Ahir al vespre, passejant per Montjuïc,a l’alçada de les fonts, ens vam trobar amb la mostra organitzada per Artesania Catalunya al pavelló Z6, de més de 120 empreses que exposen i venen de manera directa els seus productes artesans elaborats mitjançant tècniques de treball de la cerámica, vidre, pell, paper, tèxtil, metalls, fibres vegetals…

A l’interior del pavellò  la mostra es distribueix en tres recorreguts: un dedicat a l’objecte aplicat a la llar (objecte d’ús a la cuina, taula, bany), un altre aplicat a l’espai (interiorisme,decoració de la llar) i un darrer aplicat a la persona (complements de moda i joc, bijuteria, joieria, tèxtil). La imatge de la festa també hi es present:bestiari, cap grossos.

Hi ha tallers infantils de treball de tècniques diverses organitzats per les pròpies empreses.

Agrada de veure en un  espai únic empreses artesanes de Catalunya amb un concepte plenament contemporani que mitjançant la innovació de formes, materials i tècniques aplicats a oficis artístics obtenen uns resultats magnífics en els productes esposats tant pel que fa a la qualitat i manufactura dels materials com a la seva qualitat  estètica.

 Vam entrar aprofitant l’entrada lliure i ens vam endur cap a casa una sorpresa agradable i uns quants objectes, petits i grans, per als nadals propers.

Dissabte al migdia, veient que tinc temps de sobres, intento fer aquella mitja hora a peu que recomanen els entesos i que tants beneficis ens ha d’aportar!.
Camino de les Rambles de Barcelona  cap a Plaça Espanya per agafar el carrilet i tornar cap a casa.
M'aturo davant d’un aparador que em crida l’atenció i com qui no vol, sense adonar-me’n, ja soc dins de la botiga. Te gràcia,  es una barrija-barreja de sabates, barrets i complements. En un dels racons hi ha un cartell: Vll Passejada amb barret. Posa’t el barret i vine! Imprescindible estar tocat…amb barret.  De fet, la passejada a hores d’ara ja deu estar ben païda ja que es va fer a començaments del mes de maig passat.

Prenent com a referència l’Easter Parade de Nova York, on per Pasqua tallen la circulació a la Cinquena Avinguda i  la gent hi desfila coberta amb un barret, dues capelleres  o barreteres que ve a ser el mateix que creadores i elaboradores de barrets, la Nina Pawlowsky i la Cristina de Prada, van tenir la iniciativa fa set anys de donar la benvinguda a la primavera convocant a les dotze del matí una passejada amb barret  per la Rambla Catalunya de Barcelona.

Mentre m'ho està explicant el dependent, les primeres imatges que em venen al cap són les fotografies  dels barrets de la desfilada de Royal Ascot , de les famílies reals europees, després d'altres més vintage i entranyables com els d'en Humprey Bogart o  els de la Carmen Miranda amoroseixen l'impacte… haig de reconèixer que associo la idea de barret a uns estereotips que no em resulten propers.

Pensant-ho més bé, es una bona manera d’animar-nos a incorporar a la nostra indumentària una peça còmoda i estètica com es el barret (pamela, boina…), que malgrat que te una utilitat molt clara  d’arreserar-nos del fred i del sol no acaba de triomfar entre la majoria, molt possiblement per  una barreja de vergonya i prejudici.

El noi de la botiga em diu que si m’animo ja tenen data posada per la passejada propera, el 15 d’abril del 2012.

Més tard, a casa, asseguda al pedrís del balcò prenc l’aire baixllobregati i  googlejo una mica.  Xafardejo per les webs de barretaires/capelleres del país, deu n’hi do les persones que s’hi dediquen, hi ha oferta per tota mena de gustos i estils. N’hi ha alguns que m’agraden molt... el barret a l’abast de tothom.  Serà qüestió d'apuntar-s'hi la primavera vinent.

http://www.ambbarret.com/

http://www.btvnoticies.cat/2011/05/08/passejada-barret-easterparade/#None

Per casualitat avui truco a casa els meus pares per fer-lis una pregunta i no els trobo, ho provo dues vegades més, i res que no em contesten, se’m fa estrany, per no donar-li massa importància i intentant no semblar l’ansies de la família, truco a un dels meus germans amb una excusa dolenta i com qui no vol la cosa li pregunto si sap on són. No passa ni un minut que em truquen els desapareguts al mòbil: si no pares atenció! si t’ho vam dir diumenge passat! si no te’n recordes del que et diem! som a Mollerussa!!

