A la tremenda

Josep Arranz i Romeu

14 de juny de 2017
6 comentaris

Reductes de discriminació, encara, al Centre Municipal de Vela de Barcelona

Feia molts anys que no vivia situacions d’extrema incomoditat i de franca discriminació. Semblava, així ho he viscut en infinitat d’ocasions arreu de Barcelona i del país, que havíem trobat la manera correcta d’adreçar-nos als ciutadans evitant crear problemes inexistents o violentant innecessàriament a uns i altres, però sembla que no a tot arreu. Bé, us ho explicaré.

Vet aquí que comencen les vacances d’estiu escolar. Acaben les classes i comencen els casals, com una continuïtat natural si necessitem seguir treballant i volem donar contingut i activitat als nostres fills i filles durant els tres mesos que ens venen a sobre. Així doncs, vam iniciar la gimcana administrativa (com hem fet altres anys) per inscriure a la nostra filla, en aquesta ocasió al Campus Olímpia de l’Escola de Vela de Barcelona. No oblidem que aquest Campus compta amb la cobertura i el suport explícit, econòmic i de continguts, de la Federació Catalana de Vela, de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Escola Catalana de Vela, a més de les gens menyspreables qüotes que tot i així i alegrement paguem els pares. Com veieu, tot amb la solvència contrastada requerida, a partir dels impulsos donats a la vela des dels Jocs del 1992 i tot plegat d’una catalanitat i implicació amb el país fora de dubtes. Si?, no sé, continuem…

Vet aquí que ens convoquen al Centre als pares i mares a una reunió informativa, important. Durant més de dues hores ens explicaran tots els detalls i informacions referides al Campus, ens ensenyaran les instal·lacions, ens explicaran què faran els nostres fills i aclariran tots els nostres dubtes. Serà, en fí, el vehicle primer i més important d’una activitat que tindrà, educarà i formarà als nostres fills durant 8 hores diàries les properes setmanes. L’objectiu és lloable, ben organitzat i estimulant. Assistim amb la nostra filla, contenta i emocionada.

Joan Barberà. Director del Centre Municipal de Vela de Barcelona

Vet aquí que llavors, per donar la benvinguda i fer totes les explicacions, apareix una persona, de nom Joan Barberà, que després esbrinem que és el responsable del Campus i Director del Centre Municipal de Vela. Aquesta persona ens explica a les més de 150 persones assistents, que donada la importància de la trobada i donat que la seva preocupació era que «tots estiguessim en confiança, ben atesos, comfortables i contents», doncs que ho faria tot en castellà.

En castellà?, i perquè?, gosem preguntar. Tots els pares i mares assistents han hagut de fer un munt de gestions, paperassa, seguiment informatiu, matriculacions, etc, etc per arribar a aquella trobada i no hagués estat possible fer-ho sense sentir-se cridats i sense un coneixement mínim de la llengua pròpia del Centre Municipal de Vela de Barcelona, tots som veïns de Barcelona, tots tenim els fills escolaritzats aquí, així doncs, perquè?. Doncs «perquè entre 150 persones segur que hi ha algú que li serà més còmode que ho faci en castellà». I per als que no, què?, no comptem?. Doncs sembla que no.

A partir d’aquí es produeix allò tant encertat per aconseguir que tothom estigui «en confiança, ben atesos, comfortables i contents», és a dir, una discussió. L’individu en qüestió (catalano parlant) es tanca en banda i tira pel dret, en castellà amb fort accent català per cert, fent cas omís a les queixes…

Comença la seva exposició, llarga, innecesàriament llarga cal dir-ho, i innecesàriament salpebrada de comentaris personals sobre la seva família que només l’interessaven a ell, però que considerava imprescindible fer-nos-en coneixedors, suposats comentaris «divertits» de contingut clarament masclista… en fí, despropòsit rere despropòsit, dels quals ell ni se n’adonava, però en fí, això donaria per fer una altra queixa pública, per avui ens concentrem en el tema de discriminació lingüística, que ja n’hi ha prou i de sobres.

Acaben les explicacions i comença el torn de preguntes dels assistents. Vaig anotar prop d’una trentena de preguntes dels soferts pares i mares assistents. Totes, TOTES, van ser fetes en català. Totes, TOTES, van ser respostes en castellà, «per nassos els meus», suposo que deuria pensar el personatge en qüestió. Tocant les 9 del vespre i amb tot el peix venut, vam decidir marxar.

No vull posar en qüestió al nombrós grup de professionals que treballen al Centre i que em consta que són molt bons professionals. I tampoc voldria posar en dubte els mèrits que suposo que deu tenir aquesta persona en concret per fer la tasca professional que fa en el món de la vela, que els desconec i que per tant els els suposo i no en puc opinar. Però sí voldria qüestionar, alertar i denunciar sobre la seva idoneïtat per fer una funció de comunicació per a la qual està clarament poc dotat. Els temps han canviat Sr. Barberà, ho sàpiga o no.

