Ferran ADRIÀ: Jaume Fàbrega ens explica les receptes amb precisió i ens les situa en el seu context a través dels seus amplis coneixements i viatges, fent-les més pròximes i tot donant-nos, a més, tota mena d’ informacions complementàries que fan dels seus llibres una eina alhora pràctica, de lectura i de consulta.
Víctor AMELA: Aquest homes és erudit en mil sabers. Historiador, crític d’ art, periodista, enogastrònom, escriptor…Va publicar
un llibre mol agosarat que combina el seu interès pel menjar i pel sexe, Fogons calents (llibres de l´Índex), una de les millors obres que s’ han escrit sobre el tema…Fàbrega estudia la cuina dels càtars, la cuina medieval i aboca els seus sabers a Cuina monàstica (Editorial Mediterrània), compendi de receptes dels monestirs catalans, conservatori de la cuina europea. (“La Vanguardia”, 8.5.13)
Jordi BASTÉ: Jaume Fàbrega és el més gran coneixedor i erudit de la cuina catalana (RAC1).
Alà BAYLAC:Tinc admiració per Jaume Fàbrega perquè és un patriota culinari. Es desplaça arreu dels Països Catalans, corrent amunt i avall, fins i tot presentant un espectacle- del qual he pogut fruir a Poblet- com “El cor menjat” (…)
Un dels interessos del llibre és la riquesa de vocabulari de les diferents regions dels Països Catalans. Em sembla una feina molt interessant, per posar a l´abast de tothom, tant dels que saben de cuina com els qui no en saben tant, i els que cerquen més aspectes teòrics o estudis;és una contribució a la teorització de la catalanitat i la reconstrucció dels Països Catalans com a poble (Presentació)
Joan-Daniel BEZSONOFF: “Homme pressé, “ Paul Morand dels fogons casolans, en Jaume Fàbrega salta d’un país a l‘altre, com ho fa el vent, encalvacant els segles i els idiomes. Ho sap tot. Jacques Laurent confessava que les millors pàgines dels Tres mosqueters li donaven fam. A mi en Fàbrega m’embriaga com els vins de Saumur, amb la melangia alegre dels darrers valsos de Johann Strauss. Epicuri tràgic, en Fàbrega ha recorregut tota la nostra geografia a la recerca dels plats i dels mots perduts. Si François Villon hagués sopat amb Jaume Fàbrega, potser hauria dubtat abans de proclamar: “ Il n’est bon bec que de Paris “ de François Villon (“El Pais).
Jaume Fàbrega és molt més que un gastrònom. És un divulgador cultural de luxe.Tots els catalans haurien de tenir algun dels seus més de cinquanta llibre publicats. Llibres molt ben escrits: Jaume Fàbrega és el Marcel Proust del nostre menjar. És un memorialista apassionat de la cuina perduda i retrobada.
Tota la seva obra és un convit a taula. Una festa dels sentits. És una persona a qui li agrada la bona vida i la cultura (Presentació)
Lluís BONADA : Jaume Fàbrega, el primer escriptor gastronòmic català, inunda llibreries amb enciclopèdies i llibres…Es un honor i motiu d’ orgull per als planians que el primer escriptor gastrònom del país, el més preparat i sòlid, sigui planià i expert profund de Pla. ..Un nou llibre de Jaume Fàbrega, excel.lent, com tots els seus i té, a més un gran interès lingüístic (“El Temps”)
Rafael CARIA: Els llibres de Jaume Fàbrega són una immersió en la cuina tradicional i, a través d’ ella, a la cultura, la llengua i el país. Quan parla de Catalunya, és l´únic autor que sempre té en compte l´Alguer.
Alexandre CIRICI:Entre els promotors del Museu d’ Art Contemporani dels Països Catalans hi ha l’ excel.lent crític Jaume Fàbrega. (Museus d’ Art Catalans, Barcelona, 1982)
Narcís COMADIRA: L’amor de Jaume Fàbrega pel seu país, per la seva llengua, per la seva cultura i les seves tradicions, l’ ha portat no pas a tancar-se en minúcies omfaloscòpiques resclosides sinó a voler conèixer totes els diferències que expliquen al seva diferència, que la corroboren, que la subratllen. (“El País”)
Antoni DALMAU: És una obra magna en la qual es dóna una mirada completíssima sobre el que és la cuina… El llibre és extraordinari, és d’ una erudició aclaparadora, perquè els coneixements que té Jaume Fàbrega sobre la cuina- i sobre moltes matèries-, són extraordinaris.
