Passejant per qualsevol poble o ciutat en horàri no comercial, quan les persianes metàl·liques de les botigues estan baixades, ens podem trobar un univers d'imatges insóspitat. Això només serà possible si les seves ordenances municipals són permissives i no consideren la presència dels graffiti a la via pública com un element de distorsió de l'entorn visual de la ciutat. Si la normativa ho permet i ho regula, quan acaba l'horari laboral i les portes tanquen els comerços, es el moment de veure on s'han posat d'acord la persona propietària de la botiga i l'artista del graffiti. De tant en tant ens crida l'atenció una composició de formes i colors espectaculars que funciona com un cartell publicitari únic i singular de la botiga on s'allotja. Aquestes peces de graffiti d'encàrrec formen part del paisatge urbà i en funció de la seva qualitat poden esdevenir un reclam poderós de l'itinerari visual d'una ciutat.
Imatge del graffiti d'una persiana del barri del Raval a Barcelona extreta de la pàgina: mikelfalcon.blogspot.com
Consultar: El grafit per encàrrec de l’amo envaeix els comerços_David Placer_13/4/2010_El Periódico
¨L’ànima del buit és l’ànima creadora, la força oculta que dóna sentit a l’existència, a les formes del vidre. És el buit que construeix l’atuell de fang, l’únic capaç de donar-li el seu veritable significat.”
Fins avui a les dues del migdia es pot veure aquesta exposició singular a la seu d’Artesània Catalunya, al cor del barri gòtic de Barcelona. És una oportunitat molt bona de veure com l’escultora colombiana Pilar Aldana-Méndez, afincada a Catalunya des del 1985, ha materialitzat una part del seu projecte artístic i creatiu amb la realització d’ una trentena de peces de format petit i mitjà en col·laboració amb el ceramista Josep Matés Porcel.
Les peces que veiem conjuminen molt bé el procés d’investigació i de creació que cadascun està duent a terme: ella en referència a la innovació i tècnica de l’escultura pública en vidre i ell cap a la recerca de formes tradicionals de la ceràmica de l’Empordà amb el bon saber i fer del seus oficis respectius amb les tècniques i els materials del vidre i de la ceràmica. Es molt recomanable la visita.
Dijous 8 d’abril ,Turisme de Barcelona va lliurar ,als establiments del Shopping line, els premis de la vuitena edició Top 10 que reconeixen els 10 millors aparadors de les botigues de la ciutat.
Malgrat ser una de les més conegudes, aquesta no es una convocatòria excepcional, a moltes ciutats i pobles de Catalunya podem trobar concursos semblants que promouen el comerç local i premien l’originalitat i l’innovació dels aparadors de les botigues.
Caminant pel carrer podem trobar des d’aparadors que són exemples excel·lents de reclam publicitari cap el producte que venen fins aquells que per si mateixos els podem considerar un poema-objecte o una metàfora visual .
En un model urbanístic de ciutat compacta el comerç de proximitat no només dona un servei a la ciutadania, també l’espai físic que ocupa forma part del seu paisatge urbà. Els aparadors esdevenen així escenografies en el trànsit de la vida quotidiana que formen part de la cultura popular del nostre segle i un element configurador més de la identitat i singularitat visual d’una població que cal tenir en compte per a la seva promoció turística.
Imatge provinent del blog ccrtvi.com/claudi puchades i que correspon a un aparador de la botiga d'il·luminació ca2L, guanyadora d'un dels premis Top 10 d'enguany.
760.000 mones de pasqua es la xifra que el gremi de pastisseria dona com a la venda prevista per enguany; continuant amb la tradició els padrins ,i ara també les padrines, en regalaran una a les seves filloles i fillols.
Queda lluny l’austeritat de la mona original a base d'un tortell de pa amb un ou dur al mig, ara des dels aparadors de totes les pastisseries les podem trobar de gustos, mides i decoracions diverses.
D’un temps ençà, la xocolata va tenint un paper cada vegada més rellevant a la mona; la innovació a l’elaboració d’aquest producte alimentari ha permès desenvolupar un ventall de gustos i textures que el fa idoni per treballar-lo en forma de petites escultures dolces. Aquestes composicions tridimensionals comestibles que podem trobar representades tan en formes figuratives de personatges de ficció com en formes abstractes, tenen una acollida entusiasta en consumidors de totes les edats i en aquest moment ja es parla de reelaboració del concepte de mona i de pastisseria d’autor en aquest camp.
Imatge d'ous de mona de xocolata d'en Oriol Balaguer.
Amb la vinguda del bon temps, els carrers de Catalunya tornen a ser l’escenari de manifestacions festives, sovint d’orígen religiós encara que actualment han transcendit el marc de la pràctica de la religió catòlica, que donen testimoni del bon estat de salut de la iconologia i simbologia de la nostra cultura popular.
Es en aquest context que s’explica com a l´últim diumenge de març del 2010 les places de gairebé tots els pobles i ciutats del país s’han tornat a omplir de palmes i palmons.
Encara que l’activitat de trenar fulles blanques de palma fins a convertir-les en palmes petites, grans, de base quadrada, en palmons o en palmons escabellats, no es una pràctica tan majòritaria com unes decàdes enrera on era fàcil trobar a cada població un taller , majòritariament de dones, que quinze dies abans de diumenge de rams treballava de manera intensiva aquest producte.
Ara en canvi podem trobar un sector professional ben consolidat i adaptat a les tecnologies actuals de comunicació, format per unes quantes empreses artesanes que anualment nodreixen de palmes i palmons, de formes d’estètica tradicional o amb innovacions anuals com es ara el tenyit de color de la palma, les botiges d’aquí i de l’estranger.
Imatge procedent de la pàgina web de l'Associació d'artesans de Gràcia
Els dies 18 i 19 de març s’ha dut a terme a Sabadell el primer congrés internacional de disseny i innovació a Catalunya amb el lema “El disseny: motor de la innovació i el progrés social”. L’EscolaSuperior de Disseny (ESDI) en el marc del XXe. aniversari de la seva creació n’ha estat el motor dinamitzador. Ara fa gairebé una setmana, dels dies 9 a l’11 de març a Manresa, també es celebraven unes jornades, organitzades pel Col·legi Oficial de DissenyGràfic de Catalunya (CODIG), amb el nom: “Disseny i empresa”.
No es una coincidència gratuïta, en ambdues mostres, malgrat les diferencies, podem trobar unes similituds molt interessants. Una vegada superat l’estereotip de la funció del disseny difós de manera superficial als anys vuitanta, ara el sector del disseny, representat en aquest cas per ESDI i per CODIG, juntament amb els agents socials corresponents, administració, cambres de comerç..., projecten una imatge sólida que parteix de la voluntat de reflexió, de debat i i’integració del disseny amb el teixit empresarial. Aquest vincle es presenta com a una les fortaleses que poden incorporar les empreses catalanes per fer front a la crisi econòmica on la nostra societat està immersa i que poden servir per reactivar l’economia. Com a exemple, a Sabadell s’han presentat les experiències de diferents empreses del nostre país que ja estan duent a terme unes bones pràctiques en aquesta línia d'actuació.
