat receptes idèntiques: per exemple, els jueus
de Liorna fan a les Triglie alla
livornese; el mateix plat, a Mallorca, són els Molls frits amb tomàtiga.
Espero trobar mes rastres d’ aquesta presència. Aquesta deliciosa
recepta de mols o rogers és, també ben mediterrània, ja que sota formes similars
la retrobem a Provença, a Grècia i a Turquia. Per saber-ne més Blog Gastronomia Catalana: http://jaumefabrega.blogspot.com L´esclat internacional de la cuina catalana d' autor no ha pas sortit com un bolet, sino que té unes sòlides bases històriques. Una ampolla de whisky , unes galetes de mantega, un samló envasat, fan cosntar que són un producte d' Escòcia. Però Catalunya no pot fer constar, legalment, el seu nom a cap producte. Només podem ser espanyols. Cuina de les dones. Cuina dels homes. Cuina de cassoles.Cuina del foc directe. Cuina tradicional. Cuina d' autor: temes dels que parlem en aquest article. El vaig conèixer a París a la dcècada dels 80. D' entrada adust, a mida que avançava la conversa, en francès i parcialment en portuguès llengua que el feia molt feliç que jo conegués força, ja que tenia una especial afecció a aquest país, on va començar a treballar. Després tot fou cordialitat i fins apassionament. Em va ensenyar moltes coses per entendre el fenomen de la formació de la cuina. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS DE LA TERRA
CULTURA POPULAR
ELS MEUS BLOCS
GASTRONOMIA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|