REPUNXÓ
El repunxó és una espècie de nap (que se sol anomenar en plural, repunxons) del qual es menja l’ arrel i les fulles, que abans es cultivava i es venia a molts mercats de Catalunya. Jacint Verdaguer els cita en un dels seus poemes.S’ anomena també nap bord.Les arrels es poden posar als brous, i les fulles es bullen , com els espinacs i també es poden menjar en amanides.A Girona es menjaven en algunes comarques, com a la Selva.
En espanyol s’ anomena rapónchigo i en francès campanule raiponce, un nom pres del llatí Campanula rapunculus ; en aquest país encara es pot trobar cultivat.
Els repunxons tenen un gust acre i fort, que no agrada a tothom o, en canvi, n’ és estimat aquest matís. Aquest gust tant fort ens pot recordar espècies de naps emprats com a condiment, molt coneguts en la cuina catalana antiga, com era el “rave rusticà” que apareix als receptaris i altres textos medievals, que, segons el meu parer, podria correspondre a l’ actual raifort, tan estimat en la cuina anglesa, alemanya (incloent Alsàcia, a França), escandinava, russa i eslava en general, etc., o, fins i tot el daikon japonès, ara tant de moda. El raifort ,ratllat, en forma de salsa lligada o a rodelles, se serveix amb les carns bullides- porc, bou, etc.-, les slasitxes que aquí en diem de Frankfurt (altres tipus semblants), el peix- s’ adiu molt amb el salmó fumat, l’ anguila, els arengs. També serveix epr amanird verdures , amanides, patates. Forma part de salses, mostasses i mantegues compostes.
Pel que fa al daikon o rave japonès (i xinès), enorme i de color blanc, es ratlla i acompanya força plats de la cuina japonesa. També es cou formant part de sopes i guisats, especialment en la cuina xinesa.
El Wasabi (Wasabia japonica) es fa al Japó, en llocs d’ aiguamolls. És també un rave picant. Es ratlla, i es fa servir per al sushi, el sushimi, etc. Es troba en pols , en forma de pasta, etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!