De cop una llambregada em ve al cap, te raò han anat amb el casal dels Hostalets a visitar el Museu del vestit de paper. Una bona manera de fer-me perdonar l’oblit, es donar conversa sobre la visita quan ens tornem a veure , els donarà peu a lluir-se i això a tothom ens ve de gust.

Aplicada començo a buscar información per internet:
Museu del vestit de paper inaugurat l’any 2009, exposa una vuitantena de vestits, disposa d’un fons nodrit a partir del concurs de vestits de paper de Mollerussa.
L’origen del concurs de vestits de paper anys te els seus inicis als anys 50 del segle XX al taller d’unes modistes de Mollerussa per celebrar la seva patrona santa Llúcia.
Desfilada de vestits de paper del museu al Salò de manualitats, labors i belles arts creativa a L’Hospitalet de Llobregat.
45a. edició del concurs de vestits de paper a Mollerussa amb una participació de 90 creacions repartides a les categories de moda actual, fantasia i época.
5e.Concurs de vestits de paper per a nines Barbie.
El mes de març es col•labora amb l’IES Gil i Gayà de Lleida en un taller de creació de vestits de paper i de complements (simpàtiques les fotografíes de les senyores grans treballant amb adolescents) .
Participació el 2011 a la 1a. Fira de les arts tèxtils i del paper a Badalona. El mes de juny passat l’ajuntament organitza un taller de tècniques creatives d’elaboració de vestits de paper per incentivar la participació al concurs.
Amb això i una mica de sort me’n sortiré prou bé el dinar proper, encara que parlarem segur de la màquina de cosir…
 
http://www.museuvestitspaper.cat
http://www.tv3.cat/videos/1869059

No vaig aconseguir mai que la meva amiga Berta m’acompanyes a la Patum,  a un correfocs o a una revetlla per Sant Joan, ni una sola vegada. El repertori d’excuses va ser senzillament aclaparador. Més tard em va confessar que odia amb l’ànima el soroll dels petards. Des d’aquell dia, cada any em fa saber com s’organitza en una nit complicada per ella, ja que malgrat que te una alergia creiexent a la petardada, d’altra banda li ve molt de gust formar part del paisatge de la nit més curta de l’any.

Avui a la tarda, anant en cotxe pel carril lateral dret, banda mar, per l’avinguda Diagonal de Barcelona, una dona ha creuat el semàfor i encara que ha estat vista no vista ja que de seguida ha entrat a Pilma, no li he pogut treure l’ull de sobre, com tampoc ho ha pogut fer la resta de vianants amb qui s’ha trobat; encara que la moda avui en dia es completament ecléctica el seu aspecte cridava l’atenció, prima i menuda portava bambes ,mitjons i un barret de color verd florescent molt llampant que feia ressaltar més encara els cabells de color violeta, ho combinava amb una mena d’armilla i faldilles llargues verd poma i amb unes mitenes del mateix color.

Gairebé de manera automática,  per contrast de color i de concepte, m’ha vingut al cap, que avui entrevistaven a la Txell Miras al Matí de Catalunya Ràdio.  Aquesta dissenyadora de moda, jove, nascuda a Terrassa, es una de les referents actuals de la moda independent. Ha seguit un itinerari formatiu particular, després d’estudiar Belles Arts a la universitat de Barcelona, estudia moda a l’EASD Llotja de Barcelona des d’on va a Milà a fer un màster, allà comença la seva col·laboració amb Neil Barrett.
Així no es estrany  que primer de tot  la Txell Miras es defineixi com una creadora que aplica conceptes pluridisciplinars a peces de roba concebudes com escultures amb un clar domini del color negre.

http://www.catradio.cat/reproductor/544573/Txell-Miras-dissenyadora-de-moda

 www.txellmiras.eu

Per tercer any consecutiu la pintora Anna  Maria Constanteu ha dinamitzat la 3a. Ruta de l’art que organitza l’ajuntament de  Castellò d’Empúries durant els dies 9, 10, 11 i 12 d’octubre.

