POPETS AMB CEBA
És una recepta molt saborosa, que es troba arreu de les costes mediterrànies, ja que la saviesa popular ha convingut que la ceba- que té un ingredient que estova- li convé al pop, sempre una mica dur. Arreu de les costes catalanes és una recepta força corrent.
Ingredients
1 kg de popets (o pop roquer; uns 20 popets)
4 o 5 cebes mitjanes, de Figueres
1/2 cabeça d’ alls
oli
1 fulla de llorer (opcional)
pebre negre,sal (opcional)
Elaboració
Netegeu i renteu els pops, traient-ne la boca, els ulls, els budells i la bossa de la tinta, o demaneu-ho a la peixatera que us ho faci. Poseu-los en una cassola amb oli, fent que deixin anar el suc. Afegiu-hi la ceba pelada i tallada a tires, els alls- trinxats, o bé sense pelar -, feu-hi donar uns tombs a foc mitja, baixeu el foc, tapeu la cassola i deixeu-ho fent la xup-xup fins que els pops sigui cuits.
En principi, no cal afegir-hi suc, ja que tant els pops com la ceba en deixen anar. Vigileu-ho, no obstant. Poseu-hi pebre al gust i saleu-ho al final, ja que la sal posada al principi endureix els pops.
Notes
També es posen a la cassola sense oli, fins que deixin anar l´aigua, i un cop aquesta operació feta s’ hi tira un raig d’ oli d’ oliva, la ceba, etc.
Al guisat no hi fa cap mal una copa de vi blanc, o de conyac o vi ranci, com feien alguns pescadors de Llançà. També admet una picada (galeta o pa fregit, all, julivert, ametlles , avellanes o pinyons) que pot incloure xocolata amargant, que hi dóna un gust superb.
Si els pops són més aviat grossos, caldrà estovar-los amb una canya, netejar-los bé, així com picar-los amb una massa, i fer-ne trossos; necessitaran força més temps de cocció. Abans es poden bullir, durant unes dues hores (els pescadors ho feien amb aigua de mar) a fi de pelar-los, amb un tap de suro (que, segons una tradició no comprovada, ajuda a coure’ls).
S’ hi pot afegir una mica de tomàquet, millor doble concentrat (una cullerada), pebre vermell, julivert…
Es poden fer servir popets congelats. Feu-los descongelar una dia abans a la nevera.
És un plat que és millor menjat l´endemà. El podeu acompanyar amb un arròs blanc.
A Grècia, on també es fa aquesta recepta, vaig veure que el meu amic Yorgos, de Tessalònica, els feia amb vi negra, i eren exquisits (Któpodi krassato).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!