BONA VIDA

Jaume Fàbrega

20 de juliol de 2016
0 comentaris

US AGRADA EL PEIX DE RIU? SILURS I ALTRES MONSTRES

 

SILUR, EL PEIX DE L´EBRE I  ALTRES MONSTRES DE RIU

El silur, parent del peix gat, ara és un peix abundants a Mequinensa, on s’ ha convertit en una indústria turística, ja que estàa ple d`alemanys i britànics que van a pescar-ne.

El silur menja altres peixos- cosa perillosa per al medi ambient, ja que pot desplaçar les espècies autòctones- i no rebutja invertebrats, com petits rèptils, ocells diversos, coloms etc. És originari d’Euràsia i ha estat introduït a Itàlia, Síria, Portugal, Turquia, Espanya, el Regne Unit, els Països Baixos, la Xina i, probablement també a certs països de l´este d’ Europa. El biòleg alemany Roland Lorwosky el va introduir a Mequinensa l’any 1974,-provinent dels grans rius de l’Europa Central-, ha prosperat i s’ha estès a altres contrades com ara la part baixa del Segre, com una autèntica plaga d’ Egipte. A banda del riu Ebre, també se’l pot trobar -introduït per particulars- al Llobregat (Pont de Vilomara), a Olesa de Montserrat, al Foix, a Sau, Susqueda, etc.

El silur és un autèntic monstre-i força fastigós, recobert de mucus- que pot arribar a fer 5 m i pesar 300 kg. A Mequinensa se’n va pescar d´un d’albí- una espècie molt recercada pels pescadors- que pesava 93 kg. Els pescadors de pesca esportiva extrema, a mena de Hemingways d´estar per casa, fan el seu agost. Abans els tornaven a tirar al riu, però ara la llei obliga a matar-los. La pesca del silur és molt popular i sovint espectacular. Per la seva activitat nocturna, la pesca dóna resultats assegurats entre les 20.00 i les 24.00 hores i entre les 03.00 i les 06.00 hores. Conegut com l “escombriaire” dels pantans, el silur és fàcilment atret per la carn podrida, el fetge de porc i els intestins de les aus, que són els més utilitzats com a esquer. S’ han vist silurs endrapant-se un colom viu en ple Ebre al seu pas per Saragossa…

Des de la seva introducció a l’embassament de Mequinensa el 1974 – s’ha estès per altres punts de la conca de l’Ebre,  i dels seus afluents, especialment el riu Segre. També ha estat objecte d’introduccions il·legals dutes a terme per particulars en altres rius, embassaments i llacs d’Espanya, però particularment de Catalunya. L’última denúncia coneguda sobre la seva presència indesitjada la va fer a l’octubre de 2009 la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana per la presència d’aquests peixos a l’embassament de Forata (Foia de Bunyol). La introducció del silur ha provocat la total desaparició del Barb que era una espècie abundant fins aproximadament l’any 2005, en el llit mig de l’Ebre, produint un canvi en l’ecologia del riu en forma d’un gran desenvolupament en la quantitat de vegetació aquàtica, sargassos i algues.

El meu amic Josep Ramon, de Lleida, creu que el “sirulo”- que és el nom popular que es dóna a aquest peix a les terres de l´Ebre- es podria aprofitar per fer-ne conserves, tal com es fa en alguns països d´Europa de l’ Est. Al Regne Unit i als Estats Units es ven congelat i aquí, amb el seu parent el peix gat, és força apreciat-per certs, aquest peix es va introduir a l´estany de Banyoles a principis del segle XX.

En un dels meus viatges als Estats Units em van oferir un entrepà de “crunchy fish” (peix cruixent), que era forà agradable. De fet em recordava la carpa empanada que havia menjat a Hongria. En preguntar quina mena de peix havia menjat, em varen dir que era peix gat…Potser m´ho hagués pensat!. Ja sabeu que els anglesos i els americans no solen distingir els peixos, i per a ells tots són “fish”.De fet el peix de riu ara és un des més consumits a casa nostra- en forma de filets- però la gent sol ignorar el seu origen, quasi sempre dubtós per a l’ ecologia i la higiene: estem parlant de la perca del Nil- que feien passar per nero!-, el panga, la tilàpia… El meu amic argentí Dante és aficionat a pescar un peix de riu abundant als rius d’ Amèrica Llatina, el surubí; ell el fregeix i diu que és molt bo.

Als Estats units el peix gat i el silur es fregeixen, es fan amb salsa, se’ n fan nuggets, picats, ceviches, es fa en sopa, en papillotte, es fuma o es fa Blackened (negre), a l´estil de Nova Orleans…. Són fàcils d’ obtenir, ja que procedeixen d’ aqüicultura.

 

SILUR AMB SALSA

Una recepta d’ origen nordamericà,  de la  meva amiga Jo, de Califòrnia, tot i que ella no en menja perquè no és un peix kasher.

Ingredients

1 kg de silur (4 filets o supremes)

2 culleradetes de sal

1/2 tassa de salsa de tomàquet

1/2 tassa de maionesa

1 cullerada de mostassa suau (tipus americà, per hamburgueses)

1 cullerada de salsa Worcestershire (salsa Perrins)

1/4 tassa de sucre morè

2 culleradetes de vinagre de poma

1/2 tassa de mantega

1/2 tassa de ceba picada

1 llimona

Elaboració

Preescalfeu el forn a 250º. En una plata hi dipositeu els filets de slur i els saleu.

Feu la salsa  barrejant la salsa de tomàquet, maionesa, mostassa, salsa Worcestershire, el sucre  el vinagre, la mantega i la ceba. Aboqueu la salsa damunt els filets de peix i feu-o coure a for alt (uns 200 g) unes 20 25 minuts, o fins que veieu que sigui tou. De tant en tant tireu la salsa sobre el peix, a fi que no s’ assequi. Serviu-lo guarnint-lo amb rodanxes de llimona.

Notes

Podeu substituir la mantega aper oli d’ oliva o vegetal, i disminuir la quantitat de mostassa.

Podeu aplicar aquesta recepta a la carpa, tilàpia, panga o perca del Nil. O a la carpa, tal com la cuinava el meu amic jueu Rudy Revil, que vivia a Banyoles. L´ús de condiments de gust fors és per donar intenció al peix, que és de riu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!