72 artistes d’arts visuals diferents: escultura, obra gràfica i pintura exposen la seva obra en 20 espais del nucli històric i antic call jueu. A cada convocatòria s’ha convidat un grup d’artistes d’un territori de l’estat, enguany ha estat la comunitat de Madrid. Hi participen de manera desinteressada,  ells mateixos tenen cura dels diferents espais expositius el que facilita un contacte directe amb el públic visitant.

Durant aquests quatre dies  d’altres manifestacions  artístiques: cinema, dansa, música, complementen   esporadicament la ruta.

L’itinerari, patrocinat per l’associació Comerç Castellò,  conjumina la divulgació de l’art, la cultura , el patrimoni històric i arquitectònic de la vila de l’Alt Empordà i mobilitza les infraestructures d’hoteleria i restauració de la zona en una manifestació encertada de turisme de qualitat .

La imatge del cartell correspon a l’escultura La massissa de Jordi Ametlla i representa la Joana, la massissa, molinera de Castellò, amant de Serrallonga i com ell, bandolera.

Fotografia: Ajuntament de Castellò

 www.rutadelart.com

El 2 d’octubre passat, coincidint amb el centenari del naixement del  paleontoleg Miquel Crusafont,  es van obrir al públic  les portes del nou  museu de l’Institut Català de Paleontologia.
En aquesta nova etapa  s’ha  mantingut  i s’ha incrementat  la línia de recerca i d’innovació en col·laboració amb la UAB , convertint-lo en un centre de referència de la Paleontologia a Catalunya,  per altra banda s’ha fet un esforç cap al vessant divulgatiu del  museu que incorpora activitats interactives  i  una exposició temporal. Aquestes novetats situen el museu dins del circuit del turisme especialitzat i el converteix en un reclam més del turisme de qualitat  a Sabadell.  

Una bona imatge ens il·lustra el canvi de cicle,  a l’entrada del museu , substituÏnt l’esquelet de dinoasure triceràtops,  ara ens dona la benvinguda un titanosaure dels Pirineus, representant dels darrers dinosaures del planeta, i que reivindica la recerca real que es duu a terme al centre.

El taller Quagg amb el bióleg i escultor Ramon López al front  i juntament amb els investigadors  de l’ICP ha elaborat aquesta escultura després d’un procés rigorós que comença  a partir d’un fèmur  trobat a l’ excavació de l’any 2002 a Molí de Baro

imatge extreta de la web: http://www.icp.cat

Circulant per l’autopista AP-7 en direcció a Barcelona,  a l’alçada de la zona industrial de Parets del Vallès ara veus, com en d’altres municipis, alguns edificis i magatzems amb el rètol de en venda o en lloguer. Entre tots, a peu d’autopista, un et crida l’atenció per un doble motiu: el de l’antiga fàbrica Tipel, que t’acapara la vista  pels seus colors vius i llampants i per les seves formes orgàniques.

Aquest edifici construït a finals dels anys 60 va acollir Tipel, una empresa d’encurtits dedicats a la pelleteria, fins el seu tancament l’any 1994 quan va fer suspensió de pagaments.

L’empresari, Isidor Prenafeta, va proposar  un encàrrec, agosarat per l’epoca, a dos artistes plàstics que aleshores treballaven conjuntament: Arranz-Bravo i  Bartolozzi. La proposta contemplava  el disseny dels 2.000m2 de la façana de la fabrica que els dos artistes  van projectar i executar mentre es construïa l’edifici.