Xavier DOMINGO: Un dia els llibres de Jaume Fàbrega seran textos de referència i autoritat quan es parli de llenguatge culinari català…El llibre del col.lega Jaume Fàbrega és també un tractat ideològic. Té això i, a més, una altra cosa per diferenciar-lo de molts altres llibres sobre cuina. És un llibre “pensat”… Es al meu parer un dels llibres sobre i de cuina catalana més importants que s’ han publicat des del famós de Ferran Agulló… (“Set Dies”)
A cada pagina de l’ obra monumental de Fàbrega traspua l’ anomenat fet diferencial català…Avui el tractadista més conseqüent (amb la ideologia nacionalista) és Jaume Fàbrega, autor d’ una obra enciclopèdica, universal. (“El Mundo”).
Pau FANER:Per això no em pens que m’ erri si dic que aquesta obra de Jaume Fàbrega, La cuina catalana, és una de les obres més extenses i entranyables que hi pugui haver sobre la matèria…Ah ,sí, no hi ha res com la bona vida i la bona cuina!I aquesta d’ en Fàbrega és molt bona. Heus aquí les receptes de la nostra vida.
Josep M. FONOLLERAS:Jaume Fàbrega és el màxim expert en cuina- cuina catalana i cuines del món-, historiador i repetidament premiat i reconegut com a escriptor. Parteix de la cuina familiar; de la cuina entesa com un senyal d’ identitat, però oberta al món. Lliga, com Josep Pla, la cuina a la cuina familiar, als orígens. Però ho fa d’ una forma radical- en el sentit d’ anar a les arrels-, no en el sentit trivial de la “cuina de les àvies”. A partir de les receptes tradicionals, lligades la pròpia biografia, preses de forma radical, sense donar-hi un tractament més bonic. En podríem dir que són receptes il.lustrades o, encara millor, il.luminades amb els comentaris personals i les excursions enciclopèdiques cap a altres cuines.
Salvador GARCIA: En tot el llibre, Fàbrega aprofundeix-cosa que ja és una constant en la seva obra gastronòmica- en el nacionalisme culinari. (“El Punt”).
Joan GARÍ: “Jaume Fàbrega És un monstre de la història de la gastronomia i ens ha ajudat molt a entendre que valencians, catalans i balears compartim una mateixa cuina. Ell diu que són cuines que tenen una mateixa gramàtica i posa exemples com la picada, que només es troba aquí i enlloc més del món. A més, tenim alguns dels receptaris més antics d’Europa! Trobar elements d’unió és interessant i necessari.”
Daniel GIRALT MIRACLE: “Jaume Fàbrega és una autèntica autoritat en el tema, mereixedor de diversos premsi Gourmand Wordl Cookbook, gran defensor i divulgador de la cuina tradicional catalana a través de nombrosos llibres, articles, classes i conferències, sempre entenedors i amens. Fàbrega, amb tot, no es limita a fer un recull de receptes, i aquesta és la seva gan aportació, sinó que contextualitza la nostra cuina en un període clau de la nostra història” (Presentació)
Josep GUIA: Jaume Fàbrega fa nació catalana des d’ un aspecte clau de la cultura: la cuina. A més, és l´ únic autor que qualsevol àmbit, premsa, ràdio, llibres, conferències, sempre ha tingut i té en compte la perspectiva dels Països Catalans (Presentació).
Carles HAC MOR: El llibre de l’altíssim erudit Jaume Fàbrega és de cuina, de biblioteca i de tauleta de nit. I contribueix a un tall epistemològic en l’ estudi de la cultura.(“Avui”)
Jordi LLAVINA: Jaume Fàbrega és un il.lustre gastrònom i un gran periodista cultural , que tracta la cuina des d’ una visió antropològica. Es autor d’ un llibre molt recomanable ( “Fum d’Estampa”, Catalunya Cultura, 23-10-2002).
Néstor LUJAN: …manté un perfecte equilibri entre les notícies històriques, les observacions crítiques i el seu profitós receptari. No és una tasca fàcil per a qui no tingui el do de la claredat i la síntesi, com el posseeix evidentment Jaume Fàbrega…La seva erudició i els seus coneixements fan que aquest llibre reculli un panorama suficientment complet, sinó exhaustiu…Jaume Fàbrega segueix Josep Pla, que va ser un mestre per a tothom. Ambdós partidaris del localisme culinari, que és la lògica conseqüència d’ una cuina autèntica i sincera. Pla va ser un entusiasta- i ho som tots els seus deixebles- de que les coses tinguessin realment el gust del que són, segons l´ aforisme de Curnonsky. Això no ho oblida en el seu receptari Jaume Fàbrega i el llibre és absolutament recomanable. Seguir el passeig del gran mestre és una prova d’ intel.ligència i de sensibilitat. Afegir a això les receptes genuïnes resulta quelcom de benemèrit i recomanable… és exemplar, magistral, quasi diríem, sàviament interpretada i clarament descrita…Llibres així, , són necessaris … concís, brillant i modèlic …. (“La Vanguardia”).
Vicent MARQUÉS: El llibre de Jaume Fàbrega, una gran sorpresa. Un llibre dels que fan la boca aigua (“El Temps”).
Fermí PUIG: Jaume Fàbrega és una eminència culinària. És un gran intel.lectual de la cuina, que coneix tota la cuina d’ aquí i la de tot el món. En sap molt i sap donar raó de tot el que diu. És un conversador extraordinari i deliciós. Ha escrit, per exemple, uns llibres de referència sobre la cuina mediterrània.(RAC 1, 8.9.10)
Quim MONZÓ: Jaume Fàbrega és un dels observadors més lúcids de l’ actual situació de la cuina catalana. Diu Fàbrega que, a Catalunya, “la moda de les grans estrelles de la cuina pot comportar la mort de la cuina tradicional”.(”La Vanguardia”)
Miquel PAIROLÍ:La idea principal que defensa Jaume Fàbrega en aquest llibre és que els prejudicis polítics o condicionen la manera de concebre les realitats gastronòmiques. És a dir, que hi ha una cuina catalana però que hi ha gent que, per motius polítics, no solament no reconeix aquest fet sinó que fins i tot el combat de paraula i per escrit … Fàbrega també estableix les relacions gastronòmiques entre la cuina catalana, l´occitana i la nord-africana …Seguint Pierre Vilar, Fàbrega parla del pa, del vi i de l’ oli d’ oliva com a elements essencials d’ aquesta cuina mediterrània. I diem cuina mediterrània i no pas dieta mediterrània …Fàbrega posa de relleu algunes idees interessants poc conegudes i té un coneixement ampli, meditat i ben documentat del tema que tracta. ( “Presència”)
Joan Perucho: Jaume Fàbrega és un gran coneixedor de la cuina i de les humanitats (Presentació)
Josep PIERA:Jaume Fàbrega, un erudit que col.labora al Diari de Girona i a qui vaig conèixer en un bar de la Ciència que debatia sobre la paella transgènica, ens va omplir de raons…
Antoni PUIGVERD:Jaume Fàbrega i altres innovadors van cultivar ja als anys 70 la passió per l’ avantguarda.Jaume Fàbrega és el savi de la gastronomia catalana (“El Punt”).
IGNASI RIERA:Jaume Fàbrega és un referent inqüestionable, autor d’ una obra enciclopèdica, La cuina catalana, de les propostes terminològiques de El gran llibre de la cuina catalana i de moltes monografies, sempre d’ àmbit de Països Catalans.(Diccionari de la cuina catalana)
Pep Riera:En Vázquez Montalbán va escriure fa un parell d’anys que en Jaume Fàbrega era el guardià dels senyals d’ identitat de la cuina catalana i la Maria Mercè Roca afirmava que era un gran defensor del nacionalisme culinari.
Els llibres de Jaume Fàbrega són textos obligatoris, de referència, si hom vol parlar del llenguatge culinari català. Ha escrit moltíssim, i és probablement el més gran coneixedor del sistema alimentari del nostre país. Es un bon observador de l’ actual cuina catalana i a la vegada un profund coneixedor dels orígens i evolució d’ aquesta cuina…En Jaume no s’ adreça a minories selectes quan parla i escriu, sinó a tots els que estimen la vida i el país. Com diu en Terricabras, els seus llibres són una magnífica barreja de coneixements i experiències. Són llibres inusuals capaços de presentar-nos la taula i la cuina, com a elements bàsics del tarannà d’ un poble.(Presentació)
Joan ROCA: Ningú li podrà discutir mai al bon amic Jaume Fàbrega la seva passió per la gastronomia. Una passió que no és de fa quatre dies sinó d’una bona colla d’anys remenant entre cassoles de terrissa, olles de ferro colat i plàteres plenes de bons aliments.
Cerco en els prestatges de casa un llibre que ha quedat enterrat entremig de molts altres llibres perquè com tothom sap, de llibres de cuina se n’escriuen molts. I és clar, els llibres són com les cançons. Hi ha la cançó “hit” de l’estiu i les que s’escolten per molt que passin els anys. Amb els llibres passa quelcom igual. Aquest llibre que us parlava fa un moment, La cuina gironina editat l’abril del 1985, ja fa una colla d’anys que el tinc, vint-i-dos només! I encara està plenament vigent. És un dels primers llibres que vaig tenir d’en Jaume…
Maria Mercè ROCA: Fàbrega és autor d’ obres sobre cuina on, sense adonar-te`n, aprens d’ una manera amena història, geografia, literatura o antropologia, és sobretot un gran defensor del nacionalisme culinari i assegura, seguint el mestratge de Pla i de Néstor Luján, que “si reïvindiquem els drets lingüístics, també s’ han de reïvindicar els drets culinaris” (Catalunya Ràdio, 1997)…Sento un gran respecte per la seva obra, que és global, contenedora, que comença en la gastronomia però que va molt més enllà de la recepta, que no es queda en el plat nies limita a l’ ingredient i que, en canvi, parla d’ antropologia, d’ història, de geografia, de lingüística i, evidentment, de política. Avui dia que els coneixements solen ser tan específics i especialitzats, admiro la capacitat de Jaume Fàbrega de mirar amb distància i de connectar coneixements tan distints com aquests sempre a través de o per acabar parlant de cuina, que és la seva passió” ( “Una cuina nacional. Homenatge a Jaume Fàbrega”. Ateneu Barcelonès, Barcelona, 1977).
Carme RUSCALLEDA: Coneixent l’autor, en Jaume Fàbrega, un home d’ una capacitat i coneixement sobre temes culinaris amb una quantitat d’ obra signada tan sàvia, lluïda i variada. Jaume Fàbrega fa un repàs a la cultura mediterrània, fins a l’ exotisme creatiu d’ última fornada. Es una obra farcida d’ enginy i inspirada en la nostra tradició. Però va molt més lluny: parla de les salses, de les sopes, dóna pistes de llonguet, de la coca de forner, ens fa viatjar a Itàlia, o a la Catalunya interior, i a Mallorca, al Líban amb el “fattush”, a Andalusia amb… Ens dóna pistes estimulants,i, de forma subtil, conta el que no s’ ha de fer. Les seves receptes desperten la gana i les idees. .. Es un llibre, doncs, que té garantit l’aplaudiment el públic, que és benvingut i ben trobat.
( Presentació).
Josep. N. SANTAEULÀLIA: Jaume Fàbrega planteja una doble reivindicació; el paper de la cuina en la configuració de la cultura i la cuina nacional catalana com a fet distintiu, en un sentit ampli, prenent com a base els Països Catalans. Es remarcable el paral.lelisme que planteja entre llengua i cuina. Ens fa veure que l´art de la cuina i la poesia tenen una gran similitud: uns ingredients o unes paraules, que soles són poca cosa, quan es barregen o es combinen agafen una forma i un gust precís.
