PA ÀRAB
Khobz
Khoubiz
Pita
A part dels forns públics, els marroquins- sobretot als pobles, i també els que emigren a casa nostra- se solen fer el seu propi pa, cosa general a tot el món àrab, on el tros de pa pot fer la funció de coberts (com antigament a al Mediterrània occidental) i, per tant, és imprescindible servir-lo amb tots els plats. Amb aquestes proporcions, surt pa per dos dies i 4 persones…tot depenent de la quantitat que hom en mengi.
Ingredients
1 kg de farina
50 g de llevat de forner (hi ha qui n’ hi posa el doble)
2 gots grossos d’ aigua (uns 60 cl. o la que la pasta admeti)
1/2 cullerada rasa de sal (o el doble)
Elaboració
Desfeu el llevat en mig got d’ aigua tèbia amb la sal. Passeu la farina pel sedàs damunt d’ una conca (o d’ una taula). Afegiu-hi el llevat i l’aigua tèbia, a poc a poc. Aneu-ho pastant durant uns 20 minuts, prement la massa fortament amb els punys.Hi afegiu un parell de cullerades més d’ aigua, si és necessari, a fi d’ aconseguir una pasta consistent però elàstica, que no s’ enganxi als dits.
Feu-ne dues boles i poseu-les en una fusta enfarinada; cobriu-les amb un drap.
Al cap d’unes dues hores, les boles hauran augmentat el doble o triple del seu volum. Poseu a la taula una mica de farina i treballeu la massa uns minuts més, estenent la pasta amb els punys. Els experts saben quan la pasta està llesta si, agafant-la amb els palmells, fa un so característic.
A continuació, amb els palmells l’ aneu prement, fins a formar uns pans rodons d’ uns 15 cm i una altura d’1 cm.(o menys; a vegades agraden ben fins). En podeu fer uns 6. Poseu-los en una llauna enfarinada, feu-hi diversos forats amb una forquilla o un punxó, feu un foradet al mig amb un dit (a fi que la crosta no pugi) deixeu-les reposar uns 10 o 15 minuts, opcionalment, i entreu-los al forn, prèviament escalfat a temperatura mitjana o alta (200º) durant uns 20 o 30 minuts, fins que siguin cuits de dins i daurats per sobre.
Notes
Podeu decorar el pa, abans de posar-lo al forn, de la manera més escaient: ratlles, dibuixos lineals, empremtes dels dits, un segell. Així ho feia cada família-com he pogut veure personalment- quan duia els pans al forn públic.Els segells per a marcar pa, com dèiem, -antigament de pedra, després de fusta-, es troben a tots els Museus, de Xipre a tot el Magrib, passant per casa nostra.
Aquesta mena de pans rodons i baixos típics del món àrab, també es fan en alguna comarca de Catalunya (per exemple al Pla de l’ Estany, si bé són més alts)i apareixen en les representacions d’ àpats de l’ època medieval.També són elaborats per les comunitats jueves, exceptuant el de certes festivitats, que han de ser sense llevat. A Israel es fa el mateix tipus de pa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!