UN ARRÒS ODIAT PER GEMMA GALDÓN!

ARRÒS DELS MIQUELETS

Els Miquelets eren els membres d’ unes milícies populars de defensa de la terra que les diputacions o juntes de guerra dels diversos Països Catalans reclutaven . El primer cos va ser fundat per Francesc de Cabanyes durant la Guerra dels Segadors o primera guerra d’independència amb el nom de Companyia d’ Almogàvers per tal de frenar la invasió de les tropes espanyoles de Felip IV- i d’ aquell rei espanyol, present de nou a les monedes i únicament tractat com cal per al gent de Xàtiva, que mantenen el se retrat cap per avall-. Varen ser protagonistes de gloriosos fets d’alliberament de viles i presoners catalans, i es varen convertir ens uns herois al ulls del poble,que, d’una banda, els anomenà amb el nom afectuós de “miquelets i, de l’ altra, els relacionava amb els almogàvers històrics; les nombroses cançons i dites tradicionals que en parlen ho testimonien; també varen lluitar contra França en ocasió de la decapitació de Catalunya amb l’entrega per part dels espanyols de Catalunya Nord, crims pels quals Espanya no ha dement mai perdó ni ens n´ha rescabalat.

El règim borbònic els va abolir, però, tot i això, es varen formar més cossos de miquelets davant l’ entusiasme popular. Vestien un uniforme molt característic,de jaqueta vermella, calça blanca,espardenyes i un  capell amb una ploma alta.

També , com és sabut, el monument simbòlic de la ciutat de València és el Miquelet o “Micalet de la seu”, el bell campanar gòtico-català de la catedral.

Hi ha un plat és valencià, del qual no sé  l’ origen del seu nom però que popularment, és conegut per “Arròs dels miquelets”.

Actualment, a Catalunya es fan diverses festes dels Miquelets; una de les més lluïdes és la d’ Olesa de Montserrat, on hi he presentat un llibre escaient “La cuina del 1714”.

Ingredients

1 grapat de cigrons (uns 150 g)

bicarbonat

aigua

1 fulla de llorer

1 ceba

1 all

sal

8 salsitxes

400 g d’ arròs (aproximadament)

brou (doble volum d’arròs)

2 o 3 alls,1 ceba, safrà

3 o 4 ous

Elaboració

Poseu els cigrons en remull la nit abans, amb una mica de bicarbonat.

L’ endemà, renteu els cigrons i feu-los bullir amb aigua, 1 fulla de llorer, un all picat, 1 ceba i sal.Poseu una cassola al foc o paella amb oli i feu-hi sofregir les salsitxes. Retireu-les, amb una mica d’ oli de fregir-les. A la mateixa cassola, posada al foc, hi feu un sofregit amb alls picats i ceba; hi afegiu , generosament, uns brins de safrà, i l’ arròs, que rossejareu. Quan sigui rossejat hi afegiu aigua de bullir els cigrons, calenta, i feu coure l’ arròs, fins que quedi ben sec; remeneu-lo,mirant que no s’ agafi.

Debateu els ous afegint-hi, si voleu, una mica de greix de les salsitxes. Aquestes les col.loqueu damunt l’ arròs, a sobre, amb compte, hi tireu els ous i entreu la cassola al forn a fi que els ous facin una crosta daurada.

Traieu la cassola del forn, talleu la truita a triangles, com un pastís, i serviu-la.

Notes

També hi podeu afegir pebre negre o pebre vermell, julivert, llard, formatge ratllat amb els ous, i canviar els embotits : hi podeu posar botifarra, peltruc o poltrota,- carns de porc- peu, morro, etc.-.,pilotes de carn tallades a rodanxes etc.-.

Podeu fer servir una cassola de terrissa; recordeu, però, que només les de cul rodó aguanten bé el foc. Si és totalment plana, de les que a València s’ anomena “rossejadora”, és aconsellable fer aquest arròs al forn.

Aquest exquisit arròs te la característica de tenir l’antecedent més il.lustre possible: ja explica com es fa, perfectament, el cuiner del rei Ferran de Nàpols, Mestre Robert Robert (s. XV). El coc anomena la reial recepta “Arròs en cassola la forn”,hi posa brou d’ olla i safrà i el toc final, la presència daurada dels ous:”E un poch abans que no sia cuyt, trauràs-lo del forn e metràs-hi rovells d’ous freschs e sencers damunt lo arròs; e com hi sien, torna la cassola al forn.E quan sia acabat veuràs que lo arròs haurà feta una crosta la qual és molt bona”.

L’ arròs al forn- amb cresp a la regió de Tortosa se solia fer el dilluns amb les sobres del Putxero o Olla. Popularment era conegut per “arròs passejat”- ja eu se solia portar al forn públic-, “arròs amb perdiu”- per la cabeça o cabota d’ alls, o “tresor amagat”- per la sorpresa de les botifarres i carn de porc que porta a dins- Si no s’ hi posen ous, a l´estil d’ Elx, es decora amb la cabeça d’ alls sencera, cuita amb l’ arròs, posada la mig, i envoltada per rodelles de creïlla i tomaca. A parer meu és un dels millors arrossos que pugueu menjar!.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*