Dijous passat a Cal Ninyo, en el marc de la setmana de commemoració del 8 de març, el Consell municipal de dones de Sant boi de Llobregat feia un reconeixement a 28 dones artistes amb un vincle de veïnatge a la ciutat i que es dediquen professionalment a l’àmbit de les arts plàstiques i el disseny . Aquest homenatge anual a dones de col·lectius professionals diferents, enguany ha tingut un component especial en quant s’ha fet cap a un àmbit laboral díficil d’acotar i que sovint ens passa desapercebut, ja que les diferents ocupacions, oficis i activitats artístiques com a sector professional sovint no acaben de tenir una identitat específica. El criteri ha estat el d’incloure 28 dones d'edats i d'àmbits molt diversos , que treballen mitjançant un procés artístic visual/plàstic o de disseny i que apliquen uns coneixements estètics, tècnics i procedimentals per crear i produïr una obra. El reconeixement ha servit per fer visibles els noms i les obres d'unes dones, la majoria d'elles ,emprenedores, que tan les podem trobar generant indústria com ara la convidada Roser Capdevila, autora de les tres bessones , com traspassant el seu coneixement com es el cas de les santboianes Dolors Viladelprat o Reme Domínguez . Una de les dones reconegudes, Catalina Arenas Graciaparticipa amb una instal·lació (Rellegint la caputxeta) a l’exposició: Dones de conte,que es pot veure fins el dia 19 de març a Can Massallera.
Imatge:Les caputxetes, creació de l'artista santboiana Catalina Arenas, construïda de manera col·lectiva Can Massallera. C. Mallorca, 30 Sant Boi de Llobregat
Ahir va començar oficialment el 29e.Festival de Jazz de Terrassa, d’aquesta edició cal parar atenció a l’exposició: 50 anys sense Billie, de Tha.
Tha es el pseudònim amb que signa la seva obra en el camp del còmic i de la il·lustració, August Tharrats que també participa al Festival com a músic amb el grup: August Tharrats trio. Aquesta exposició ,que neix de la seva participació al llibre: Billie Holidaycançons, publicat ara fa dos anys, ja ha fet un recorregut d’acompanyament a d’altres festivals de jazz. El 33e. Festival internacional de jazz de Vitoria l’estiu passat n’es un d’ells. Una cinquantena d’aquarel·les i esbossos il·lustren cançons de la cantant de jazz Billie Holiday, morta el juliol del 1959, com ara: Estranya fruita, La senyora canta blues, Swing...aquesta es una bona oportunitat per veure una exposició on tan la forma com el contingut sintetitzen dues de les passions del seu autor i es que a parer de Tha, recollit al Diario vasco: “Dibuixar i fer música cada vegada s’assemblen més, es cosa del sentiment”
Aquest creador polifacetic es conegut per un igual als dos àmbits en que treballa. Com a músic se’l considera un dels pioners dels blues i del swing a Catalunya; des de l’àmbit del còmic te una trajectòria professional llarga i que va en paral·lel a la història del còmic contemporani a casa nostra, ha treballat a revistes emblemàtiques com El patufet, TBO, El papus, Cul de sac i les seves històries d’Absurdus delirium són un clàssic al món de la vinyeta, on sovint l’hem trobat col·laborant en històries signades pel seu germà, el guionista T.P. Bigart.
isabelhb |
diumenge, 28 de febrer de 2010 | 21:19h
Animac 2010, Mostra internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, tanca avui a Lleida la seva catorzena edició. La mostra, no competitiva, s’ha consolidat a nivell internacional com un espai de trobada d’artistes que utilitzen l’animació com a instrument de creació. Un dels objectius de la Mostra, es visibilitzar les obres i promocionar el talent creatiu a l’àmbit de l’animació, més enllà dels límits de Lleida, desenvolupant projectes arreu del món. En paral·lel aquest esdeveniment te un efecte d’impuls cap a la indústria del sector posant el factor creatiu com un dels actius mès sòlids .
