L´aportació catalana i valenciana a aquesta recepta
El fet de cuinar la carn i,particularment l’ ànec, amb cítrics com la taronja, segons diversos documents de l’ Edat Mitjana i del Renaixement, podria atribuir-se als catalans,com ja hem escrit abans: és a dir, a catalans, valencians i balears. Tenim, particularment, el testimoni de Bartolomeo dei Sacchi, humanista del segle XV conegut com Platina, un alt funcionari papal- de l’ època de al Roma dels Borja- que va escriure el manual De honesta voluptate et valetudine, i in fa referència als refinaments de la cuina catalana, i, en particular, als rostits amb taronja a
la catalana. Una combinació d’ origen català-valencià: era la “manera catalana”, ben coneguda a l’Itàlia de l’ època, ja que en parlen altres autors, com Maestro Martino de Como, un cuiner autor d’ un cèlebre receptari on també hi inclou diverses receptes d’ ocells i aus “alla catalana”, guisats amb taronja.
I, per descomptat, en trobem documentació a Catalunya mateix, com es veu en els seus receptaris medievals (Libre de Sent Soví, Libre del coch, de Mestre Robert). No obstant, és la cuina francesa la que ha donat a conèixer, internacionalment, el Canard à l’orange, dit també à la bigarade (mot procedent del catalano-occità, que vol dir taronja agra, que té un aspecte rugós o “bigarrat”). L´esmenta així, per exemple, l´escriptor Alexandre Dumas.Aquesta recepta està plenament introduïda als Països Catalans, sobretot en la restauració pública. Els valencians, de forma ben legítimament, podrien reivindicar com històricament propi aquest plat: i no solament per l’ ingredient aromàtic bàsic, la taronja, sinó també pels arguments estrictament històrics. Tot i que, originàriament, es feia servir taronja agra o amargant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sóc analfabeta en el tema i creia que era un plat de cultura empordanesa per similitud amb l’ànec amb peres. Gràcies, doncs, als valencians ! (amb taronja agra o dolça). Bona nit. Carme-Laura.