EROTISME I SEXE A L´ANTIGA ROMA
La il.luminació era a base de torxes. Ovidi, a l´”Art d’ estimar”, ja citat, diu a una bella dama: “Arriba tard (al convit) i no facis ostentació de les teves gràcies fins que s´encenguin les torxes: l’ espera afavoreix Venus i la demora és una gran seducció”. L´erotisme i el sexe, en efecte, podia formar prat del banquet romà. Els romans, com els xinesos, tenien una gran afecció a les menges que consideraven afrodisíaques. Consideraven que ho eren les ostres, les tòfones, la llagosta, el pop, l’orada,el peix pilot. També els pardals, la matriu de certs animals que havien avortat- Plini considerava que era excelsa per a aquest propòsit-. També les mamelles de truja, molt ben considerades- Apici en dóna algunes receptes-. En l´actualitat, un cuiner estrellat-Albert Raurich- ha tornat a cuinar aquesta part, mostrant que la cuina romana pot ser molt moderna. Els ous també estaven consagrats a Venus. Dels vegetals consideraven genèsics els alls i les cebes i, sobretot, l´all de bruixa, que assolia preus elevats, així com la colocàsia i la murtra (una planta que encara es fa servir a Tossa de Mar i a Sardenya- fulles i murtons-, que els romans afegien als seus embotits; d’ aquí vindria la paraula “mortade.la”). També els fruits secs formaven part d’ aquest elenc, com les herbes i espècies el gàrum, la mel, la llet i els vins-com comenta Ovidi-. El de Falern era particularment apreciat.
El llonguet, com diu el nom, de forma oblonga i allargada, amb un característic solc al mig, que certs antropòlegs interpreten en clau eròtica. Ja els antics romans tenien una peça de pa semblant, si fem cas d’ un epigrama de Marcial en el qual retreu al patrici Lupus que mentre dona a la seva amant panets en forma de vagina, és a dir, llonguets, (cunnus, cony) als convidats els en dóna de farina nigra -amb una altra forma potser?. Els panets de forma fà.lica es trobaven a l´antiga Roma també en alguns països de la Mediterrània.No em puc resistir de citar l’ epigrama de Marcial, el poeta nascut a Calataiud, i que devia ser un gran gurmet, ja que sovint hi parla dels menjars- que diu el següent: gentilment, us dono la traducció d’ Albert Mestres: “Sent pobre amb les amistats, Lup, no ho ets pas amb l’ amiga/ i no es queixa de tu només que la teva polla./Ella s’ engreixa, l’ adúltera, a base de pans de cony,/mentre el teu convidat negres farinetes peixen”. Només corregirà polla per qualsevol altre nom del nostre ric vocabulari, de cigala a piu.” Més endavant parlem dels graffitis eròtics de Pompeia.
Entre els romans ja existia, com entre nosaltres, una diferència de status segons el consum de pa: el blanc per als rics, el morè per als pobres. El pa no havia de mancar mai entre el poble, sinó era una causa de revolta.
A més celebraven festes- com les Saturnals i les Bacanals- en les quals tant la disbauxa eròtica com alimentària i de vi hi eren presents. El Museu de Badalona va editar un petit llibret sobre “Cuina eròtica romana”, i s’ ha fet diverses exposicions, aquí, al País Valencià, a Itàlia, etc. sobre aquesta cuina i els objectes eròtics romans, ben presents a Empúries.
A la pel.lícula “Espàrtac” hi apareix una escena entre Lawrence Olivier i Tony Curtis- amo i esclau- en la qual sostenen una conversa sobre menges afrodisíaques, de caire homosexual (una realitat a l´antiga Roma, fins i to codificada) que va ser censurada. Heus aquí la conversa: Cras: Menges ostres?.- Antoní: quan en tinc, senyor. Cras: Menges cargols?. Antoní: No, amo. Cras: Consideres moral menjar ostres i immoral menjar caragols?. Antoní: no, amo. Cras: Per descomptat que no, és una qüestió de gustos, oi?. Antoní: sí, amo. Cras: i gust no és el mateix que gana, i per tant no és una qüestió de moralitat. Antoní: es podria dir així, amo.Cras: la meva roba, Antoní. Els meus gustos inclouen tant els cargols com a les ostres”.Crec que no calen comentaris; en un context similar, els àrabs parlen de figues i dàtils.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!