Madonna haurà menjat pa amb tomàquet, en la seva visitar a Barcelona. En tot cas ja coneixia aquesta deliciosa preparació catalana, com veureu tot seguit.
EL BAGEL SUCAT AMB TOMÀQUET DE MADONNA
El meu cafè a Miami Beach- on hi tinc parents- per a fer un bon esmorzar era el Woolfie’s. És, naturalment, d’estil Art-Déco- molt ben conservat, com si el temps s’ hagués detingut als 30, quan va venir l’ allau de jueus jubilats en busca d’un bon clima i de sol per fer oblidar els freds del nord gelat. Una de les coses bones que ha fet l´ajuntament de Miami és protegir el seu patrimoni arquitectònic Art-Déco, que fa lluir la ciutat amb un toc especial i l´humanitza. Per desgràcia, aquest preciós cafè ja no existeix, com he pogut comprovar en la meva última visita.
Aquest cèntric cafè, tot i que és freqüentat per celebritats com la Madonna i gent del món de la publicitat no era especialment car. Tenia tauletes agradables, com un cafè, i una àmplia barra amb una secció “made in US”, amb senyores molt grasses que fumen i solen parlar soles (escenes que he vist), gent que queda per fer un cafè o que hi va a menjar, de l´esmorzar al sopar. Era propietat d’ un jueu, de l´edat dels provectes jubilats-la comunitat hebrea, com hem dit, és important en aquesta ciutat-, i servien els ous ferrats millors que he menjat mai (tret dels de casa, quan vivia a pagès). A més, si ho demanaves als amables cambrers o cambreres, te les deixen amb el rovell mig cuit, per poder-hi sucar pa. Com és sabut, els americans fan els ous que jo en dic “protestants”, ben cuits, a fi d’ evitar qualsevol temptació de plaer (“sun side up”, el costat del sol amunt i avall, passat també el rovell per la paella). El problema, és clar, és el propi pa, ja que no m’ hi agrada el de motlle. Però vaig trobar una bona solució: fer servir bàgels, amb una textura semblant a la coca de pa que es fa a la meva comarca i que Santi Santamaria servia al Racó de Can Fabes.
Al costat hi tenia una senyora que, evidentment, estava d’ allò més intrigada. Discreta, sense voler-me tractar de boig- un avantatge dels Estats Units, herència anglosaxona que fa que ningú s’ estranyi de res i tothom respecte la teva ceba,- va voler iniciar una conversa d’ una forma curiosa, dient-me: I like your shirt…(I la intenció no era pas lligar!, és clar!).Mentrestant un amic cubà que tenia al costat em tustava, però jo li deia que em deixés estar, encantat amb l’ interès d’aquella encantadora senyora. Li vaig explicar, és clar, en què consistia la menja que estava preparant i, de pas, li vaig fer una mini lliçó sobre el meu país, explicant que era català, situant Catalunya al mapa. S’ hi va mostrar molt interessada , i ho va trobar “delicious”. L´interès, a més, li va venir perquè aquella senyora estava interessada en la Càbala (Qabbalah) cosa que jo vaig aprofitar per explicar-li que, justament, aquest corrent de pensament místic judaic- al marge de la religió- havia tingut un dels seus grans orígens a Girona, “Mare d’ Israel”, com Jerusalem: encara avui, el Museu jueu del call gironí, visitat per jueus de tot el món porta el nom de Bonastruc de Porta, altrament Isaac el Cec, en honor al gran cabalista.
Un cop va marxar, l’amo em va dir: Però no saps qui era?.–No, és clar…-Però si era la Madonna!.
Jo li vaig dir que no és estrany que no la conegués, al primer moment, ja que no portava els “coladors” que se solia posar als pits en aquella època…
Em va comentar, un altre dia, que el pa amb tomàquet havia tingut un gran èxit…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!