LA PIZZA, PATRIMONI DE LA HUMANITAT
Com és ben sabut, la pizza és un menjar d’ origen napolità, encara que l´única pizza que coneix molta gent- sobretot les que s’ envien a casa- són d’ origen americà. A la resta d’ Itàlia hi va arribar força tard, de fet fins a la dècada dels seixanta, i fins més tard, i encara, sovint, de retruc de la pizza americana. Per tant, a dreta llei, la pizza més famosa del món és a Nàpols. A la ciutat partenopea (sinònim històric de napolitana) encara hi mor d’ èxit Da Michele, la pizzeria més antiga i més il.lustre de la ciutat, freqüentada tant pels propis napolitans com , ja us ho podeu imaginar, per turistes de tot el món… entre ells la Julia Roberts, fotografiada al local amb fotografia dedicada…i entre altres mils de turistes, un servidor, que hi vaig haver de fer tres hores i una mica més de cua per asseure’m i una mitja hora més per a degustar la famosa i històrica pizza de Nàpols. I una cua per a obtenir un tiquet!. Aquesta pizzeria va ser fundada el 1870 per Michele Marco Condurro. No hi trobareu ni pizza amb pinya tropical, ni amb gambes, ni amb peperone, ni amb pernil, ni amb carn, ni amb xoriço, pizzes que els napolitans consideren un renec. Això no vol dir que alguna no sigui bona. Amb quatre formatges, quatre estacions, amb anxoves… Com si la pizza fos un pa amb coses!. I dic pizza, perquè només n’ hi ha una- a dues, variants d’ una mateixa pizza-. La “marinara”, feta només amb tomàquet , mozzarella i trossos d’ all- que tenen la seva importància, com veureu- i la “Margherita, igual però substituint l´all per fulles d’ alfàbrega. Ja sabeu la història de la pizza Margherita. En ocasió de la visita a Nàpols de al reina Margarida de Savoia, un pizzaiolo, de nom Raffaele Esposito, li va preparar un pizza sense all, a fi de no ofendre el reial i delicat paladar d’ una regina. A posteriori, a aquest episodi- no pas demostrat del tot- s’ hi va afegir el fet que els colors de la l´esmentada pizza- que ara és la de més èxit a Nàpols- era els de la bandera de la nova Itàlia unida- vermell, blanc i verd-. Quan vaig preguntar perquè la marinara, com a tot el món, no duia anxoves, o bé marisc, em van dir que el nom era per l´all, ves per on!. Però sembla que era preferida pels pescadors. En tot cas, és sorprenent que un plat tan pobre- farina, oli d’ oliva, tomàquet i mozzarella-, que era la base de l´alimentació de la gent pobra i pobríssima de Nàpols- ho era tant que ni tenien cuina a casa- hagi esdevingut el plat segurament més universal, un Patrimoni de la Humanitat.
Actualment a les pizzeries d’ arreu del món es fan tota mena de pizzes. Totes solen ser d’ origen americà, però també se n´inventen aquí i arreu. Que es caracteritzen per tenir una base gruixuda i greixosa- amb versions farcides amb formatge per dins- i amb ingredients d’ allò més variat: salsa barbacoa, peperone (un embotit picant), pernil-cuit o salat- carxofes, pebrot, ceba,gambes, salsa Carbonara, xampinyons, formatges diversos- entre ells el tipus crema- cors de palmera, pollastre, vedella, ou, bèicon, salame, escalivada, Nutella o pinya tropical. Algunes d’ aquestes pizzes són argentines, un país on se`n mengen moltes, i on, com he vista, hi posen dobles quantitat de formatge, acompanyades per faina o farina de blatdemoro, una cosa sorprenent, ja que és pasta sobre pasta i et deixa amb la boca enfarfegada.
Fa un temps el President d’ Islàndia va fer broma dient que caldria prohibir alguns tipus de pizza, i va afirmar que a ell li agradava de gambes- que tampoc és un ingredient tradicional- I RAC1 va promoure un debat sobre la pizza amb pinya, i n’ ha promogut un altre sobre la millor pizza de Catalunya. Estem veien que la gent es pensa, equivocadament, que la pizza és una massa amb coses.
Una bona notícia pels amants de l’ autèntica pizza napolitana: Da Michele s’ ha instal.lat a Barcelona, i és la primera ciutat on ho fa després de Nàpols.
MASSA PER A PIZZA
La pizza, des d’ Itàlia, s’ ha difós arreu i, per tant, ja és corrent elaborar-la a casa.
Ingredients
1 kg de farina
3,5 g de llevat
600 cc d’ aigua
25 g de sal
60 g d’ oli d’ oliva
Elaboració
Es pasta molt bé, enèrgicament, la farina amb al resta dels ingredients- el llevat desfet abans amb aigua tèbia- i es deixa reposar, tapada unes dues hores en un lloc tebi. Les proporcions de llevat depenen de la temperatura, l’estació, etc.
Per confeccionar la base de la pizza es fa una bola damunt d’ uns superfície enfarinada i es va aplanant amb un corró, tot i que els pizzaoli tenen traça a fer-ho també utilitzant les mans.
Notes
En algun cas, a aquesta pasta base d’ hi afegeix llard.
Aquesta base serveix també per a confeccionar focaccie i les típiques coques (salades o dolces) dels Països Catalans i altres elaboracions similars d’arreu de la Mediterrània.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!