Ja fa molt temps que s’han resolt, quan s’ha volgut, els falsos conflictes de comprensió lingüística, sap com?, doncs actuant amb naturalitat, com ja es fa a la majoria de llocs, no posant a l’auditori en compromisos absurds i parlant en la llengua pròpia de l’activitat, de l’entitat que la fa i del país en què es troba. Fa anys, molts anys que no trobava una actitud tan antiga, superada i directament reaccionària com la que he vist i viscut durant aquesta jornada informativa, li ho asseguro. Sobren els acomplexaments.

Els temps han canviat Sr. Barberà, ho sàpiga o no. Els homes i les dones, almenys els que ho volen, són capaços de fer totes les tasques del quèfer diari, de debó, els homes també sabem fer llistes, cuinar i vestir els nens i les dones són molt més que éssers especialment dotats per a les tasques domèstiques. Miri al seu voltant, prengui nota, i modifiqui la seva manera d’adreçar-se al públic, almenys això.

No és la persona més adient per fer aquesta tasca en concret Sr. Barberà, ho lamento, i encara ho lamento més perquè, a aquestes alçades, vaig veure menstinguts els meus drets lingüístics en unes instal·lacions públiques de la meva ciutat i tractat com a ciutadà amb un intolerable menyspreu, prepotència i indiferència.

Ja no s’hi valen excuses de mal pagador, cal rectificar, canviar les actituds… i que no es pugui tornar a repetir.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Es molt fort. Hauria d’arribar a les institucions implicades i aclarir les interferències que es puguin produir durant el curs.

  2. Per una banda, comprenc la postura i la opinió sobre l’entrada del campus en castellà. Per l’altra, cada any tenim nens i nenes estrangers que no entenen el català, si bé és cert que intentem que marxin amb uns coneixements mínims i havent passat una bona experiència.
    Com a part individual de l’equip del centre, demano disculpes per les molèsties que s’han produït.
    Dit tot això, desitjar que la vostra filla passi un estiu increible aquest any amb nosaltres.

    Resto a la vostra disposició,

    Josep

  3. 16:32

    Rafael
    Perdona que escriba en castellano soy de la generación que el catalan no se podia estudiar.
    Este sr. Juan Barbera esta de director del centro municipal de vela de la federacion catalana de vela en absoluto por meritos propios, ya que ni tan siquiera ha sido regatista, tan solo que tiene una empresa nautica de vela en sant carles de la rapita y esta en el centro municipal de vela por vete a saber que partido en su dia lo coloco aqui.
    Al anterior presidente de la federación de vela Gerad Esteva, se lo impusieron, desde que esta el sr. Barbera, el centro municipal de vela de barcelona, la mayoría de monitor e instructor de vela se han tenido que ir ho ha hecho lo posible por que no estén, ya que es de un talante que todo aquel que este a su cargo sea de su conveniencia, en detrimento de monitores con años de experiencia que la mayoría de ellos están en las escuelas de vela de club náuticos de catalunya.
    Me ha parecido tu articulo muy acertado al describir con toda claridad la falta de rigor del sr. Barbera.
    Voy a intentar por todos los medios tu articulo le llegue al presidente de la federacion de vela Xavier Torres.
    un cordial saludo.

  4. Benvolgut Josep,

    Li escric aquest correu per a demanar-li disculpes per haver fet servir el castellà en la presentació als pares del Campus Olímpia. Lamento que la meva decisió, d’haver fet servir aquest idioma, hagi generat incomoditat i frustració. Compta amb el meu total compromís que aquesta situació no es tornarà a repetir.

    Atentament.

    Joan Barberà
    Director
    Centre Municipal de Vela de Barcelona

  5. Resposta a la disculpa de Joan Barberà:

    És important adonar-se de l’errada i saber rectificar, tot i que costa veure pel redactat i per l’explicació donada si realment s’ha entès correctament el fons del problema exposat en l’escrit de denúncia, o si potser s’actua només mogut per la situació creada.

    En qualsevol cas, personalment prefereixo valorar positivament l’esforç personal que suposa reconèixer una errada, i que es rectifiqui i es posin les eines i les preses de decisió adients perquè no tornin a succeir situacions similars, no hem d’oblidar que estem parlant d’un servei obert a la ciutadania, que ha de donar exemple, i que compta amb el suport orgànic i el segell de qualitat que la Federació Catalana de Vela li atorga.

    Deixem doncs evolucionar el Campus i el CMV, restem amatents, i evitem provocar problemes i malestar on no n’hi ha d’haver, el temps immediat ens donarà les respostes.

    Ben cordialment,

    Josep Arranz

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.