CARGOLS
Hi ha molta gent, en aquest país, que té molta afició a anar menjar cargols. A Catalunya, fins i tot, hi ha un fenomen que no he vist enlloc més, que és l’ existència de restaurants especialitzats en aquest gasteròpode terrestre.
Fan, especialment, cargols a la llauna. Una recepta popularíssima a Catalunya- i també a Andorra-, amb força variants pel que fa a algun dels ingredients i a la seva elaboració. Hi ha confusió, també, sobre els noms locals de les receptes de cargols: els cargols a la llauna són anomenats, per alguns, a la petarrellada. No obstant, el nom de cargols a la petarrellada s’hauria de reservar a una recepta indubtablement prehistòrica, la que es fan fent-los rostir amb palla, herbes seques o llistó (petarrellar és l’ efecte sonor del foc directe). Era un sistema primitiu que jo havia vist practicar al meu pare, quan anava al camp, a l´hivern.
Segons les comarques, també s’ anomenen a la brutesca o cargols rostits- nom que es pot aplicar als cargols a la llauna- i altres noms similars. Els cargols a la brasa són molt estimats al Rosselló- i al seu veí Llenguadoc- on la Cargolada és un dels senyals d’ identitat i, de fet, de tots els nord-catalans- tot i que els “obscurs insípids” –com els anomena Patrick Gifreu, que va escriure un llibre sobre el tema-, de fet són l’ excusa per menjar costelles, llonganissa o botifarra. A part de la Catalunya Nord, és Lleida la terra que rendeix un veritable culte als cargols: el seu Aplec del cargol, celebrat cada Primavera, és ja festa nacional. També el poble de Fontcoberta, al Pla d el’ Estany, celebra una mostra del cargol, al mes de maig, així com se’n fa una mostra monstre al poble del Byrr, a la Catalunya Nord. Aquí es fan com al Llenguadoc, d’ una forma original: mentre es rosteixen, amb un embut de llauna (o un aparell exprés, dits “flambador” al Llenguadoc) s’ hi posa cansalada o greix, s´encén un paper de diari i es fa fondre, fent rajar el saborós damunt de cada cargol.
Igualment al País Valencià es feia una “caragolà” a la platja; aquí, la recepta més popular- si més no a l’ Horta- són els Caragols amb ceba, que antigament també es trobava a Catalunya, com ho explicita la cançó de lladres “L’ hostal de la Peira”: “Què hi ha per sopar?/-Hi ha cargols amb ceba/,samfaina i bacallà”.
Els meus viatges arreu de la Mediterrània -que és l’ únic lloc del món on es mengen,i, més a munt, a França-, em permeten afirmar que el lloc on hi ha més receptes de cargols, i les més originals, és a Catalunya- seguida per Xipre, on també hi ha una gran afició a menjar-ne i força receptes. Mentre que a la França estricta hi ha una sola recepta- els Escargots à la bourguignone, amb mantega i escalunya- uns cargols gegants però fats, aquí, a part de les receptes esmentades, tenim l’ Arròs amb cargols- a la Paella, antigament, se n’ hi posaven- El conill amb cargols, els Cargols amb pernil, o amb salses- de tomàquet, allioli, vinagreta-, els curiosos cargols dolós i coents, els cargols a la gormanta, amb samfaina, farcits, amb romesco, els cargols amb naps i l’ espaterrant món del mar i muntanya…Amb llagosta, amb sèpia, amb pop- o calamars i conill-, amb costella de porc i marisc , amb gambes, amb espineta de tonyina…i molts d’ altres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!