CONEIXEU LA COL KALE?

 

 

ELS FARCELLETS, LA COL KALE I ELS OTOMANS

Els colomins i les perdius amb cols- dits també, “a la col” o amb farcellets de col-, són un clàssic plat de l’espai gastronòmic català (Catalunya estricta, Andorra, Catalunya Nord, País Valencià, les Balears compartit amb plats similars d’ Occitània i França estricta. També se’n fan farcits amb carn picada, amb una salsitxa, amb sèpia- com a Llançà-etc. Els farcellets o la col també acompanyen el Llom a la col de Mallorca i Menorca. Igualment a Occitània i a la Vall d’ Aran trobem ell Caulet farcit, col farcida.

La col és la gran verdura europea; sol ser de les més consumides no solament a Catalunya- aquí no falta mai a l´Escudella i carn d’ olla i en algunes sopes, com a Mallorca- sinó, sobretot, en forma de col fermentada a Alemanya i als països de l´Europa central i de l´est. També a Portugal i a Galícia és una verdura molt consumida- és famosa la couve galega-, on és present en bullits i sopes com el famós Caldo Verde de la regió minyota. Ara s’ ha posat de moda al col kale- a la qual els partidaris de l´”alimentació sana” li atribueixen totes les virtuts-. Es ven en alguns supermercats, com l´Aldi. Jo en cultivo, però haig de confessar que em costa menjar-la, em sembla un menjar per a les mules, como moltes coses de l´alimentació dita sana, vegetariana o vegana. Aquesta col arrissada verda, no capçada fins no fa molt s’ utilitzava per a l´alimentació animal- com les cols “alomes” o gegants- , fins que els vegetarians s’ hi varen fixar i la varen considerar un “superaliment” pel seus alts continguts de ferro. Calci, vitamines porteïnes i minerals. Se la solen menjar cura i en forma de sucs- en vaig tastar un i una mica més vomito!.

Però als que els agradin els plats vegetarians, però  molt gustosos, també hi ha els clàssics farcellets de col farcits amb arròs, que suposo que haureu descobert en els vostres viatges a Gràcia o Turquia.

D aquesta mena de farcellets de col en trobem a totes les cuines influïdes per l’ antiga civilització de l’ imperi otomà: a Sèrbia i Croàcia, a Romania i a Macedònia, a Moldàvia i Rússia, a Grècia a Turquia- naturalment-, a arreu del l’ Orient Pròxim, del Líban a Palestina, i fins  a molts països de l Àsia central i caucàsica i el Magrib, particularment a Algèria. Al supermercat Lidl en venen sovint d’ enllaunats, procedents de Grècia. A Cuba, a l’ època de la dependència alimentaria de l´antiga URSS, arribaven aquests farcellets enllaunats procedents d’ algun país de l´est, i que els cubans odiaven.

Es creu que el seu origen podria ser en l’ antiga cuina d’ Armènia, on s’ elaborava aquest plat vegetarià per Setmana Santa, ja que els armenis són de religió ortodoxa.

Aquest és un plat ben literari: n’ han parlat Josep Pla, Agustí Ferrer i Gasol, Néstor Lujan, Joan Perucho, Vázquez Montalbán, Maria de la Pau Janer i fins Santiago Rusiñol.

Aquest darrer, al sainet El triomf de la carn (estrenat a Barcelona el 1912), inclou com a protagonista en Rafecas, que és vegetarià, del qual no pot deixar d’ extasiar-se davant  d’ una “perdiueta amb cols”. A la novel.la “Lola”, de la Maria de la Pau Janer, aquest plat, en un moment determinat, hi adquireix una gran significació, com a símbol de la retrobada del personatge amb la terra que havia abandonat feia anys-.A vegades el plat sense forma de farcellets, i en aquest cas, a per exemple a Menorca també es fa amb llom, o, de forma molt refinada,embolicant l’ ocell amb les fulles de col. Com hem dit, alguns prefereixen tota una col farcida, com el Caulet farcit de la Vall d’ Aran i d’ Occitània, que n´és una esplèndida versió.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *