LLONGUETS I CONYS
Atenció, no s’ escandalitzin: la paraula cony, a l´Edat Mitjana, es feia servir amb tota naturalitat, fins i to els textos més formals….És clar que la paraula- que ara per a molts és malsonant- ve del noble llatí “cunnus”…
Doncs bé, el cunnus es relaciona amb el llonguet, com veuran. A Mallroca el nom de “llagosta” no es refereix solament al conegut crustaci, sinó a un entrepà de pa amb oli (pa amb tomàquet) que el propietari del BAR BOSCH, de Palma de Mallorca, ha popularitzat, i que es fa amb un llonguet. THOMAS GRAVES- fill del famós escriptor autor de “Jo Claudi” ens ho relaciona amb l’ amo en Pep Verd del CAFE MOKA VERD de Palma: l’ any 1958, en demanar-li uns amics un pa amb oli, i en tenir només llonguets, el va elaborar amb aquesta mena de panet, partint-lo i torrant-lo abans una mica. I l’ amic Graves sap de què parla: no debades va escriure un magnífic i ben documentat llibre sobre el pa amb tomàquet a Mallorca titulat Volem pa amb oli. La tomàtiga no hi era sucada, sinó afegida a tallades molt primes (cosa que també es fa a Malta amb el seu Hobz biz zejt, que vol dir el mateix que el mallorquí Pa amb oli).En tastar-ho, algú va exclamar: “això és més bo que una llagosta!”. Recordant Graves, ara podem recrear una altra visió del món romà amb la sèrie “Roma” de la BBC, molt ben ambientada.
Més endavant, varen venir els diversos farciments: pernil salat (cuixot)- un producte que no es fa a Mallorca, per tant venia del continent-, pernil cuit, formatge, pernil cuit i formatge, bèicon…Es pot servir tallat en dos longitudinalment o en tres, perpendicularment a l’ escletxa del panet. La seva característica és, doncs, que s’ elabora amb un llonguet, una tradicional peça de pa petit, individual, que a Mallorca es fa de forma superba; el retrobem, també excel.lent, a les comarques de Girona, al Baix Camp i en alguna altra comarca.
Per desgràcia, el llonguet és un format tradicional (com l’ antiga “pataqueta” valenciana, ara difícil de trobar) a les grans ciutats, on hi preval l’ esllanguida “baguette”. Perquè VIENA, que fa entrepans tan bons- entre ells, segons el New York Times, el millor del món-, no en fan amb llonguet?. En tenen de coca o coca de pa, l´alternativa amb l´omnipresent sabata (dita xapata, o sabata, que és el que vol dir el dialectal ciabatta., o a l´ara també cada cop més present pita.
Aquest típic panet o llonguet és, com diu el nom, de forma oblonga i allargada, amb un característic solc al mig, que certs antropòlegs han interpretat en clau eròtica. Ja els antics romans tenien una peça de pa semblant- que retrobem també en altres indrets-, si fem cas d’ un epigrama de Marcial en el qual retreu al patrici Lupus que mentre dona a la seva amant panets en forma de vagina, és a dir, llonguets, (cunnus, cony) als convidats els en dóna de farina nigra -amb una altra forma potser?. Els panets de forma fà.lica es troben també en alguns països de la Mediterrània.
No em puc resistir de citar un epigrama de Marcial, el poeta nascut a Calataiud, i que devia ser un gran gurmet, ja que sovint hi parla dels menjars- que diu el següent:
gentilment, us dono la traducció d’ Albert Mestres: “Sent pobre amb les amistats, Lup, no ho ets pas amb l’ amiga/ i no es queixa de tu només que la teva polla./Ella s’ engreixa, l’ adúltera, a base de pans de cony,/mentre el teu convidat negres farinetes peixen”. Només corregirà polla per qualsevol altre nom del nostre ric vocabulari, de cigala a piu.
Entre els romans ja existia, com entre nosaltres, una diferència de status segons el consum de pa: el blanc per als rics, el morè per als pobres. La meva àvia, obligada a menjar pa negre després de la guerra, cobejant el pa immaculat dels rics (potser estraperlistes de blat, on hi afegien sorra, i ho venien tot al mateix preu), se’ n faria creus: ara són els rics i els esnobs els qui mengen pa morè. El pa negre, encara més pobre (però ara una delicadesa de “boutique” de pa, amb regust alemany), podia ser moro- “sarraceno” o “sarrazin”, con diuen espanyols i francesos- o sigui, de sègol (de sègle, deia el pastor del Serrat, a la Vall de Ribes que tancava les ovelles al corral de casa, a Vilavenut, Pla de l´Estany,com explico al meu llibre LA CUINA DELS PASTORS).
De fet en diverses cultures- excepte en les islàmiques, que amb això també són diferents- hi trobem artefactes comestibles que recreen penis i vulves: sexe i menjar no estan allunyats, i formen part d’ una mateix dimensió del ritu i del plaer. No hem de confondre aquestes formes tradicionals amb recreacions modernes- especialment en pastisseria-, sigui a Tailàndia i als Estats Units, amb motius clarament sexuals, article en molts casos més propers a les sex-shops o botigues del sexe.
HOBZ BIZ-ZEJT(PA AMB TOMÀQUET MALTÈS)
Aquest deliciós “pa amb oli”, com es diu a Malrroca del pa amb tomàquet, recorda, pel nom el pamboli de l’ illa i, per la presència del tomàquet, el pa amb tomàquet de Catalunya.
A Malta constitueix un dels entrepans, berenar so menjars informals més populars.
Noteu que el nom maltès del plat evoca el fons àrab d’aquesta llengua, ja que hobz és pa i zejt (recordeu l’ espanyol aceite i el portuguès azeite) , oli, són també mots àrabs.
Ingredients
2 llesques de pa,1 tomàquet,sal,pebre,oli
diverses guarnicions: tàperes, olives, anxoves, tonyina…
Elaboració
Partiu el tomàquet i suqueu les llesques de pa. Amaniu-les amb sal, pebre i oli i guarniu-la amb els altres ingredients.
Notes
El pa de Malta, similar al que a Catalunya se’n diu pa de pagès, és excel.lent. Es famós el pa de la vila de Qormi.Per a aquest pa amb tomàquet a la maltesa es fa servir tant pa en llesca, un panet o mena de llonguet (panina) o, sobretot, un pa pla i rodó (ftira), molt semblant a la coca de pa catalana, en forma de tortell o grossa rosquilla.
Les tàperes no hi solen mancar mai, però també s’ hi pot afegir ceba, tomàquet a rodelles (o del que ha sobrat per sucar el pa), enciam en juliana, kunserva o tomàquet en conserva, gardiniera (hortalisses confitades), pebrot o bitxo,formatge,menta.Si hi poseu olives, cal que siguin sense pinyol i llescades o esmicolades. Per cert, el Pam amb oli de Mallorca , tradicionalment, també se servia amb envinagrats, entre ells el fonoll marí.
Hi ha qui per amanir-ho barreja l’ oli, el pebre i la sal i després hi suca el pa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!