Des del 2002 la directora d’Animac es Isabel Herguera, amb una llarga trajectòria professional en el món de l’animació com a creadora i com a docent. L’any 2007 coincidint amb la designació de Lleida com a Capital de la Cultura Catalana, la directora va dedicar la retrospectiva més àmplia d’Animac al cinema d’animació realitzat a Catalunya. Entre d’altres es va passar un curt d’en Fermí Marimón director, productor i exhibidor cinematògrafic, nascut al Prat de Llobregat on també hi te el seu estudi d’animació. En Fermí Marimón, membre d’honor de l’Acadèmiade Cinemade Catalunya des del mes de gener d’enguany, es una persona representativa d’un sector de professionals que han fet una aposta personal per l’animació a Catalunya, creant i mantenint una indústria des dels anys 40 petita quantitativament parlant, però amb una producció d'una qualitat més que digne. Una mostra significativa d'aquesta obra es Peraustrinia 2004, el primer llargmetratge de dibuix animat realitzat en versió original catalana , entre els anys 1986 i 1989, a l’ estudi del Prat d’en Fermí Marimón de la qual ell mateix n’es el productor i el seu fill Joan el guionista.
isabelhb |
diumenge, 21 de febrer de 2010 | 22:13h
El divendres passat 12 de febrer, es presentava en públic el projecte que ha impulsat el Govern de la Generalitat per vincular l’obra pública, en les instal·lacions del Metro i dels FGC , amb intervencions artístiques i d’arquitectura i amb la voluntat d’incorporar-hi també la geologia.
L’artista Montserrat Soto va presentar a l’estació de Can Peixauet l’obra que conforma la seva intervenció en aquest projecte: unes fotografies realitzades durant la construcció del metro i que mostren l’interior dels seus tunels. Emmarcades per unes parets de color taronja molt viu, l’artista va manifestar que l'objectiu de les seves fotografies es “el d’obrir l’espai visual de les persones usuaries del metro”.
Aquesta es una mostra dels projectes arquitectònics i artístics que ja estan adjudicats per a 27 estacions de la línia 9 del metro encara que es preveu d’arribar a aplicar-los a les 52 estacions.
De fet aquest projecte, assessorat per una comissió formada per representants del MACBA, del FAD del CONCA i de les empreses constructores, ja s’ha començat a desenvolupar fa un temps i en aquests moments es poden veure obres de diferents artistes com: Edoo Pérez, Jordi de Benito, Salvador Juanpere, Enric Maurí, Antonio Ortega a les estacions del Metro de Roquetes i Trinitat nova o a les parades dels FGC de Provença, d’Almeda o de Pallejà.
Fotografia procedent de la web:http://premsa.gencat.cat
isabelhb |
divendres, 19 de febrer de 2010 | 23:48h
Fernando Krahn, dibuixant i il·lustrador nascut a Xile l’any 1935, va morir dimecres passat a Barcelona. A partir de l’any 1984 ha publicat setmanalment una pàgina al Magazin del diari La Vanguardia i des de fa una mica més d’un any també es feia càrrec de la secció animada dels dimecres, a la versió digital d’aquest diari.
Amb una trajectòria dilatada en el camp de la il·lustració i l’animació publicant a diversos països del món, després del cop d’estat a Xile, l’11 de setembre del 1973, es va traslladar a viure a Sitges amb la seva dona i els seus tres fills.
Des de la seva pàgina setmanal del Magazin de La Vanguardia mitjançant tres o quatre vinyetes amb un tractament del dibuix i del color molt personal, Fernando Krahn , sense paraules, ens ha explicat unes històries intemporals, sovint amb un gust agredolç.
En una entrevista publicada al blog de l’Àngela Precht: http://angelita.action.at/?p=52,el dibuixant esmenta com una de les floretes més gran que li van dir , una anecdòta que li va passar a l’anar a fer una revisió oftalmològica. El metge li va etzibar : Així que vosté es el dibuixant que no entén ningú? Sap que no puc deixar de mirar , m’intriga i em quedo pensant.
