ARNADÍ
L’ Arnadí és un de les postres-cim de la sucreria (nom tradicional a València, d’ origen medieval), tant per la seva exquisidesa com per la seva presentació. Es d’ un possible origen semític, tant pel nom,com pels ingredients i la presentació: encara avui, al Magrib, he vist postres de cassola idèntics a l’ arnadí valencià. Sembla que també es feia a les Balears. Actualment es troba a la Costera a la Safor, a la Ribera de Xúquer o Alta…A Tavernes de la Valldigna sen diu, “Caramull”, per la seva forma cònica.
Es fa per Setmana Santa. Per això també s’ en diu “carabassa santa” o ”Moniato sant”. És molt típica a la comarca de la Costera (Xàtiva, d’ on venien els Borja), però es troba en altres llocs; fins i tot n’hi ha versions industrials, menys gustoses que les casolanes.
És, doncs,un dolç ritual- com els bunyols,les bunyetes, els crespells o “pascaions” de Pasqua, les mones, els panellets-,i tants altres dolços de l´arc mediterrani.
Segons un bloguer- segurament, poc de fiar-, “la palabra “Arnadí” deriva de “garnadí”, la utilizaban los moros andaluces para hacer referencia a los granadinos y al pasar al romance (castellano) la “g” se suaviza hasta perderse quedando la palabra actual”. És a dir, que els valencians sempre han parlat castellà…Vegeu com en la cuina també es fa política!.El Diccionari de la Real Academia de la Lengua és al que diu aquesta bestiesa (pel que fa a la llengua dels valencians). Se suggereix que també podria venir d’ arna (rusc, buc,caera, tou, casa d’ abelles…) per la va forma cònica i adornada amb ametlles, pinyons, etc. El Diccionari Català-Valencià Balear és més prudent, i en diu: “Plat dolç que es fa de carabassa cuita al forn amb sucre, canyella, ametles i pinyons, i que és propi de la Setmana Santa (Val., Cullera, Benigànim). En el segle XV trobam la forma arnauí: «caçoles de arnauí e altres menjars» (ap. Aguiló Dicc.). Etim.: desconeguda. Potser de l’àrab ġarnaṭī ‘de Granada”.
Ingredients
1 kg de carabassa
1/4 de kg de sucre (aproximadament; depèn de la dolçor de la carbassa;hi ha qui hi posa el mateix pes de sucre i carbassa)
3 o 4 rovells d’ ou
1 grapat (100 a 150 g) d’ ametlles crues mòltes (guardant-ne algunes de senceres per la decoració)
1 pela de llima ratllada
canyella en pols
Elaboració
Partiu la carbassa, horitzontalment, i feu-la rostir al forn. o bé bulliu-la, millor el dia abans. Peleu-la, traieu-li les llavors i els filaments grossos i poseu-la durant tota una nit ( fins i tot dos dies, a la serena) penjada d’ un drap o d’ una coixinera (o bé sobre una escorredora). A l’endemà acabeu de prémer-ho amb els dits, per tal que deixi anar més suc, i poseu-ho en un llibrell. Afegiu-hi el sucre i barregeu-ho; no n’ escatimeu la quantitat, ja que ha de quedar molt dolç. Poseu-hi la farina d’ ametlla i a continuació els rovells ben debatuts,si n’ hi poseu, així com canyella en pols i la llimona ratllada. Ho heu d’ amassar una bona estona, fins que quedi una pasta filamentosa i transparent, sense grumolls.
Col.loqueu-la en una cassola de terrissa plana que pugui anar al forn, donant-hi forma de volcà o caramull i ho adorneu amb ametlles clavades a la massa, i si, voleu, una mica de sucre. Poseu-ho al forn ben baix, on ha de coure per espai d’una hora a hora i mitja. Ha de quedar d’ un bonic color daurat. Serviu-ho tallant-lo a trossos, mirant de no desfer el caramull.
Notes
Aquest és l’ Arnadí bàsic de carabassa, la mateixa que es fa servir per al cabell d’ àngel, rodona, aplanada i de pell rugosa. També es fa de moniato , de moniato i carabassa (meitat i meitat) o bé de carabassa i castanyes.Es pot posar el puré de carabassa al mig, rodejat del de moniato, o al revés.
Hi ha variants pel que fa a algun ingredient i a l’ adornament:afegir-hi panses de Corint (sense llavors) a la massa, així com nous trossejades, ametlles blanques sense pela, a trossos,avellanes, pinyons,etc. Aquests ingredients, juntament amb pinyons, es poden fer servir per decorar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!