ARGENTINA, EL PAÍS DE LA CARN
La República Argentina és, per definició el país de la cuina de la carn. Les condicions climàtiques d ela pampa- àmplies planúries cobertes d’ herba- permeten una ramadera que produeix unes de les carn de més qualitat de tot el món. Els “gauchos” o vaquers, a més, han convertit l’ “asado” o rostit argentí en un veritable art, admirat a tot el món: des de peces senceres (un rostit amb el “cuero”) fins al més corrent en graella, amb les diverses peces tallades a la manera argentina: “asado de tira” o “churrasco” (paraula procedent del gallego-portuguès), “vacío”(flada), “bife”, a més dels menuts o “achuras” (ronyons, “chinchulines” o intestins, “ubre”, lletons) i “chorizos” (botifarres similars a les catalanes). I, si convé, una salsa tan ben trobada i aromàtica com és el chimichurri. Res es desperdicia: amb la falda es fa el matambre- farcit amb verdures, que per a molts és una veritable exquisidesa, malgrat l’ humil nom i origen. La cuina argentina de la carn també ha internacionalitzat la “milanesa”, un bistec arrebossat comparable a la manera vienesa de preparar aquesta peça.
La cuina argentina és un conjunt reeixit de diversos substrats i influències: l´indígena (el costum de beure mate, tan argentí, procedeix dels quítxues del Paragüai);el castellano-andalús o espanyol estricte- s’ hi fan dolços com els “alfajores”-, el gallec (en els sentit nacional; no en el sentit que té aquest gentilici a Argentina, Cuba, etc., com a sinònim d’ “espanyol”), a través de diversos caldos i “pucheros” , “fariñas”, de les empanades, que a l’ Argentina solen ser individuals i segons diversos estils- porteña, cordobesa,catamarqueña, salteña, mendocina… Però també hi ha una potentíssima influència italiana. Els argentins, amb raó, estan molt contents de la qualitat de la seva pasta i els seus plats de pasta- com a mínim, disposen d’ una carn que no es troba a Itàlia-, però també de les pizzes, del provolone a la brasa, de les postres, dels gelats…I dels vins i licors, que denoten la doble influència espanyola i italiana. També és molt important la cuina jueva- bàsicament de base askenasita, és a dir, del centre i est d’ Europa-, així com la influència alemanya.
A part de les carns a la brasa, hi trobem olles i cassoles i guisats diversos- “locros”, “pucheros”, “carbonadas”, “guisos”, “chupes”
Naturalment, aquesta cuina tan variada és possible comptant amb un tresor immens de primeres matèries, algunes d’ elles encara infrautilitzades- com el peix i el marisc, que potser no és el capítol més brillant de la preferència dels argentins-, el blat (farina, pa, pasta), les carns, és clar- vedella,porc (“chancho”), xai, cabrit, aviram-pollastre, perdiu- i caça com el cérvol o la llebre de les pampes o la vizcacha (rosegador; paraula quítxua),l’armadillo, el senglar- . El mar i els rius dónen corvina (lluç),bròtola,dorado,pejerrey, surubí,tararira, bagre i mariscos diversos. les hortalisses- tomàquets, pebrots, blat de moro (choclo, si és tendre),carbasses i carbassons (zapallo i altres),albergínies, mongetes, patates, pèsols (arvejas), carxofes (alcauciles), fruites com el préssec (durazno), la poma, albercoc (damasco). Es cuina amb oli, llard o mantega, i les espècies més corrents són l’ ají (bitxo),el llorer, l’ orenga, el julivert, l’ all, l’alfàbrega, el romaní, el pebre.
DOLÇA ARGENTINA
Els argentins són llaminers, amb raó: gaudeixen d’ una autèntic festivaL d’ especialitaTs d’ origen espanyol, gallec, italià, jueu, alemany. Començant pel golós “dulce de leche”, famós arreu del món, amb el qual es farceixen braços, alfajores, pastissos diversos, caramels…A les diverses classes d’ alfajores (porteños, cordobeses, marplatense…) s’ hi afegeixen els també hispano-àrabs alfeñiques, o l’ antic Manjar Blnco, d’ origen català, les empanadilles i empanades, les masitas, els panqueques, els pastelitos, las yemitas, les tortas (segurament d’ origen italià), els bizcochos, galletitas, bollitos, pestiños, rosquetes, bunyols… (que se solen menjar amb el mate) i fins elaboracions que rememoren potser un nom indígena- caburé, chipá, mebeyú, pan quichua, anchi, mazamorra-, a més de diverses menes de budín (flam, púding), flams, menjas blancs. El món de les confitures és també esplèndid: arrops, “dulces” (de moniato, de cayote,d’aguai, de lima, de mamón, de membrillo, de zapallo). Amb les begudes, tenim el sempre present mate, l’ excel.lents cafès spresso (o el tradicional de barretina), l’ aloja, l’orxata, el pisco i licors d’ inspiració italiana, a més d’ excel.lents vins i aiguardents.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!