S’acompanya aquesta notícia amb la portada del llibre Historia del uno, escrit per la seva dona María de la Luz Uribe, educadora de Montessori i escriptora de llibres per criatures i il·lustrat pel mateix Fernando Krahn, com a mostra significativa de la collaboració professional que va mantenir la parella al llarg dels trenta anys de vida en comú, fins la mort d’ella l’any 1994.
isabelhb |
diumenge, 14 de febrer de 2010 | 23:27h
Fins el 28 de febrer podem veure l’exposició, inaugurada recentment: Albert Ràfols Casamada. El traç i la paraula, al Centre d’Art Torre Muntadas del Prat de Llobregat, carrer Jaume Casanovas número 80.
Diumenge de carnaval, rellegint el Punt Diari, apareixen de cop i volta les fotografies d’una parella singular de la nostra cultura, la Maria Girona i l’Albert Ràfols Casamada, disfressats de marinera i de pirata en una festa de carnaval de l’escolaEina; la noticia Un matrimoni amb art, dóna a conèixer una exposició acabada d’inaugurar a Barcelona dedicada a la parella d’artistes que van iniciar conjuntament la seva trajectòria vital a partir de la seva adscripció al Grup dels vuit, durant els anys cinquanta.
Es significatiu que per il·lustrar aquesta notícia s’hagin triat les fotografies d’ells dos a l’escola de disseny Eina on ambdós van exercir docència i especialment en Ràfols Casamada hi va mantenir una vinculació molt estreta des dels seus orígens.
De fet el seu compromís amb la pedagogia ja ve de l’any 1962 quan dirigeix l’escola Elisava, que havia contribuït a posar en funcionament un any abans. Aquest fet es d’una impotància cabdal perquè posa els fonaments de la formació actual en l’àmbit de les arts plàstiques i el disseny. Per primera vegada una escola de l’estat espanyol es dedica prioritàriament a l’ensenyament del disseny i visualitza socialment la figura professional del dissenyador.
Per desavinences internes entorn del pla d’estudis d’Elisava, emparada a l’òrbita del CIC, en Ràfols Casamada, juntament amb un grup de professorat, se n’escindeix i l’any 1967 funden l’escola Eina. Com va remarcar l’Oriol Pibernat, l’actual director de l’escola, en notificar la mort d’en Ràfols Casamada el 17 de desembre passat, “Eina va significar un diàleg permanent entre el disseny i l’art contemporani, hi convivien moltes avantguardes artístiques i era de caràcter laic”.
Aquesta relació amb l’escola ha estat una constant al llarg de la seva vida, va ser-ne director des dels seus inicis fins l’any 1984 quan va passar a presidir la Fundació Eina de disseny i art fins pràcticament el moment de la seva mort.
isabelhb |
divendres, 12 de febrer de 2010 | 00:21h
I acluquem els ulls, afinem la mirada... i si ens hi fixem bé, podrem veure i fer de testimoni de l' empremta de les obres, en forma d’imatges o d’objectes, que van elaborar en el seu moment les persones que han viscut abans que nosaltres.
Cop d'ull, per prendre consciència de l'obra d’aquelles persones que, avui, es dediquen a idear i produir els objectes i les imatges que ens acompanyen diàriament i que en la seva majoria ens fan la vida més senzilla i planera. Cop d'ull, per entendre el valor de l'imaginari visual i símbòlic que ens envolta i que ens ajuda a comprendre millor el món on vivim.
imatge provinent del bloc d'en David Figueres: Els dies i les dones
Des del delta del Llobregat una mirada a l’arquitectura, l’animació, l’aparadorisme, la bijuteria, la cal·ligrafia, el cartell, la ceràmica, el cinema, el còmic, el disseny, l’ebenisteria, l’enquadernació, l’escultura, l’esmalt, l’escenografia, la fotografia, el graffitti, el gravat, la il·lustració, la joieria, el llibre d’artista, el maquetisme, el modelisme, el mosaic, l’orfebreria, la pintura, el tapís, el teixit, la terrissa, la tipografia, el vestuari, el vídeo, el vitrall...en definitiva fer un cop d’ull a la imatge i a l’objecte, fer un cop d’ull a l’art i a l’artesania .
