BONA VIDA

Jaume Fàbrega

1 de març de 2017
0 comentaris

dolços jueus, dolços catalans

 

 

DOLÇOS CATALANS, DOLÇOS JUEUS

Com deia Joan Fuster, i com s’ afanyen a assenyalar antropòlegs i historiadors- de Marvin Harris a Pierre Vilar-, no solament “mengem pels ulls”, com diria la saviesa popular, sinó també que “mengem pel cap”:és a dir, els productes i plats poden tenir una forta càrrega simbòlica.O literària:quantes pàgines- a vegades trivials- no ha fet escriure la maleïda magdalena de Proust!.Pràcticament totes les cultures i pobles han desenrotllat simbolismes de caire religiós, històrics o literari referents a algunes menges.

Els espanyols deien “marranos”(de l’ àrab, muharram, prohibit)-és a dir, porcs, bruts- als conversos jueus en referència al simbolisme del porc (evocat pel propi Cervantes, jueu secret). A Mallorca, els xuetes havien de demostrar la seva adhesió a la societat cristiana amb el consum públic de “xua” (xulla o cansalada), mentre que hom recreava dolços jueus o àrabs- com l’ensaïmada- fent-la, justament, amb saïm o llard. Si no vols caldo, dues tasses!.

Els jueus, de fet, no tenien una cuina pròpia: com deien els jueus medievals catalans, “rabinitzaven” els plats i dolços del país. Això volia dir que havien de complir les normes bàsiques de puresa kosher- no utilitzar derivats del porc, no menjar postres làctics amb la resta de menjars-, etc. Altrament, la cuina i la pastisseria medievals catalanes complien, conscientment  o no, les normes kosher: solien utilitzar oli d’ oliva en detriment del llard i substituïen la llet de vaca per llet d’ ametlles, pràctiques compatibles amb l’ alimentació jueva.

Per la resta, els dolços jueus eren idèntics als que es feien a la nostra Edat Mitjana, tal com explico al meu llibre “La cuina medieval i renaixentista: moros, jueus i cristians”. Devien fer cremes i flams al forn- com encara avui fan els jueus sefardites  (tot i que els jueus catalans no ho eren) d’ Istanbul, flaones i flaons, pastissets o crestes,postres amb fruits secs i mel, bunyols i d’ altres que trobem, amb profusió, sobretot al País Valencià i a les Balears.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!