BONA VIDA

Jaume Fàbrega

10 d'octubre de 2016
0 comentaris

Patata i col, un plat genial: Trinxat, Baieton, Canemillana…

TRINXAT AMB ROSTA

Una dels plats més brillants de la cuina catalana, coneguda a tot el país amb el simple nom de Col i patata, tot i que el nom més difós en la restauració, on ha assolit un gran èxit, ha estat el de Trinxat.

Ingredients

1 col d’hivern,1 kg de patates,

1 gra d’ all (opcional)

4 rostes  (talls) de cansalada viada

oli o llard,sal

Elaboració

Poseu una olla al foc amb abundant aigua i sal i feu-hi bullir la col, neta- en tres aigües-sense el tronxo i feta trossos. Als 15 o 20 minuts, aproximadament, hi afegiu les patates, pelades i tallades a trossos, fins que tot sigui ben cuit, al cap d’ uns 20 minuts més. Ho escorreu bé i ho reserveu. Poseu una paella al foc amb oli i fregiu-hi l’ all, si n’ hi poseu; rossegeu-hi bé les rostes o xulles de cansalada, tallades força fines. Quan són rosses les traieu i les reserveu, amb l’all. A la mateixa paella hi afegiu la col i patata, ben escorreguda, i ho aneu aixafant amb una forquilla de fusta, fins que quedi com un puré homogeni de color verdós clar; ho aneu aixafant varis minuts, a fi que tots els sabors quedin incorporats i, més tard, ho deixeu com una truita ampla de varis cm. Ho féu rossejar bé d’un costat, hi doneu la volta , hi col.loqueu a sobre la cansalada fregida que hem reservat, ho acabem de coure un minut i ja ho podem servir.

Notes

És normal canviar l’aigua de bullir les cols una vegada, a fi que el gust quedi més suau.

En algunes comarques no s’ hi posa all. En cavi, es poder posar rostillons (petits daus de cansalada) a la barreja.

És important rossejar el trinxat pels dos costats, a fi que hi hagi un agradable contrast de textures.

Hi ha variants de trinxat a base de patates, bolets (trumfos amb patates, de l’ Alt Urgell) o botifarra negra (Patates emmascarades, del Berguedà).

En tots els casos  és molt important fer servir productes de qualitat: bones patates o trumfes (millor si són del bufet, o en el seu defecte, Kennebec), cols verdes d’ hivern o “de pell de galàpet”, tocades pel fred o pel gel i cansalada de cansaladeria artesana (no bèicon!).

A vegades, com hem dit, se servia amb allioli, algun bitxo…(com encara es fa a l´Alt Urgell).

Un plat similar s’ elaborava amb restes de l´escudella i carn d’ olla o bé amb bròquil (coliflor), en aquest cas a l´Alt Empordà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!