EL CONILL ESTÀ DESAPAREIXENT DE LA TAULA?
Us agrada el conill? És una carn molt agradable i sana i que permet ser cuinada de moltes maneres-i no solament a la brasa amb allioli-, una recepta “antològica” de la cuina catalana. Ara els joves no en mengen, ja que, per influència anglo-saxona, l´associen a una mascota. Això és culpa de molts pares que regalen un conill al nen…s’ ho hauria de pensar, ja que poden convertir el seu fill en un ignorant d’ una de les carns més bones que hi ha… Si voleu fruir del conill, podeu assistir a la Fira del conill el 3 d’ abril, l´única que es fa a Catalunya.
El conill és un de mamífer de la família dels lepòrids. El terme «conill» és un nom comú i els animals que s’anomenen “conills” es reparteixen en deu gèneres diferents. Hi ha el conill de bosc o salvatge, però el que utilitzem correntment és el conill de gàbia o de granja.En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i fent salts. Són exclusivament herbívors i els que som de pagès ho sabem bé, ja que de petit, a pagès, anava a buscar herbes per a la seva alimentació.
Els historiadors diuen que el conill és originari de la Península Ibèrica: hi ha lingüistes que suggereixen que aquest nom geogràfic voldria dir, en alguna llengua pre-romana, “terra de conills”. Potser els romans el varen dur a d’ altres indrets, ja que trobem conills a Occitània (sud de França), Bèlgica, Grècia, Bulgària, Polònia i , de forma abundant, a l’ illa de Malta. I menys al Magrib, on el nom es pot confondre amb els plats de llebre.Però es menjava, en altres països, com a Flandes- on es guisava amb prunes, com a Catalunya- o a Polònia- on se’ n fa una sopa-. Amb tot, ara el conill és pràcticament una menja exclusiva de la Mediterrània, als Països Catalans és, potser, on se’ n menja més però també a Espanya, Portugal, molt poc a Galícia i al País Basc (o, simplement, no se’n menja), una mica a Occitània, una mica- poc- a França, gens a Anglaterra- on ara és considerat un “pet”, animal domèstic, i ni parlar-ne a Amèrica Llatina (que, en canvi, mengen conill porqui o cobaia, sobretot al Perú- “cui”-) ni molt menys als Estats Units.
Un dels plats més més emblemàtics de la cuina catalana és el conill amb allioli- plat que ha estat popularíssim-. També el mengem rostit a la cassola, amb samfaina, amb bolets, amb prunes o altres fruites, al jaç o a la rabiosa, amb arròs o fideus- Mallorca- , farcit, amb bolets, amb patates, al forn, amb cargols, amb patates o amb ceba.També es fa amb arròs, amb fideus, en platillo i en plats de mar i muntanya- per exemple Conill amb cargols i sèpia, o bé llamàntol-.També es pot fer a la cervesa, a la mostassa, amb all a l´estil de Malta i Portugal,etc.
El conill, en efecte, és també la carn preferida a Malta. Hi ha, fins i tot, un assaig històric que suggereix que és un emblema de la resistència dels camperols maltesos contra tantes invasions que ha sofert l’ illa. La fenkata o àpat de conill, doncs, esdevé un símbol de la identitat nacional maltesa. Es tradicional degustar-lo la vetlla de Sant Pere, una de les principals festes de l’ illa (29 de juny). Ho vaig poder saber un any que hi vaig ésser i en va parlat el Professor maltès Desmond Atkins, que vaig invitat a fer una classe en la meva assignatura de Gastronomia i Vins de l´Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB. El conill en maltès es diu fenk- i el cuinen a l´all o a l´”ajillo”, com a Espanya i Portugal-, conejo en espanyol, rabbit en anglès, lapin en francès, coniglio en italià, Kaninchen en alemany, iepure en romanès, conillh i lapin en occità- que ha donat el català “llapí´”. A Malta es guisa- Fenkata-. És un plat que té un significat patriòtics, com a símbol de la residència maltesa: no agradava als britànics, i els sen servien si us plau per força.
FENEK MOQLI BIT-TEWN (Conill fregit amb all)
El conill és la carn nacional maltesa. Hi ha, fins i tot, un assaig històric que suggereix que és un emblema de la resistència dels camperols maltesos contra tantes invasions que ha sofert l’ illa. La fenkata o àpat de conill, doncs, esdevé un símbol de la identitat nacional maltesa. Es tradicional degustar-lo la vetlla de Sant Pere, una de les principals festes de l’ illa (29 de juny).
Encara avui, els conill són venuts, en viu- com he pogut comprovar, i eren ben grossos i ufanosos- en plena capital de Malta, Valletta i es troben arreu a tot el territori.
Aquest plat, altrament, recorda el conill “al ajillo” que es fa a Espanya o el conill amb all en versió valenciana o bé el conill “amb aiets” d’ Eivissa.
Ingredients
1 conill (1 k o 1 1/2 kg),1/2 cabeça d’alls,1 fulla de llorer
sal,oli
Elaboració
Teniu el conill guardat a la nevera de 24 a 48 hores.Talleu-lo a trossos petits. Poseu una cassola de terrissa o paella al foc amb oli i feu-hi fregir els talls,salats.
A mitja cocció hi afegiu els alls a trossos, la fulla de llorer, i feu donar uns tombs i hi afegiu una mica d’aigua (opcionalment)acabant-ho de deixar coure uns 10 o 15 minuts.
Notes
També hi podeu afegir pebre negre, així com una copa generosa (o 1/2 litre) de vi blanc o negre. Amb el vi, prèviament, també es pot fer marinar abans els talls de conill.
Hi ha qui enfarina abans els talls de conill, i qui, afegint-hi aigua o brou, acaba la cocció del plat al forn, però són versions especials de la recepta tradicional.
Aquest plat també es pot fer amb pollastre.Els alls s’ hi poden posar sencers o bé trinxats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!