MATE, KAVA I ALTRES HERBES
A part del te- que és la beguda més beguda al món, per davant de l´aigua-, el cafè, els falsos tes- com el rooibos d’ Àfrica del sud, ara tan de moda, altres begudes a base de plantes són el mate, el kava, etc.
El mate és la beguda que caracteritza els argentins, que també l’ han aportat a Catalunya, on ja és força coneguda. També és una beguda típica de l’ Uruguai i del sud del Brasil i d’algunes parts de Xile. En realitat, però, l’ origen d’aquesta beguda és el Paraguai.
La base es la yerba mate (Ilex paraguariensis), que pren el nom d’ una paraula guaraní, el mate, una carbasseta amb la qual es beu. Aquesta carbasseta, tallada per dalt i protegida per un filet metàl.lic, a Uruguai és la “guampa”. N’ hi ha de plata i fins d’ or, antigues. La carbasseta, abans del primer ús, s’ ha de curar, posant-hi infusions d’ herba i aigua, que no es beu. Per beure-la i compartir-la es fa servir una “bombilla” metàl.lica- un tub amb un eixamplament en forma de “bombeta” amb forats-. Constitueix una reunió social, un motiu d’ hospitalitat i amistat al qual no s’ ha de renunciar. Ho he comprovat amb els meus amics argentins- amb alguns dels quals, a l’ època de la dictadura vàrem fundar una “Associació d’ Amistat amb el poble argentí i uruguà” (va ser difícil, aplegar els dos col.lectius, però l´exili a vegades fa miracles). Vàrem fer venir grans personalitats de la Sorbona, també exilitats escriptors com Eudardo Galeano, cantants com Atahualpa Ypupanki, etc. Des d’ aquella època em vaig aficionar als “asados”, al mate i a les “empanades” i alfajores.
Les bombilles de qualitat són de plata i el broc d’ or; amiden entre 15 i 20 cm. Actualment són de fantasia, imitant els colors d’ aquests metalls.Els indígenes la feien amb una branqueta foradada. Es posa una cullerada per persona (aproximadament) al recipient, o més els argentins “cargan” el mate en les seves tres quartes parts, es tapa, s’ agita enèrgicament (això evitarà que el polsim passi pels foradets), s’ hi posa un costat d’ aigua tèbia pel costat buit i es deixa reposar dos minuts, llavors s’ hi posa la bombilla, inclinada sobre l’ herba mullada i llavors es comença a “cebar” amb aigua a 84º, és a dir, aigua que no arribi a bullir. A mida que es va acabant se n’ hi va afegint. La temperatura és molt important, ja que un mate escaldat no és gens apreciat. La classe dominant argentina arriba a tenir una serventa dedicada a aquesta funció , la “negra matera”.
Modernament es fa amb llet, amb sucre per als nens, mate amb sucre, en una tetera i altres elaboracions (mate cocido, etc.). Al Paraguai, a Xile, Bolívia, etc. també es fa macerar en fred- tereré, es beu amb coco, etc.Al Brasil s’ anomena chimarrâo. En aquests darrers països el mate en la seva versió gelada es en una “guampa”, feta amb una banya de boví.
El mate és estimulat, ja que conté cafeïna a més, proteïnes, vitamina C,glucosa,sacarosa,tiamina,niacinamida, piridoxina, calci, fòsfor, ferro, magnesi, sodi i potasi.
Al Paraguai, la collita tradicional de la yerba mate s’ anomena zafra (com la de la canya). Es recullen fulles i branquetes, que el recol.lectors- “tarifero”- col.loca en un sac. Tot seguit s’ assequen a foc suau . Després es fiquen un una bossa de cuir-“raido” i es porta al lloc on es torrarà a la “barbacoa”. Un cop torrada es colpeja “aporro”) amb uns pals i tot seguit s’ “empeltoa”, es a dir, es posa en sacs de xarpellera o de cuir i se segueix matxucant, a fi que quedi ben fina; s’ obté la “yerba canchada” Si es fa en molins-és “molida”. Molts d’ aquests noms són guaranís.
El Piper methysticum és una espècie de planta conreada de la família Piperàcies. Es coneix aquesta planta i la beguda que se’n deriva amb el nom de kava. Es conrea des de temps antics a diverses illes de la regió de l’oest del Pacífic, principalment a Vanuatu- on és una beguda imprescindible en les reunions socials i benèfiques- però també a Hawaii, Micronèsia, Fiji, Samoa i Tonga. Hi rep diversos noms com ava,yaqona, sakau. Un amic que va viure a Vanuatu m’ explica l´afecció d’ aquella gent per aquesta beguda de color blanquinós-i, segons ells, d’ un gust més aviat repel.lent, al qual cal acostumar-s’hi. Com el mate és una beguda socialitzadora: s’elabora en un gran recipient i es va servint en un culler fet amb mig coco en un recipient també fet de closca de coco que es va passant.
El kava és una beguda psicoactiva que es fa amb les arrels de la planta . Diuen que és eficaç en casos de depressió , especialment per la seva concentració en kavalactona. Els seus possibles efectes adversos (pell, fetge, bilis, cefalea, vòmits…) ha fet que la seva comercialització es prohibís a la major part dels països occidentals, d’ Alemanya, passant pels Estats Units, fins a Espanya.
TERERÉ A L’ ARANJA (Tereré al pomelo)
Un amic del Paraguai em va ensenyar a fer aquesta espectacular beguda a base de mate. La versió corrent té mate, aigua i gel. El Paraguai l´ha declarat “Patrimoni Cultural de la Nación”. També es beu a Bolívia, el Brasil, etc. El nom sembla que procedeix de la llengua guaraní.
Ingredients
Yerba mate (la quantitat necessària per omplir el recipient que uilitzeu, fins ¾ parts de la seva capacitat)
1 aranja per persona
dues llimones
glaçons
sucre al gust
Elaboració
Talleu les aranges el coronell o, si són força grosses, per la meitat, i buideu-les. Ompliu-les amb una barreja feta amb el seu suc, la infusió de mate,el de les llimones, aigua, sucre i força gel. Serviu-ho tot seguit, amb una palla.
Notes
No cal pas que escarrasseu a preparar un mate a la manera tradicional. Al mercat hi podeu trobar mate en bossetes, com el te, i es fa infusionar de la mateixa manera, amb aigua a punt de bullir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!