BONA VIDA

Jaume Fàbrega

15 de setembre de 2016
0 comentaris

LA TRUITA DE PATATES ÉS ESPANYOLA?

LA TRUITA DE PATATES, ORGULL D’ ESPANYA

La truita de patates no manca mai com a pintxo en qualsevol pica-pica, i fins i tot com a plat quasi complet, sobretot a Espanya, on hi ha el costum de menjar-la freda al camp o a la platja.

Un amic  valencià, amb el que temíem una discussió sobre l’ origen la truita de patates va dir “Siga d’on siga, que rebona és la truita de creïlla!. Jo no en faig massa perquè no entraria per la porta de casa, però m’encanta fer-ne i li afig un all o un poc de ceba sofregida”.

Interessant observació afegir-hi ceba és força corrent, però no ho és tant afegir-hi un all…Suposo que tendre. Precisament una gran especialitat valenciana és la truita d’ alls tendres, que es fa gruixudeta i sol ser sempre present als bars de tapes, com un “esmorzaret”.

De totes maneres els espanyols solen anomenar “Tortilla española” la truita de patates, i se’n senten molt orgullosos. Amb ceba o sense, ben gruixuda i mig quallada- tot hi ha qui li agrada ben cuita i quallada-, és certament, un gran invent. Llevat que potser no és tan espanyol com sembla.

Eslava Galán, historiador, deia que la recepta l’havia inventada un militar basc carlí l´any 1835  per la qual cosa, en sentit estricte, la truita de patates- glòria d’ Espanya- no seria d’ origen espanyol, és a dir que passaria el mateix que amb la pella que de ser valenciana ha passat a ser espanyola. Altrament, a Galícia- que té unes patates boníssimes- forma part de la seva cuina tradicional els seus bars tenen fames per les truites de “patacas galegas” que s’ hi elaboren, certament esplèndides. També a Extremadura en reclamen la paternitat. Recentment el llibre “La patata en España”, escrit pel científic del CSIC Javier López  del Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC, confirma l’origen de la truita espanyola a la localitat extremenya de Villanueva de la Serena (Badajoz), durant el segle XVIII. El citat llibre conté dades concretes que parlen de la truita de patates en aquesta localitat uns vint anys abans de les primeres mencions en la llegenda tradicional referida als carlins. En concret, Javier López  assenyala que el signant de la comunicació que així ho prova, Joseph de Tena Godoy i Malfeyto, la data exactament a la comarca de la Serena, el 27 de febrer de 1798.

En tots els casos deu ser una preparació relativament recent, ja que no apareix als receptaris antics. De fet la cosa més semblant que he trobat és la truita de ceba de receptaris mallorquins en català del s. XVIII.

Una anècdota personal. En un viatge a Egipte vaig coincidir amb un grup de simpàtics madrilenys. Estaven força enutjats a conseqüència del fet que ningú no els entenia, i per tant, no es podien comunicar, malgrat que els havien venut la moto de que l´espanyol era una llengua internacional. En canvi, es desesperaven de veure com jo aconseguia favors dels cambrers  entenent-m’hi en anglès, fins i tot en català del barça i a amb alguns mots en àrab. Una dia, a l´hotel ens varen servir una truita de patates i els madrilenys varen cridar exultants “Viva España”, i varen pensar que , finalment, els egipcis els havien tingut en consideració.  Els vaig haver de baixar una mica la seva exaltació patriòtica -“no nacionalista, per  descomptat!- fent-los observar que aquell era un plat que també es feia a Egipte i al Magrib. I especialment a Algèria, on s’hi  produeixen excel.lents patates i es fan servir molt en la seva cuina, on n’ hi he menjat sovint- també en una curiosa versió amb els ous remenats-. No fa molt ha tingut una família algeriana allotjada a casa i la senyora- que no havia sortit mai del seu país, i era una mica melindrosa en el menjar-, cada dia es feia una truita de patates, que compartia amb el seu bebè. L´única diferència es que a Algèria solen tallar les patates a tires com quan fem patates rosses: heus aquí la maqly by el hayda, que és com se’ n diu en àrab d’ Algèria de al truita de patates. Truita espanyola?. Potser no ben bé…

Els espanyols, doncs, tenen un problemes amb els seus dos plats “nacionals”, si més no els més emblemàtics. La paella, com indica el nom és d’ origen catalano-valencià- si de cas, n’ haurien de dir “sartén”- i l´origen de la truita de patates és controvertit, i potser no és estrictament espanyol. A Euskalherrria, com hem dit més amunt, afirmen que la primera cita és del 1835; segons sembla, Zumalakarregi alimentava els seus soldats amb aquest plat barat i fàcil de fer. I encara addueixen un altre document del 1817  adreçat a les corts en el qual es parla de la situació miserable dels camperols navarresos, una situació que les seves dones saben solucionar fent truites amb moltes patates i pocs ous, “dos o tres ous per a cinc o sis persones,”, diu el document, que té el curiós títol de “Memorial de la ratera”. Avui són famoses les truites de patates de Donosti, imprescindibles en els seus pintxos.

