VIRREI
Un virrei d’1kg que arriba sencer però sense espines i amb el cap ben net i polit, tot a punt per servir i començar a menjar, tal com el va preparar Marc Ribas al “Cuines” de TV3 (Virrei al forn sense feina). Té una ell perfectament comestible i gustosa- tot i que motls cuiners tenen la mania de treure-la-, abundant carn blanca i molt tendra, de la que s’escata només tocar-la, de gust suau i molt fi però pronunciat i matisat amb un lleuger toc àcid.
El virrei és un peix d’ importació, que ja es comença a trobar en algunes peixateries. Sol venir del Cantàbric o dels països escandinaus. En espanyol conegut com a virrey, alfonsino, rey, cachucho, palometa roja, dorada hembra, besugo americano… És un peix semigràs i d’aigua salada de la família dels berícids. Viu entre els 200 i 400 metres de fons, on escasseja la llum. Pot trobar-se en l’Atlàntic i al Pacífic, incloent el Cantàbric- amb la badia de Biscaia- i les costes noruegues, daneses, suques i d’ Alemanya, al nord. El seu nom llatí és Beryx decadactylus. En francès és Dorade rose ou Beryx commun. En anglès se’ n diu red bream. A Suècia és nordiska beryxen, Brudefisk a Noruega i nordisk beryx a Dinamarca.Pot pesar de 500 g a 2 kg, però no és normal trobar exemplars tan grossos. Mesura entre 25 – 50 cm, tot i que s’ ha trobat exemplars de 60 cm, que fan respecte. Color vermell intens, amb un cos molt compacte, alt i curt. L’interior de la seva boca és vermell pàl·lid. Té els ulls molt grossos, que el fan inconfusible. Les grans dimensions dels seus ulls està causat per la profunditat a la que viu, ja que a més de 200 metres de profunditat gairebé no hi ha llum. Són animals molt gregaris que solen viure en els esculls de corals de profunditat. Presenten un creixement molt ràpid durant el primer any, però després s’alenteix força.
La seva pesca sol suposar la destrucció dels ecosistemes marins més importants o la sobre explotació de les seves poblacions, cosa que hem de tenir en comptes de cares a la sostenibilitat.
Es pot confondre amb l’orada, ja que si bé que el seu color és diferent, la seva forma és molt semblant.
N’ hi ha diverses varietats, com el Beryx splendens o alfonsino besugo, en francès beryx long; no presenta el cos tan gruixut com el seu germà i ano depassa els 45 cm; és el besugo americano o besuc americà pròpiament dit.
S’alimenta principalment de peixos, crustacis i cefalòpodes. La seva carn té gust amariscado i és molt blanca, finíssima i de textura turgent, semblant a la dels peixos de roca.
Un fet curiós és que el 1948, el francès Edouard Le Danois va sorprendre el món amb el seu llibre “Les profunditats de la mar”, en el qual detallava l’existència d’una muntanya submarina a 60 quilòmetres de la costa asturiana amb unes dimensions similars al que Picos de Europa. Le Danois havia descobert el banc 10 anys abans, en una expedició científica i la va batejar amb el seu nom. La muntanya submarina, de fins a 4.500 metres d’altura, era nova per a la ciència, però no per als pescadors del Cantàbric, que a principis de segle XX ja la coneixien com El Cachucho, nom que a la zona es dóna a la palometa vermella, segons explica el científic de l’Institut Espanyol d’Oceanografia de Santander Francisco Sánchez. Gairebé un segle després, El Cachucho o Banc Li Danois és el primer parc submarí protegit d’ Espanya.
El virrei es prepara com el besuc de la piga, l´orada, el pagre, etc. fonamentalment al forn, però també es pot fer a la brasa, a la planxa, fregit, en suquet…
VIRREI AL FORN
Aquest peix es pot fer com l´orada, el besuc, el llobarro, etc. i altres peixos que fem al forn.
Ingredients
1 virrei de 1800 g, aproximadament
200 g de gambes
4 patates
1 ceba mitjana
Oli d’oliva
sal
pebre
4 grans d’all
Aigua
Elaboració
En una paella amb un fons d’ oli, tirem les patates pelades tallades a rodanxes amb all picat i la ceba en juliana. Assaoneu-les i les deixeu fins que estiguin tendres però no fetes de el tot.
Quan tot estigui confitat fem un llit a la safata del forn i poseu a sobre el peix obert per l’esquena.
Salpebreu, regueu-lo amb oli i poseu-lo al forn a 180 º C durant 8-10 minuts (prèviament escalfat).
Finalment, daureu els alls laminats. Aboqueu-los sobre el peix i serviu-lo.
Notes
Hi podeu afegir bitxo, un raig de vinagre, un pols de pebre vermell (tal com es fa el Besugo a la espalda) o bé els alls amb una salsa feta amb caps de gambes.
Hi podeu afegir alguna herba al gust, com julivert, romaní, farigola, fonoll etc.
Observeu que no hi hem posat tomàquet, però ho podeu fer tal com solem fer el peix al forn.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!