CONFITURA DE PONCEMS
Sóc un gran admirador de l’obra ingent del pare MIQUEL BATLLORI, de la seva saviesa i bonhomia. Ha estat, sens dubtre, un dels savis més importants dels Països Catalans, amb un obra monumental reconeguda arreu. Entre el material preciós que ens va llegar, hi ha la correspondència dels Borja, aquests papes que parlaven i escrivien en català, i que en aquestes cartes ens informen d’ aspectes de la vida quotidiana, com és ara el menjar i el beure. Justament a partir d’ una d’ aquestes cartes vaig entrar en contacte amb l’il.lustre jesuïta- amb el que havíem coincidit en algun acte acadèmic-. En l’ esmentada carta En Jaume Conill, vicari de Cèsar Borja a València, adreça una carta al mateix Alexandre VI datada a la ciutat de València a 21 d’ octubre de 1493, que s’ inicia de la següent forma:
“Beatissme pater. Post pedum oscula beatorum. Serà la present sols per donar notícia a al santedat vostra com per les galeres de mossèn Francí de Pau li tramet XXXX capses de carn de codony de sucre molt bona, i del sucre de Gandia, que val més que qualsevol altre. Així mateix tramet XXX capses de carabassat e CIII lliures de citronat cubert en quatre capses grans…Lo citronat és molt bona cosa, i dels poncís d’ enguany, que s’ en troben pocs en aquest temps. Tot açó és lo que em manava vostra santedat que li trametés”.
L’ admirat i políglota Miquel Batllori, en una nota, diu que el poncí és una “mena de codony”.
Humilment, li vaig fer arribar una informació del seu interès: el poncí o poncir, a parer meu, correspon al poncem, un cítric, encara avui famós entre els confiters per a elaborar xarop. Té una escorça molt gruixuda, que també el fa molt apte per elaborar exquisides confitures. De fet, el mot poncir l’ he localitzat, encara viu, al País Valencià i al Baix Empordà. I, a més, aquest citronat apareix al primer receptari conegut de confiteria, el Libre de totes maneres de confits, contemporani dels Borja. D’aquest venerable manual n’ extrec la recepta “per confegir ponsem ras“ (per confitar poncem ratllat), que ofereixo en homenatge pòstum a l’ estimat pare Batllori.
1 lliura de poncems (400 g)
1 lliura de sucre (400 g)
Elaboració
Preneu els poncems i ratlleu-los amb un ratllador que us prestaran els especiers; i quans serà ratllat, poseu-lo en una coberta de coixí i poseu-lo a remullar 6 o 7 dies en aigua, canviant l’ aigua cada dia, esprement-ho bé a fi que no hi quedi gens d’ aigua. Al cap de vuit dies bulliu-ho en un perol amb aigua, i quan sigui bullent, hi tireu el poncem ratllat ficat a la coixinera. Quan sigui ben escaldat, i refredat, espremeu bé el poncemat a fi que no hi quedi gens d’ aigua. Poseu de nou aigua a bullir i quan arrenqui el bull tireu-hi el poncemat sense la coixinera. De nou l’ espremeu bol bé i el deixeu- assecar en un garbell una o dues hores. A continuació, tindreu el sucre fos en un perol, ben calent, i hi tireu el poncemat. Traieu-lo de foc i deixeu-lo reposar una dia i una nit. Després el coeu fins que hagi arribat al punt desitjat (ha de quedar melós i d un colro fosc).
He substituït la mel, que surt a la recepta original, per sucre, un ingredient que és conegut als Països Catalans abans que a la resta d’ Europa, ja que els àrabs varen plantar “canyamel” (canya de sucre) a Gandia, la ciutat dels Borja.
Si no trobeu poncems (en castellà cidra), feu servir taronges agres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!