ARRÒS AMB ÀNEC
Actualment l’ arròs amb ànec no és molt corrent, però sí que ho era en l’ època modernista. És un dels arrossos dels quals parla Josep Cunill de Bosch a La cuina catalana. L´autor ens diu que els plats d’ arròs són molt comuns a Catalunya.
Aquest arròs és tradicional entre els caçadors del País Valencià, però en aquest cas fan servir ànecs salvatges o fotges. A l’l’hivern, a Sueca, s’ obre la veda de la caça de l’ ànec de l’ Albufera- que tothom anomena “pato”-cosa que resulta un esdeveniment entre els caçadors del poble, que celebren una autèntica festa. Es produeix un sorteig entre els aspirants. Es construeixen uns amagatalls amb bocois, es tiren tones d’ arròs a l’ albufera per atraure els ànec, s’ hi col.loquen cimbells o reclam:tota una festa de la caça, l’ amista i la gastronomia. Aquest ànec salvatge és anomenat pardal o pato (nom mol difós al País valencià, al costat del classicista ànet, quasi perdut.-A aquest objecte, el filòleg Corominas suggereix que “pato” seria una coincidència amb el mot espanyol, però ens vindria directament del romanç mossàrab; “pato “també es fa servir a la Catalunya meridional; en àrab magribí ànec és “bata”).
Lorenzo Millo, gran escriptor gastronòmic valencià, parla d’ aquest plat de caçadors.
Ingredients
1 ànec salvatge xerraire o mut (el xerraire és més gras)
400 g d’ arròs bomba
1 ceba mitjana
2 o 3 tomàquets
100 g de pèsols
sal
safrà
oli
aigua
Elaboració
Netegeu l’ ànec talleu-lo a trossos, no excessivament menuts.Poseu una paella al foc amb olii feu-hi rossejar els trossos d’ ànec,prèviament salats, atenent al fet que pot ser força greixós, pot ser convenient retirar el greix.
A la mateixa cassola hi feu sofregir la ceba; quan sigui rossa, al cap d’ un quart, afegiu-hi el tomàquet, ratllats i sense peles ni llavors. Ho deixeu bullir a foc força alt, una bona estona, ja que l’ ànec és més dur que el pollastre; d’aquesta manera, a més, el brou agafarà una bona substància.Quan tot sigui cuit, hi tireu l’ arròs a cavallonets, així com els pèsols, hi feu donar uns tombs o segons el sistema que feu servir,i ho deixeu coure uns 20 minuts. Un cop cuit, deixeu-lo reposar uns 5 minuts
Notes
Al sofregit hi podeu afegir pebrot verd o vermell
A l’ època modernista aquests arrossos se solien fer amb llard.
S’ hi poden afegir uns brins de safrà i pebre negre.
Actualment és molt fàcil de fer aquest arròs amb ànec salvatge (coll verd) ja que una empresa de l´Ebre el comercialitza, ja punt de cuinar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!