Per acabar-ho d’ adobar, els gallecs, com també dèiem, també en reclamen la paternitat. De fet, les truites de patates de Galícia son molt famoses. A Betanzos se celebra cada any,  o a mitjan d’ octubre la  concorreguda “Festa da tortilla de Betanzos” i la setmana de la truita, amb degustacions- racions de truita acompanyades de pebrots fregits i pa-. El guanyador del concurs va al Campeonato de  Tortillas que Lo mejor de la gastronomia organitza cada any a Alacant, després de fer-ho al País Basc. De fet, a Espanya solen ser corrents els concursos de truites de patates- per exemple jo en vaig assistir a una que es feia a la Festa  del raval Roig, a Alacant-, com a Catalunya ho són els d’ allioli o al País Valencià els de Paella.

I si l´origen de la truita de patates fos mallorquí?. De fet, la primera truita documentada, com he dit, és amb ceba, i és present en un manual conventual  de Mallorca escrit en català del s. XVIII. En aquest mateix llibre s’ hi fan servir molt les patates- que en d’ altres llocs es varen popularitzar més tard-, una producció que va tenir un gran èxit a Mallorca. També a Catalunya hi ha una versió pròpia de la truita de patates, que s’ ha fet a les cases particulars i a les cases de menjar. Es fa amb patates novelles, tallades a rodelles regulars, i es fa molt prima (i no com un pastís gruixut, com la “tortilla española”)i i té ou abundant i ben visible. En aquest cas cal menjar-la en calent i és  francament deliciosa.

 

 

TRUITA DE PATATES AMB PEBROTS FREGITS

En un bon repertori de tapes i pintxos, no hi manca mai la truita de patates, que es pot menjar tan freda com tèbia o calenta. També n’ hi ha versions amb xoriço, amb carbassó, amb albergínia…

Ingredients

4 ous  de pagès

3 patates grosses (per fregir, blanques)

1 ceba mitjana

1 pebrot verd (del tipus italià, o bé pebrots de Padrón)

1 raig de llet (opcional)

oli

sal

Elaboració

Peleu les patates i talleu-les a daus,  o a mitges rodelles. Peleu la ceba i talleu-la a trossets. Netegeu el pebrot i talleu-lo a petits trossos, d’ uns 2 cm.  Fregiu-ho tot junt en una paella posada al foc amb una mica d’oli, fins que siguin toves i una mica rosses, tapant-la una mica. Retireu una part de l´oli. Escorreu i saleu. Barregeu-ho   amb els ous, ben batuts amb un pols de sal i un raig de llet (si n’ hi poseu). L´ideal és que deixeu reposar la barreja una mitja hora, a fis que tots els gustos s´amarin bé.Elaboreu una truita rodona, rossejant-la dels dos costats i girant-la amb un plat o un tomba-truites, però fent que quedi tova per dins.

Notes

Es pot prescindir de la ceba, o, al contrari, s’ hi poden afegir altres ingredients, i, particularment, pebrot vermell, xoriço, espinacs…

La truita de patates, quan és dita a l´espanyola, es fa molt gruixuda, d’ uns 3 o més centímetres o més. Es pot menjar acabada de fer o freda. Se serveix tallada en triangles, muntada damunt una llesqueta de pa, combinada en un pintxo, etc. a Catalunya la servim amb pa amb tomàquet, una excel.lent combinació.

Per a més quantitat , una bona proporció és 1 kg de patates i 8 o 9 ous i, opcionalment, una ceba grossa (millor de Figueres). Com hem dit, un truc interessant és un cop els ingredients fregits i una mica freds, posar-los a reposar amb l´ou batut durant uns minuts, a fi que tot s’ amari del gust.

Una altra opció és fer la truita de patates normal i servir-la amb un pebrot verd fregit, sobretot si és de Padrón. Fan una bona combinació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!