Faves: teniu raó, és un plat excpcional; jo també en congelo. Hi poso també marduix, i, a vegades costelló, pe`ro sens dubte la millor composició és cansalada i botifarra.També hi solo posar un grapat de pèsols, i a vegades carxofes morades-Capipota. gràcies per la infol. Era habitual en la cuina catalna tradicional afegi allioli a
Toni, aquesta amanida és andalusa o vlaenciana? En conec una d’ andalusa similarTrobar taronges agres a Barcelona deu ser difícol..als pobles ben fàil, jo mateix- visc a Porqueres- te’ n podria donar, he collit lúltim cistell…
grràcies per l´explicació. També hi ha pesacdors que no hi poden farina, com esplco al meu llibre “La cuina merinera de la Costa Brava”.Agraït pel teu comentari
el gat o gatvaire, a l´allipebre, quedaria motl bé. El gat dome`stic, si de cas, amb alliolo. Mestre robert, al s. XV, ens n’ explica una recepta.
No puc contestar tots els comentraris, ni mensy personalment, ja que Vilaeb ho fa motl difícil. Esl llegeixo tots i els agraexioi, però. Sense aquest “feed back” (resposta) seria difícil escriure.Benvolgut Toni: et recomano que tornis a llegir el metu text, dic que el mirtil és el nabiu, ben clarament.
LLEGEIXO TOTS ELS COMENTARIS-QUE AGAREIXO MOLT- PERÒ ÉS DIFÍCIL COMENTAR-LOS, JA QUE EL SISTEMA DE VILAWB ÉS MOLT DIFCIL I EXIGEIX TEMPS, (PEL CODIS) I A VEGADES NO TE N’ EN SURTS. ENS DEU FALLAR LA VISTA!D’ ALTRA BANDA, NO FUNCIONA EL FILTRE, I HA MALPARITS QUE NO TENEN RES MÉS A FER QUE ENVIAR
PER FER ELS CARGOLS A LA LLAUNA NO SE SOLEN RENTAR, PERÒ ACTUALMENT HI HA MOLT AGENT- DIEM-LI ESCRUPOLOSA QUE HO FA.TAMPOC ARA NO SUPORTRARIEN MENJAR-LOS AMB LA BAVA, COM S’ HAVIA FET. EL MEU PARE, PAGÈS, QUAN ANAVA AL CAMP, ELS FEIA AL “LLISTÓ” (FENC, HERBA SECA) O “PETARRELLADA” NATURALMENT SENSE RENTAR-LOS NI UNA
ATENCIÓ AMICS: EM LLEGEIXO TOS ELS COMENTARIS, I M´AGRADARIA CONTESTAR-LOS UN A UN.PERÒ JA HE EXPLICAT EN ALTRES OCASIOSN QUE AIXÒ ES FA MOLT DIFIL, BÀSICMAENT PER DUES CAUSES IMPUTABLES AL SERVIDOR:1.No hi ha un filtres eficaç contra els correus spam (gent que no t´`e res me´s a fer, i que entren disn la categoira
Amics que feu comentaris, us haig de contestar d’ aquesta forma; Vilaweb no facilita la tasca de fer-ho en el lloc pertinent DIUEN QUE EL PEIX ÉS CAR I ALTRES:Tondal i Blesa: agraidÍSsim per les vostres informacIons, PRECIOSES PER A MI. eL TMEA DELS PEUS NEGRES VALENCIANS L´ESTIC INVETIGANT; ÚLTIMAMENT HE EST A ALGÈRIA ALMSNYS
Molt agraït pels vostes coemntaris, que em llegeixo amb molt de gust i atenció! Em perdonareu que no els constesti un a un, però tots dieu coses raonables, amb les que hi estic d’ acord. i , a més, enriquiu vauosament els meus conexeiments.Nota: el nom de Ferran Adrià vaig ser jo que vaig maldar
FerranLes oques va descalcesIndíbilCristinaPepiTRUITES, n’ hi ha moltes me´s: d’ alls tendres, tan valenciana, de patata i mongeta tendra (que faig sovint), d’ albergínia, de ceba, ce cabassó, d’ espinacs, da farina amb cansalada i botifarra (dleiciosa!), de carxofes, de sobrassada, de botifarra negra o crua , de salsitxes, de smafaina….CATALÀ:no ens atenene en català
ens agradarà o no, pero Ferran Adrià és un gnei dels fogons, encara que motls preferim la nostra vella cuina familiarPodeu consultar el meu llibre. “Cuina i comensalitat, de l´Edat Mitjana a Ferran Adrià ” (Pagès editor), un assaig molt llegidor i instructiu.
A L´EMPORDANESa de cascalls: GRACIES PEL TEU COMENTAIR; EL MATEIX PASSA AL pLA DE L´ESTAnY. EL CASCALL D’ AQUI SEMBLA QUE NO TÉ LA PT¡ETÈNCIA DEL DE L´AFGANISTATKL PEL QUE FA A L´OBTENCIO D’ ALCALOIDES (opi, etc.)el rossellló- coengut de fa temsp, amb la seva vella i coneguda pudor- de la mena de covards que
LA BATALLA DE LES FLORS, O LES FLORS DEL MALHola Iolanda, magnífic el teu llbobre. Jo també vaig publicar un liibre molt complet sobre les herbes, flros i plantes silvestres comestibles (malauradament esgotat), i també n’ hi ha un complet repertori a “El llibre de la ratafia i licors d’ herbes del tot el món”
Gràcies als comentaristes del paeller, i a d’ altres dispersos en d’ altres entrades. El tombet té la diferència amb la samfaina que du patata, que li dóna una suavitat molt especial, i també perquè els ingredients estan, com dius, “estructurats” .PatatesEn efecte, la cuina catalana, valenciana i balear és inimaginable sense els productes d’