Santi SANTAMARIA:La lectura d’ un llibre com el que ens proposa Jaume Fàbrega hauria de despertar l’ interès de tothom, sobretot d’ aquells que no tenen prou clar que qui perd els orígens perd la identitat i aquesta, al capdavall, és una riquesa cultural que un món pretesament més universal dilueix, iguala, abolint per inèrcia el dret elemental de cadascú a ser qui és, el dret a la diferència. Les influències no es poden imposar. En la societat actual, els mitjans audiovisuals exerceixen una mena d’ imposició, en fer-se portaveus d’ uns interessos econòmics mundials. La globalització actua de forma interessada contra les distintes formes d’ artesania i la independència individual. Ja comencem a veure de quina manera aquest fenomen de la globalització pot erosionar la nostra cuina; de fet els canvis d’ hàbits familiars i la reproducció del model americà de vida està condicionant el nostre “pa de cada dia”… La cuina és el resultat d’ un model de vida. Els mercats d’ abans potser sí que feien possible la frase, atribuïda a Josep Pla (encara que potser apòcrifament) que “la cuina és el paisatge posat a la cassola”. Avui el paisatge són les prestatgeries de les grans superfícies, res és no és com era, i la matèria alimentària transformada a través del foc té un gust diferent del d’ abans.
Dins aquest panorama, la feina portada a terme per Jaume Fàbrega és referència imprescindible, cabdal, diria jo, i aquest llibre n’ és el millor exemple.
Carlo SECHI: Mitjançant de la via gastronòmica Jaume Fàbrega explora la identitat de les cuines mediterrànies i de la cuina catalana. També la cuina de tradició popular de l´Alguer, un element fort de la nostra identitat, a través de receptes plenes de notes històriques.
Jaume SOBREQUÉS I CALLICÓ: “El magnífic i singular llibre de Jaume Fàbrega presenta, amb el rigor i exigència que caracteritzen la seva obra” (Presentació)
Josep M. SOLÉ SABATÉ: Jaume Fàbrega elabora també una teoria de al cuina, més enllà de els limitacions corrents, i, per tant, la seva obra hauria d’ interessar tothom (Catalunya Ràdio, 31.3.2000).
Josep M. TERRICABRAS: El llibre de Fàbrega és una magnífica barreja de coneixements i experiències, de conviccions, de preses de posició, d’amors i desamors…Davant els ulls fascinats del lector van emergint, de mica en mica, paisatges, records, fesomies, tradicions i s’ en van dibuixant els contextos històrics, geogràfics i socials que els donen sentit. És un llibre capaç de presentar-nos la taula i la cuina no com a elements superflus de la vida col.lectiva, sinó com a elements bàsics que han ajudat a expressar i formar el tarannà d’ un poble. Amb aquest llibre, en Jaume Fàbrega no es dirigeix a esnobs amb davantal, sinó a amants de la vida i del país. Aquest és, doncs, un llibre que convida a menjar, a pensar i a entendre.
Eliane THIBAUT-COMELADE: A la fi un treball seriós sobre la nostra cuina. He tingut la sort de conèixer en Jaume Fàbrega a els Diades del Maresme a Sant Pol de Mar, a Gran Sol, escola famosa d’ Hosteleria i Turisme, i de tota al gent que feia gran volum, i soroll, havia apercebut en aquest senyor discret, modest, una gran saviesa i una veritable cultura gastronòmica…Tots aquests detalls per afirmar que quan en Jaume Fàbrega fa una feina, no és a corre-cuita, amb la idea de treure tot seguit un llibre per “épater la galerie”. Els seus són llibre de referència, llibres perfectament utilitzables materialment parlant, per la persona que “no en sap i vol provar” (Presentació ).
