LA FORMA DE SER ESPANYOLS- TAMBÉ EN CUINA- ÉS SER REGIONALISTES I OBLIDAR L´ESPAI COMÚ DE LA LLENGUA
Per a alguns la nació és Espanya. Per a regionalistes de baixa intensitat i els espanyolistes (com podem veure a Catalunya Ràdio) ho és només el Principat. Per a qualsevol persona mínimament culta, la nació culinària de catalans, balears i valencians són els Països Catalans. I això ho deia
Josep Pla!. Com amb la llengua, o ens salvem tots junts- com la mata de jonc- o desapareixem deglutits per
la totpoderosa Espanya, més desitjosa que mai d’ acaba de fer fer desparèixer la diversitat, de coure les altres nacions en una olla podria , un "cocido", només espanyol. Tot estrafent Nebrija, que va dir, respecte del castellà, que la llengua és companya de l’ imperi (i a fe que Espanya ens ho han fet saber), podríem dir el mateix de la cuina en relació a Catalunya i Espanya. Mentre vàrem ser un poble independent- durant l’ època de la Corona de Catalunya i Aragó -, la nostra cultura va ser una de les peoneres a Europa en l’ art del menjar i la literatura gastronòmica. Alguns dels primers tractats europeus de cuina, pastisseria, bones maneres, dietètica…en una llengua romànica són en català, i a
la Baixa Edat Mitjana la cuina catalana es va expandir a Itàlia i a Europa.
Més tard l ‘anomenada "Decadència", aparellada a la pèrdua de la sobirania i a l’ ocupació espanyola, fa que aquesta literatura gastronòmica- abans reial i dirigent- quedi limitada a manuscrits d’ escassa circulació, escrits per frares, com Fra Sever d’ Olot, Fra Francesc Roger, de Menorca, o
Jaume Martí i Oliver, de Mallorca. La Renaixença, de nou, ens aporta la lletra impresa: La cuynera catalana, Ferran Agulló,
Ignasi Domènech, fins a l’ esclat de Josep Pla. Quan hi ha literatura, és clar, hi ha cuiners: de Mestre Robert, estrella de la cuina catalana del s. XV arribem a les estrelles actuals:
Santi Santamaria, Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Joan Roca…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!