MERCAT ROMÀ, MENJAR ROMÀ
El Mercat Romà de Llagostera és una fira de parades artesanals ambientada en l’època romana que es celebra per Setmana Santa des del 2007. Es duu a terme íntegrament al nucli antic de Llagostera, on també hi ha desfilada dels manaies, exhibició de dansa i dansa del ventre (no consta que n´hi hagués, a l’ època romana), cercavila amb els Gegants de Llagostera, lluites de gladiadors, espectacles de màgia, humor i malabars, un dinar popular, menús romans…
Les entitats organitzadores són l’Ajuntament de Llagostera, els Manaies de Llagostera i la parròquia, amb la col·laboració d’altres entitats del municipi.
Altres llocs on es fan manifestacions similars són l´Escala, Guissona, Tarragona, Calafell…També amb component ibèric , i naturalment també medieval, el més nodrit. En totes aquestes manifestacions els Ajuntaments se solen passar pel forro la veracitat històrica, i si parlem d’ àpats o productes encara més. Hi viem patates, xocolata, pebrots, samfaina, tomàquets i peces senceres de bou rostides, cosa que no es feia. De fet, però, es tracta d’ entretenir, no de ser fidels a la versemblança històrica, malgrat que coneixem molt bé la cuina i la comensalitat tant de l´Edat Mitjana com del món romà.
Tenim una excel.lent informació sobre els aliments de la Tarraconense, que era el nom que donaven els romans al que després seria Catalunya.
Els autors romans parlen del blat, del safrà, de la muria (mena de gàrum), del gàrum, dels pernils, de les ostres i mol.luscs, de l’oli, dels vins…
Es documenta, arqueològicament, l’ existència d’ indústries de salament (Platja d’ Aro,Roses, Avinyonet de Puigventós, a part d’ Empúries etc.) i d’ intens comerç d’exportació de vi i altres productes, a través dels derelictes submarins que de tant en tant es troben- una dels darrers, a Cadaqués, ens ha porporiconat una àmfora etiquetada, una cosa excpecional-. A les vil.les romanes (antecedents de les masies) s’hi elaboraven tota mena de productes per al propi consum: vi, oli,vinagre, mel, formatges, embotits i pernils, peix salat o conservat en vinagre, etc.
De l´oli d oliva en parla Marcial en un epigrama, i diu que és millor que el de Toscana i Ístria.
El poeta Ausoni (s. IV) escriu al seu fill i li regracia que li hagi tramès muria, el nom que donen els indígenes que no parlen llatí al gàrum, la salsa universal de la cuina romana, tant per cuinar com per adobar els menjars.
Segons Plini el Vell, el nom d’ Hispània ve de conill (del púnic i-sepham-in), animal originat a la Península.Càtul parla de la “cuniculosa Celtibèria”, en un poema d’ un romà d’ origen hispà, Egnatius, insultat per l’estimada Lèsbia, que l’ acusa de rentar-se les dents amb orins.
Els pernils dels gourmets romans ere els de Cerdanya “que em serveixin pernil del país dels ceretans o que me n’ enviïn, tant se val, del país dels menapis; i que els golafres devorin la cuixa” escriu Marcial.En una tarifa de Dioclecià, també hi apareixen les pernae cerretanae, pernils de Cerdanya.Tant Marcial com Juvenal parlen de la lucanica o llonganissa.
Estrabó, geògraf grec (va viatjar per les nostres costes el s. I aC) parla de les ostres de Barcelona i Tarragona, “una ciutat ben assortida de totes les coses necessàries”, entre le quals s’ hi troben les conserves, els salsamenta (peix salat) i els mol.luscs.Oribasi, metge grec, també parla de la qualitat de les ostres de Tarragona.
Plini el Vell, a la seva Història Natural posa en un mateix pla els vins balears, de Tàrraco i bètics.Marcial parla de la qualitat dels vins de Tarragona i diu que el vi de Tàrraco queda just per sota del de Campània, el més apreciat pels bocafins romans.
Pel que fa a la cuina la coneixem molt bé gràcies als 12 llibres d’ Apici, autor romà. Fins i tot hi ha una cuina eròtica, tal com podem veure a l´exposició organitzada pel Museu de Badalona i que s’ ha pogut veure a Banyoles.
FESOLETS AMB COMÍ
Els fesolets són un llegum encara molt estimat en algunes contrades dels Països Catalans: al Pla de l’ Estany i l’ Empordà, a Mallorca, etc. Tenen forma com d’ una mongeta més petita, d’ un color grisós i amb un característic ull negre (o ros, Considerat més fi) cosa que explica alguns dels noms- a vegades pintorescos- amb què aquest llegum, ja apreciat pels romans, és conegut al nostre país: fesolí, monget, banyolí, banyó, fesol de l’ ull negre, judió, fesol de careta, escurçatites, sabateta de puta, armilla de senyor, fesol menut…
Aquest llegum vindria d’ Àfrica- no pas d’ Amèrica i ja era apreciat pels romans.
Transcrivim, amb una mínima adaptació, una recepta de cuina romana. Pertany al llibre L’art de la cuina, de l’ autor romà Apici (Apicius, De re coquinaria). El comí és una espècie molt emprada per la cuina romana, després per la cuina àrab però que a Catalunya, en general, va caure en desús. N’ hi ha una variant silvestre, molt aromàtica, que es troba al Pirineu.
Ingredients
1 kg de fesolets,aigua,sal,comí,oli,vinagre de vi
Elaboració
Poseu la nit abans els fesolets en remull. Feu-los bullir en abundant aigua; saleu-ho. Hi estan menys que les mongetes. Un cop els veieu cuits, escorreu-los. En un morter, piqueu-hi una mica de comí i sal. Afegiu-hi oli i un rajolí vinagre, remeneu-ho i serviu els fesolets amb aquesta salsa.
Notes
Podeu torrar el comí, a fi d’exalçar-ne el gust. Aquesta espècia,com dèiem, era emprada en la cuina catalana antiga, i encara ho és a Espanya, Cuba, Orient, el Magrib, Egipte,etc.
El fesolet (Dolichos melanopthalmos) ja era conegut pels romans; no ve, per tant, d’ Amèrica, com les mongetes. Actualment es menja a les comarques de Girona, fins al Maresme, a Menorca i Mallroca i al Pròxim Orient, i fins a Amèrica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!