Aquesta singularitat els va comportar que el MOPU (Ministerio de Obras Públicas del govern franquista) els amenaces d’enderrocar  l’obra sota el pretext que distreia els conductors.

Des del moment de la seva realització va ser focus de l’atenció dels mitjans de comunicació  de dins i fora de l’estat espanyol, fins el punt que la premsa anglesa va cualificar la fàbrica pintada com la icona  més gran de l’art pop mundial

L’any 1988  ambdòs artistes, que ja treballaven per separat ,van tornar a pintar la fàbrica per encárrec del mateix empresari.

Fa poques hores ha finalitzat la 1ª. Festa de l’art a les galeries. Art Catalunya, (associació que agrupa galeries professionals de Catalunya amb l’ànim de dinamitzar la creativitat i difondre l’art contemporani per tot el territori) ha organitzat aquesta jornada de portes obertes amb un doble objectiu: acostar les arts visuals al públic en general i incrementar el nivell de vendes.

Aquesta es una iniciativa pionera a Europa, fins ara si que s’han fet experiències semblants a nivell local, però no han abastat tot un territori.
Es pot considerar un èxit  que a la primera edició hagin participat unes 80 galeries de les 200 existents a casa nostra. En 20 municipis d’arreu de Catalunya les galeries d’art han obert fins les 12 de la nit passada i han dinamitzat la festa nocturna amb la col·laboració d’altres arts com ara: música, teatre, mim, circ i dansa. S’han organitzat dues rutes guiades a l’interior de cada municipi per coordinar les visites a les galeries participants fent-les coincidir amb les actuacions de cada sala.

Aquesta experiència te dos precedents a Catalunya: la Nit als museus, de la que ja se n’han fet tres edicions i la Nit de l’Art a Sant Cugat del Vallès , amb un format molt semblant al que s’ha generalitzat ara per tot el territori,  que l’any passat es va fer per novè any consecutiu.

La previsió es  de tornar-ho a repetir anualment el primer dissabte de juny, moment de l’any en que hi ha més galeries obertes.

http://www.artcatalunya.cat/

Des de finals de maig fins a començaments de juny , associacions de forces ciutats i pobles de Catalunya,   coincidint amb la floració màxima de la natura,  muden alguns dels seus carrers  amb un sostre o amb una catifa vegetal, feta bàsicament de flors.

Encara que aquest costum el vinculem al record de la celebració de la Pasqua granada, actualment   ha perdut el caràcter religiós i ha  quedat emmarcada com una festa més de la tradició popular. Se'ns presenta com una manifestació ciutadana lúdica i com un punt de trobada entre el veïnat, encara que en alguns casos com Arbúcies, Solsona o Sitges ha esdevingut  una data emblemàtica pel  turisme que s’hi acosta a visitar-les .

Diferents associacions del municipi prenen el testimoni dels carrers i  un temps abans es troben per projectar la composició i s'encarreguen de comprar els materials i prepara-los. El mateix dia dibuixen amb totes les parts de les flors les sanefes infinites que ornamenten els terres dels carrers.

Mentre les van elaborant,  va desfilant la gent per anar veient el procés d'elaboració i una vegada finalitzada s'exposa per unes hores aquesta mostra popular de creació col·lectiva mitjançant la decoració vegetal. Sovint es fa un concurs amb el que es reconeix la creativitat, l'originalitat i la tècnica de les obres realitzades segones el criteri del jurat pertinent.

Val la pena ser-hi durant el procés, ja que ens permet el contrast d'una visió diferent d'entorns quotidians:  el ritme més lent de la gent treballant cooperativament al carrer; la comunicació entre persones que de manera habitual no en tenen; la mostra de creació popular, col·lectiva , anònima i altruïstra i finalment el resultat espectacular de la interelació de l'entorn  urbà amb la vegetació que l'enllaça.

Al cap d'unes hores es desfarà amb el ball dels gegants i fins l'any següent.

Fotografia de Marga de les enramades d'enguany a Arbúcies  i treta de la web:www.ipernity.com

Fins el proper 6 de juny encara es pot veure a la Fundació Mirò aquesta exposició temporal que ha comissariat  Martina Millà. 