Llorenç TORRADO: És admirable la valentia de l’autor en agafar per les banyes un toro tan gros, però ell té una sina que tot ho fa fàcil: la passió. És un temperamental que viu amb força pròpia, una força que no el deixa dormir ni defallir quan es tracta de coses en què es fica de valent: la Cuina i la Terra. Al valor s’ ha d’ afegir la constància, la tossuderia en l’ acció: durant deu o dotze anys l’ autor del present llibre ha anat recollint en els seus viatges arreu les receptes, informacions i comentaris dispersos que en formen la seva base. Aquesta és una obra de gegant, de molta ambició, de molta empemta… és probablement aquesta la primera obra occidental on s’ explica una cuina per l’ existència històrica d’una País i es tanca el cercle reivindicant un País per l’ existència d’ una cuina. A la nostra literatura culinària existeixen dos precedents: La cuynera catalana, que reclama a llengua en els preàmbuls de la Renaixença i el Llibre de la cuina catalana de Ferran Agulló, que en reclama la nacionalitat…A aquests dos llibres es podria afegir un llibre d’ altra índole, el tractat medieval de costums sobre el beure i el menjar de Francesc Eiximenis. Però cap de les tres obres no és tan universalitzant ni tan reivindicadora com la present.(Presentació).
Matthew TREE: Qualsevol persona que haig llegit la columna setmanal que en Jaume Fàbrega escriu a la revista “El Temps” o bé que tingui a casa seva els seus tres volums sobre la cuina mediterrània, per exemple, sabrà que els coneixements històrics, geogràfics i sobretot gastronòmics d’ aquest autor van molt més enllà de les fronteres de l´antiga Corona d’ Aragó. En Fàbrega se sent perfectament còmode parlant o bé de col les verdures farcides s’ han fet populars des de Grècia fins a l Iran o bé de què fa que l olla bosniana sigui diferent de les seves variants croata i sèrbia, o bé el tipus de còctel que Hemigngway bevia a Venècia(…) els seus coneixements es revelen absolutament insuperables, d’ una densitat i un rigor insòlits …Seria interessant fer una aposta per veure què perdurarà més: les receptes que els catalans, valencians i illencs preparen o l´idioma que (encara) fan servir per comprar els ingredients corresponents. Crec que en Jaume Fàbrega diria que cal fer tots els possibles perquè totes dues coses perdurin com més temps millor, per la raó senzilla que tant l una com l´altra són tan irreemplaçables com imprescindibles.
Manuel VÁZQUEZ MONTALBÁN: Jaume Fàbrega recrea el que deia Ferran Agulló, de què un país és una nació quan té una llengua, un dret i una cuina, és a dir: un paladar format per al dialèctica entre la necessitat de menjar i la imaginació per atreure partit als fruits de la terra, del mai i de l’ aire. Jaume Fàbrega és el guardià dels senyals d’ identitat de la cuina catalana (“El País”).
Pere VERDAGUER: Jaume Fàbrega escriu llibres que fan realment goig. El conjunt és digne de figurar en qualsevol bona biblioteca. (“L’Independant”).
Antonio VERGARA: Un altre assumpte molt diferent és el “cas Jaume Fàbrega”, que batege amistosament d’ aquesta manera per la meua afecció a les novel.les de Sir Arthur Conan Doyle. Aquell filòsof i estudiós de la cuina dels PPPCC(Països Catalans, segons sembla) professa la fe nacionalista-catalanista, però a causa de la seva intel.ligència, cultura, curiositat, rigor i capacitat d’ investigació-per a mi és un savi, que lluita sovint contra la seua fe-, no cau mai en el folklorisme comarcaloide o pobletà. El marc culinari de Jaume Fàbrega no es redueix solament a Vilavenut, al Pla de l’ Estany, on va nàixer el 1948-, sinó que ell, un intel.lectual cosmopolita analitza, estudia i comenta, sempre amb vocació d’ antropòleg culinari i documentalista a peu d’ obra, el gran llegat, i el present, de les cuines dels PPCC- en açò és coherent amb la seua manera de pensar i aquí es veu que no és un miop pobletà,- i també de els de la Mediterrània…és un estudiós que, més enllà de la vocació catalanista, està obert a la Mediterrània, com serrat, i fins i tot a altres cultures. Fàbrega és un personatge que em recorda el Xavier Domingo a la seua millor època. La diferència és aquesta. Xavier Domingo va ser un polemista-periodista i Fàbrega és un senyor mesurat, professoral i “universitarista…No és fàcil agafar Fàbrega en un renunci. La seua obra està fonamentada sobre la precisió documental i interpretativa, i el treball de camp. Jaume Fàbrega és una formigueta pacient i docta. (“El Temps”).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!