BONA VIDA

Jaume Fàbrega

20 de juliol de 2016
0 comentaris

esl fatxes s’ han apoderat de la Paella valenciana?

PAELLA VALENCIANA I ULTRALOCALISME

Sobre l ‘arròs a la valenciana, arròs a la paella o, simplement, paella -el recipient ha donat nom al plat-, es podria escriure no un, sinó molts llibres.València és el país de l’ arròs i el paradís de la paella.

Tot i que hem de dir, d’ entrada, que hi ha paelles, paelletes i plats d’ arròs- que no són més que això- també dits paella. I molts altres arrossos, d’ una imaginació desbordada, com cap més lloc al món.

El plat més emblemàtic dels valencians desperta passions polítiques i gastronòmiques, és motiu de polèmica sobre la seva identitat i genuïtat i hi ha qui s’ ha preocupat de què hagi estat furtat. Si ho ha estat és, d’ una banda, perquè és un plat extraordinari i enlluernador en la seva simplicitat (és la paella un plat barroc, com diu el tòpic?), i de l’ altra, perquè, malgrat que només els valencians en posseeixen el secret de la seva elaboració, del punt just i exacte de cocció i d’ aroma dels grans d’arròs- sense esclatar, amb socarrat al fons, plens del color i el gust dels ingredients-, s’ ha difós a tot el món.

Només cal entrar en algun portal o pàgina d’ internet o en algun grup de Facebook de cuina valenciana, a part de l’ exhibició més cutre d ‘ un suposat regionalisme valencià, però sempre en clau espanyolista i

ferotgement anticatalana, i amb aquell ultralocalisme ignorant que ja Joan Fuster denunciava. La paella valencians encara està segrestada pel franquisme. És com si fos el plat preferit de Milans del Bosch. Si hom hi gosa tocar el tema de la Paella i detecten que ets català, es desferma la fera ferotge del insults i la grolleria més més bestial. Amb Raimon podríem dir “nosaltres no som d´eixe món”.

El món de la Paella,  a parer meu,  s’ ha de “descontaminar”. Els seus defensors, que estan dintre l’ exèrcit blaver, diuen unes bestieses increïbles, fruit de la pura ignorància ai del seu anticatalanisme demencial. Tenen l´obsessió malaltissa  de què els catalans els han furtat la paella…però noi diuen res dels espanyols, que hi posen xoriço!.

Així un bloguer que també té una pàgina de cuina valenciana, reprodueix documents medievals (per cert, escrits en un català perfecte, ni tan sols en la variant valenciana) on se cita la paraula “paella”  i, de forma grollera, insinua que els valencians.- que, evidentment, no parlen català, sinó, com sosté el PP una llengua que ve directament dels ibers-, ja feien paelles a l Edat Mitjana..

Res més fals que això. De fet el primer documents on se cita l’ “arròs a la valenciana”, o sigui, sec, en contraposició a l’ arròs a la cassola és un document d’ un frare català del segle XVIII. I la paella, tal com la coneixem avui, no data de més enllà del segle XIX. Per dues raons: ja hi ha autors- incloent viatgeres estrangers, com Ford-, que en parlen i perquè l´ús de paelles de ferro només es va poder popularitzar amb la Revolució Industria en fer-se molt més barates. Abans eren exclusives dels rics: en un quadre de Murillo encara veiem fer una ous ferrant s en una cassola de terrissa.

Aquest blaverisme que infecta el món de la paella, a més, es basa en un ultralocalisme obcecat i ignorant. Creuen que ells sols estan al món…i, no cal dir-ho el, mon de la paella s’ ha desbordat: se’n fan a tot el món, això sí en versions que no tenen res a veure amb la Paella valenciana de l´Horta, incloent Catalunya. Per això jo sempre he dit que cal  parlar de paella catalana, mallorquina, espanyola, francesa, anglesa, argentina, veneçolana- i fins i to  filipina-, que tot això existeix. Plats que  en tots els casos s’ anomenen Paella, encara que tinguin poca a veure amb l original- com la que es fa Catalunya, que en realitat és un arròs a la cassola sec-. En tot cas, com he pogut comprovar, l´únic que els molesta a aquests blaveros paelleros  que s’hi posi “catalana”…

Per cert, que el socarrat de l’ arròs també agrada als iranians, que la consideren la part més bona  del seu “polo o “polow”. Però això tampoc no es pot dir en les pàgines esmentades. A l’ Àsia central es fa servir un recipient metàl.lic semblant a la paella per fer un arròs sec. Com diu la cançó: “Bones són les xiques guapes,/però és millor el traguet/després d’ arròs amb fesols/amb gust de socarradet”.

Així doncs, aquest plat, sempre que se’n parla, sol crear polèmica entre els més puristes i els que no ho són tant, i els de la màniga ampla que, escampats arreu del món, creuen que qualsevol arròs de color groc, qualsevol “arròs amb coses” o qualsevol arròs presentat en una paella ja és Paella Valenciana.

Sigui com sigui, tal com ha escrit Joan Garí a La memòria del sabor- i ho subscric-, “La paella, en realitat és la gran aportació gastronòmica de la cultura valenciana al món”.

 

PAELLA NEGRA AMB FAVES I CARXOFES

Aquesta recepta de paella és molt corrent a la primavera, època de carxofes i faves. La característica més notable d’aquesta paella és que l’arròs pren un color. A Catalunya es fa un arròs similar amb pèsols i carxofes.

Ingredients

4 tasses d’ arròs

Dues tasses d’ aigua per tassa d’ arròs

4 carxofes

300 gr de faves

200 gr d’arròs

2 grans d’all

2 tomates

500  gr de pollastre trossejat

2 cullerades d’oli d’oliva

sal

Elaboració

Primer netegeu i prepareu tots els ingredients. Peleu les faves,   les carxofes i es tallen a trossets, piqueu els grans d’all, es ratlla el tomàquet i saleu el pollastre, tallat a trossos.

S’escalfa l’oli a la paella i es sofregeix la carn. Quan la carn estigui una mica daurada, traieu-la i reserveu-la. En el mateix oli es sofregeix l’all i el tomàquet.

Passats uns minuts (uns 10, aproximadament) s’incorpora la carxofa i les faves, es barreja amb el sofregit i es deixa coure uns minuts.

Afegiu-hi la carn, l’aigua i una mica de sal i es deixa coure una mitja hora, aproximadament.

Després hi incorporeu l’arròs i es rectifica de sal.

Es deixa coure 15-20 o fins que s’evapori el brou. Es cobreix amb paper d’alumini i es deixa reposar uns

Minuts abans de servir-lo.

Notes

Hi ha qui hi posa pebre vermell, però no és necessari.

També hi ha qui hi afegeix o pebrot vermell, verdures per a paella i qui substitueix el pollastre per costella o magre de porc.. L´elaboració pot canviar. Hi ha que fregeix les carxofes i les faves a part.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!