En una época en que les tecnologies vinculades a la cultura audiovisual han experimentat un creixement i desenvolupament brutal ,en un espai de temps breu, d’entrada sembla que les pràctiques artístiques que no hi són vinculades han quedat relegades a un segon terme.

Aquesta exposició trenca el tòpic, la visita a les sales  que 11 artistes, provinents de tot el món, han pintat  o elaborat directament unes composicions de grans dimensions, ens mostra la plena  vigència de la pintura mural i la diversitat  de conceptes i d’estils que coexisteixen actualment.

El mural el podem trobar en espais privats però es als espais públics on acaba de prendre ple sentit, formant part de l’entorn quotidià i destilant de manera constant  les imatges que el configuren en les persones que  passen  pel seu davant.

De fet, des de les mostres de pintura mural datades als inicis de la presència humana a la terra fins els nostres dies,hem  trobat una continuïtat ,en el temps i en cultures molt diferents, d’aquesta pràctica pictòrica, molt probablement hi ha contribuït el fet de que es una de les poques que propicia un contacte més directe entre qui la fa i qui l’observa.

Cal remarcar també, que a la segona meitat del segle XX, als darrers temps del franquisme i a començaments de la transició política cap a la democràcia, va haver-hi una florida autèntica de murals de temàtica política i social a les parets de gairebé totes les poblacions de casa nostra.

A les dues darreres dècades ,però, s’ha consolidat el mural graffiti, amb un llenguatge  específic de la cultura hip hop, i  practicament es qui te  l’exclusiva de les parets avui en dia. En la majoria de ciutats hi ha espais alliberats per a la seva pràctica legal com per exemple el mur de tags al Fòrum de Barcelona. Si tenim en compte que es un art fet al carrer i que la seva realització indiscriminada està penalitzada per les normatives municipals, entendrem  què es coneguin poc s noms propis. Sovint podem reconèixer les diferents creacions per  les seves semblances formals i  pel mot amb que es signen,com per exemple l’anglès Bansky .

De tota manera , avui també podem trobar murals que tot i utilitzar formalment un llenguatge visual propi del graffiti, tenen un contingut explícitament social i polític, així  a manera d’exemple val la pena citar  dos murals graffiti de Barcelona:
l'un, pintat al barri del Carmel, a l'inici de la crisi econòmica en la que estem immersos, que representa un  taurò immens composat per la imatge de centenars de bitllets d’euro ,que l’italià Blu va realitzar  l’any passat , en el marc del festival Influències del CCCB
o l'altre, molt recent, que ha realitzat AXEcolours  en homenatge a Pepe Rubianes prop de les tres xemeneies del Paral·lel i que ha coincidit amb la confirmació insòlita, el passat 2 de juny, que el  Tribunal Suprem fa de la condemna a l'actor , mort ara fa 1 any i escaig, per unes declaracions fetes el gener del 2007, enmig de la campanya pel retorn dels papers de Salamanca.  

Imatge extreta del blog  http://aleigoho.blogspot.com.

Fins el 5 de juny proper es pot visitar l’exposició Coll ,sense paraules a la Galeria Francesc Mestre Art. L’exposició ,comissarisada pel seu amic i expert en TBEOs Lluís Giralt, està formada per una trentena de tires còmiques i de dibuixos originals a llapis i a tinta xina d’en Josep Coll i Coll (1924-1984), un dibuixant singular.

Llegint des de les notes i articles de blogs i webs especialitzades en cómic fins l’article d’opinió que va escriure en Quim Monzò, el dia 8 d’abril passat, a La Vanguardia, crida l’atenció que malgrat que no va tenir una dedicació professional llarga i continuada, es una de les figures més significatives de la història catalana de la vinyeta.

