BONA VIDA

Jaume Fàbrega

20 de febrer de 2007
4 comentaris

PERIODISTES INCOMPETENTS: MENYSPREU DE LA LLENGUA

Podrien treballar en qualsevol emissora pública del món la mena de periodistes incompetents que trobem a Catalunya?

Que vostè o jo parlem relativament bé o malament el català té , segurament, poca importància. Que un policia local o que un pintor siguin daltònics, ja seria un fet incompatible amb

la professió. Doncs bé la major part dels periodistes i “locutors” (anuncis, etc.) catalans, o , si més no, que treballen en mitjans àudiovisuals en català, incloent els públics-, i que, a més, solen cobrar uns bons sous en aquest darrer cas pagats per tots, solen ser uns  incompetents lingüístics. Amb notables i elogiables excepcions és clar: ara recordo, només en

Josep M. Puyal, però segur que n’ hi ha d’ altres. Però

el grau de desconeixement del català, i, al capdavall, de desinterès –i , perquè no, menyspreu- per la llengua, ja és una qüestió que ens fa pensar en una llengua morta. Per ells segur: el que parlen ja és, en la major part de casos, catanyol, és a dir, una mena de versió espanyolitzada del català. Aquests professionals que, teòricament tenen en la llengua el seu instrument bàsic de comunicació, en qualsevol altra ràdio o televisió pública d’ arreu del món serien acomiadats de forma fulminant. D’ això el conseller Mara

gall no n’ ha dit res, és clar, ja que està preocupat pel malament que ,segons ell, parlen l’ espanyols els nens de al Garrotxa.
El problema, naturalment, no rau o almenys fonamentalment- en la castellanització del lèxic (cosa sempre corregible), si bé ja és un fet escandalosament clamorós: “assomar-se”, “derribar”, “aterrissar”, “catar”, “bodega” (termes escoltats quotidianament a les emissores de la Generalitat), sinó en l’ espantosa castellanització del català, que el fa ja llengua irreconeixible. D’ Antoni Bassas a l´ultim col.laborador gastronòmic, estan eliminant la distinció entre essa sonora i sorda, pertorben l´ accentuació (“cloisses” en comptes de cloïsses), fan desaparèixer els pronoms febles i fan calcs directes de la llengua imperial- “no estan” en comptes de no hi són, “està bo” en comptes de és bo, “m’ he caigut” en comptes d’ he caigut, i, tal com dèiem, “he anat” en comptes de hi anat. L´ última noveta, a més, és la pronunciació ja gairebé sistemàtica dels cognoms i topònims catalans, sobretot quan tenen una “c” o una “j”- a la manera castellana: “Céssar Riera”, “Galzeran”, “Khorba” (Jorba), “Manisses” (Manises) , etc. I , no cal dir-ho, encara és més sistemàtic , degradant i estúpid la pronunciació en castellà de tots els topònims , marques noms en altres llegües: Figo, José Saramago, Mogadiscio,”Delikatessen”, “Duracell”, “Cinzano”etc.

  1. Encara més castellanismes: enfermetat, hi ha
    que fer això, tinc que fer o tinc que anar allà on sigui, …
    Paraules angleses o franceses llegides amb pronúncia castellana (amb el so de
    la ‘z’ castellana o de ‘ce, ci’ a ceja, circo) com ara Unicef, Bio Century, CD,
    PC, Citröen, … quan en anglès i francès es pronuncien pràcticament igual que
    en català.
    Cada vegada són més habituals expressions senceres en castellà (amb o sense
    l’afegitó: "com diuen els castellans) quan es pretén dir alguna cosa d’una
    forma més entenedora o sublim, com si el sol fet de canviar de llengua donés
    aquest plus o dit en castellà tingués més impacte o donés més la raó a aquell
    comentarista.
    En resum, el que és més preocupant o més criticable no són tant les faltes,
    tots en fem, sinó l’actitud vers la llengua dels responsables.

    Els professionals que no parlin un català perfecte no poden tenir cabuda
    als mitjans en ‘papers principals’ com ara moderadors, presentadors, responsables
    d’esports o del temps, etc., …
    El prestigi perdut costa molt de recuperar i pot representar el principi de la
    fi.

  2. S’enorgulleixen de parlar així i es mofen de qui no ho faci.
    Proveu de posar l’adreça web de catradio amb accent "catràdio" i veureu com no l’han pas demanat. I era de franc!!!!!! Se’n foten, ells volen dir-se "catradio" sense accent i ens ho freguen per la cara.
    Hi ha programes en hores punta que diariament fan comentaris burletes sobre el català.
    Molts d’ells fa anys que no han llegit ni tan sols un diari en català. I se’n vanten.
    Sopo sovint amb alguns i em titllen de ràdical si no empro mots castellanitzats.
    Simplement són activistes del menyspreu a la llengua com qualsevol treballador menyspreua la seva eina de traball.
    Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

  3. una de les coses que aquest fet denota deu ser que tots ells, és a dir, cap d’ells llegeix literatura en català, ni tan sols deuen llegir premsa en català. Als mitjans de la CCRTV no hi ha examen de nivell C? 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!