SARG, GRAN PEIX DE LA NOSTRA COSTA
El sarg o sard és un peix de la família dels espàrids, “d’escata”, com el déntol, l’orada, el besuc,etc.Com tots aquests peixos, es excel.lent al forn, a la brasa,fet a la sal, etc.
S’assembla a l’orada per les seves desenrotllades mandíbules amb les quals menja, voraçment, crustacis, mol.luscs i mariscs que, naturalment, donen un gust molt bo a la seva carn. Sol viure en coves o enmig de les roques, de 2 a 20 m de fondària, si bé també s’acosta als ports naturals i arenals i, fins i tot, als bocals dels rius encara salabrosos. Pot arribar als 2 kg de pes i mesurar entre 20 i, excepcionalment, 45 cm. Té un cos arrodonit i comprimit, amb un gran cap amb una característica taca negra que va del morro a la part posterior de l’ ull, taca que reapareix a la cua. Abans s’ agafava amb “xarxes de pas”, calades arran de costa entre freus i puntes, però també es pesca amb palangres, i canya. De totes maneres, ara no és un peix abundant com abans, com passa amb altres espècies. A l’Atlàntic assoleix una talla i un pes superiors, de fins a 4 kg. Té un cos os alt, oval i comprimit lateralment.
Tant el cap, de perfil convex, com la boca són grossos.Els llavis són fins i presenta 8 dents incisives a cada mandíbula i dents laterals visibles, arrodonides, formant diverses fileres.L’aleta dorsal és única i llarga. Les pectorals són llargues. Les pèlviques són curtes i tenen una espina força forta. La caudal és escotada.
És de color gris argentat, amb bandes brunes longitudinals sobre els flancs i una ampla banda transversal negra sobre la cua, eventualment estesa també sobre les
En català l’ anomenem tant sarg com sard (Diplodus sargus). En espanyol és sargo,i en francès, de forma similar, sar, o sargue,noms que vénen de l’occitano-català sarg i sargue, respectivament. Repeteixen nom l’ italià- sarago,o sargo, i sarpa, el grec- sargós-, el maltès –sargu-.A Euskadi és moxarra, muxarra, mujol (nom que no s’ ha de confondre amb el de la llissa),zakointzar,etc.Atenció, també: el nom de moixarra és emprat pels pescadors de la regió de l’Ebre per designar l’ orada. A Astúries és anomenat xargu, chopa, xarabu, xapatero, etc. A les Canàries és almojarra, morruda, sargo briao,etc. Els pescadors de Cantàbria el solen anomenar jargo, sargo o mocharra, nom que, com hem vist, retrobem en basc.A Andalusia sol ser anomenat sargo soLdado o sargo barbudo.
Estem parlant dels sarg comú o sard, (dita també patena o vidriada), el Diplodus sargus, com ja hem dit. Però, de fet, alguns dels noms esmentats-incloent el català esparrall- també es refereixen, a d’ altres peixos, com el sarg imperial , la variada i l´oblada o doblada.
Així, dins la família hi ha el sarg imperial (Diplodus cervinus), sargo breado o soldado en espanyol, sard à grosses lèvres en francès i zebra sea bram en anglès, idioma en el qual el sarg comú és sea bram. El sarg imperial és més gran, ja que pot arribar als 50 cm, però és més aviat un peix atlàntic, de la part cantàbrica, al Golf de Biscaia. Malgrat el seu nom tan espectacular, no és tan bo com el sarg mediterrani.
Pel que fa al Diplodus vulgaris, que algunes llengües confonen amb el sard- two bande bream en anglès, sar doré o sar à tête noireen francès,sarago fasciato , parago en italià,mojarra en espanyol, en català té el nom ben diferenciat de variada, dita també vidriada o verada (Diplodus vulgaris) que fa de 25 a 30 cm. A vegades es troba a Mallorca. Té també una carn excel.lent, tot i que, curiosament, és un peix herbívor. El seu nom indica el bonic aspecte argentat, guarnit a més amb una taca vermellosa sobre els ulls. Encara hi podríem afegir l’ oblada o doblada (Oblada melanura), oblada en espanyol, oblade en francès i saddled seabream en anglès.
SARG AL FORN
Un plat a base de sarg al forn,simple però saborós. El sarg també es pot fer en suquet, a la graella i a la planxa.
Ingredients
1 srg gros
½ kg de patates
1 o 2 grans d’all
1 ramet de julivert
1 copa de vi blanc sec
pa ratllat (una llossada)
oli
sal, pebre blanc
Elaboració
Netegeu el sarg i salpebreu-lo.
Peleu les patates i talleu-les a rodelles més aviat fines. Feu-les confitar uns minuts en oli d’ oliva (és a dir, amb l’ oli força baix, evitant que quedin rosses; només han de quedar mig cuites i toves).
Poseu les rodelles de patata en una plata per anar al forn. Poseu-hi el sarg amb uns talls a l’ esquena. A cada incisió hi poseu una rodanxa de llimona.
Ho regueu amb un bon raig d’ oli, una mica d’ aigua i un got de vi blanc.
Poseu-ho a forn mitjà, prèviament esclafat, fins que sigui cuit (uns 25 minuts, aproximadament)
Notes
Hi ha variants: trinxeu una ceba ceba, alls i julivert. Barregeu-ho amb el pa ratllat i amb sal. Ruixeu una plata de forn amb oli i distribuï-hi el peix (que es pot fer a rodelles, per anar més ràpid) , salant-les una mica. Cobriu-les amb la barreja de ceba, alls, julivert i pa ratllat, ruixeu-ho amb més oli i poseu-ho a forn més aviat alt. Als 5 minuts, aproximadament, traieu la plata i hi tireu el vi blanc. Torneu-ho al forn uns 7 o 10 minuts més.
A la barreja de ceba, all i pa ratllat també hi és bo posar-hi una culleradeta de pebre vermell, o bé una mica de tomàquet triturat o tomàquet a rodelles.
Si voleu el plat més suau, amb el vi hi podeu afegir una mica d’ aigua.
Hi ha qui no és partidari de posar-hi els talls de llimona, ni pebre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!