PENJAR ELS CLEMÀSTECS

Si teniu algun amic o amiga de la Catalunya Nord o de França, potser us convidarà a pendre la crémailler, penjar la cremallera…

PENJAR ELS CELMÀSTECS

Aquesta paraula , amb tota probabilitat, dirà molt poca cosa a la gent. D’ una banda perquè allò que designa ja és obsolet i de l´altra perquè entre els dèficits del nostre sistema d’ ensenyament hi ha el d’ un cert desarrelament amb la tradició, el país i la seva història i cultura. Però potser fóra útil saber què vol dir aquesta variant formal de la meva comarca-clemastres (el Pla de l´Estany) del que en altres són els clemàstecs o la cremallera. Entre altres coses perquè es pot escaure que un amic o una amiga francesos, o fins i tot de la Catalunya Nord us convidi a una pendaison de crémaillere, o dit altrament, a pendre la crémaillere, que vol dir, literalment , “penjar la cremallera” o els clemàstecs , que en anglès se’ n diu house warming (literalment “escalfar, encendre el foc de la casa”). Una expressió treta sobretot del món rural, i que en sentit figurat- i ben modern i actual-, significa celebrar una festa d’ obertura d’ una nova casa. Aquest tipus de festa està totalment institucionalitzada no solament a França, o a  Anglaterra, sinó també als Estats Units, països- entre altres- en què aquest tipus de festa és tan corrent que fins i tot té pàgines d’ internet específiques, es fan propostes i llistes de regals, etc. En l´antiga cultura rural, com dèiem, penjar la cremallera significava el moment més solemne de la nova vida de la casa, ja que aquest estri significava l’ alimentació, les provisions de tot l´any, l´escalfament…. La cremallera és un estri format per dues barretes de ferro amb un ganxo, unides per dalt amb un altre ferro arquejat, que es penja a una anella dels clemàstecs pròpiament dits i que serveixen per aguantar l´olla o la perola per cuinar, per escalfar aigua, per fer les botifarres, fer sabó i altres tasques domèstiques bàsiques. Cremallera –nom que el català compateix amb el francès, ja que l´espanyol fa servir el mot llares– indica també la part del tot, els clemàstecs. Un nom fantàstic que la nostra llengua va agafar directament del grec- kremaster-, i que, des l´Edat Mitjana- en la qual ja es troba abundantíssimament documentat, com he pogut comprovar en textos notarials i testaments. Ha adoptat,segons la comarca- i segons la gran saviesa de l´Alcover-Moll- diversos noms i variants formals: cremallera, clemàstecs,  clemastres, , calamastres,  cremascles, cremasques, cremalls, cremalles, calamàstrecs i d’ altres. És un nom propi de la Catalunya Vella: a la regió de Tarragona, a les Balears i al país Valencià -excepte el Maestrat- és un estri desconegut. Doncs bé: si algú- malgrat al crisi immobiliària- té la sort d’ estrenar una casa , o simplement de canviar de domicili, sàpiga que serà ben gentil de celebrar, amb els amics i les amigues, una penjada de cremallera. Que tingui sort.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*