Als 12 anys combina el treball amb l’estudi a l’escola d’arts i oficis, on estudia mecànica i delineació. A l’any 1946 comença a col·laborar de manera esporàdica en diferents revistes infantils. De l’any 1949 fins l’any 1964 es pot dedicar de manera plena a l’ofici de dibuixant, treballa a la revista TBEO i a d’altres com Tururut i L’infantil; per raons econòmiques ha de plegar i es dedica a fer de paleta.

A partir del 1981 col·labora esporàdicament a alguna revista, però es des del 1982, any en que li fan un homenatge al ll Saló del Còmic, quan col·labora regularment a la revista mensual de còmic El Cairo, fins l’any 1984 en que, malalt d’una depressió, es suïcida.

Els diferents comentaris escrits coincideixen a destacar les característiques formals del dibuix que fa: allargat, estilitzat (a l’inici per diferenciar-se del seu mestre Benejam) i net; el fons molt auster; la simplicitat de la composició. Els seus personatges característics (el rodamón, el futbolista, l’explorador, el caçador, el nàufrag a l’illa esquifida amb una palmera única...) dotats de gran moviment ens han narrat unes històries innocents i d’un humor blanc i atemporal; la narració s’ha fet mitjançant un ritme cinematogràfic entre vinyetes, sovint sembla una petita seqüència cinematogràfica, de fet podem trobar semblances amb les pel·lícules de Jacques Tati; més recentment, ens pot semblar identificar una certa influència d’en Coll a les obres de Tricicle, especialment a la sèrie Xoff!!. De fet entre en les obres de tots ells hi trobem un element comú, la gairebè total absència de paraules.

D’ençà la seva mort hem pogut continuar veient les mostres de reconeixement del sector cap a un dels seus mestres, entre d’altres per exemple, el Premi de còmic Josep Coll que reconeix el millor projecte d’àlbum de còmic realitzat des de Catalunya i que convoca anualment l’editorial Glenat i APIC(Associació Professional d’il·lustradors de Catalunya). El 18 de maig passat se’n va celebrar la tercera edició.

Es una bona ocasió per poder veure directament part de l’obra d’un dibuixant vocacional i de gran talent que, per poder-se mantenir als anys setanta a casa nostra, va haver d’abandonar la seva professió, poc reconeguda economicament, i dedicar-se laboralment a un altre camp.

Galeria Francesc Mestre Artc. Enric Granados 26-28 Barcelona
Imatge extreta del blog: http://absencito.blogspot.com/2008/07/argamasa-y-ladrillo.html

Del 8 al 16 de maig per 55e any consecutiu, Girona ha cobert una vegada més de flors les places, patis, jardins i monuments de la ciutat vella. Aquesta expressió de cultura popular ha transcendit la exposició senzilla de flors i ha esdevingut una manifestació artística més del panorama cultural català, que te com a tret identitari la matèria primera amb que s’elabora: la flor.

No es debades que es fa coincidir la Trobada de land art de Girona amb Temps de flors. Les instala·lacions artístiques creades a la natura i a partir d’ella es relacionen amb les florals amb una continuïtat lógica entre ambdues mostres.

A les darreres edicions s’ha pogut veure l'aportació  d’entitats d’arreu del territori, que aprofiten aquesta convocatòria singular i única com un marc favorable a la seva tasca.

Així hem vist com un centre especialitzat com l’Escola d’Art Floral de Catalunya, planteja com una part més del seu projecte i tasca educativa la seva participació, que enguany s’ha materialitzat  amb l’exposició A flor de pell i amb un muntatge interdisciplinar de flor, moda, música i dansa anomenat Després del Festeig , presentat al Teatre Municipal de Girona.

D’altres com la Fundació del Centre del Vidre de Barcelona, entitat dedicada a la investigació, formació i difusió de les arts del vidre, aprofiten la seva participació com una oportunitat de provar nous processos de treball. La fundació ha fet l’encàrrec del disseny d’un projecte a realitzar a base de flor i vidre, a un equip interdisciplinar de dos artesans i un arquitecte, Miquel Àngel Julià, Meritxell Tembleque i Joaquim Falcó. El resultat ha estat la instal·lació del claustre del Museu d’Història de Girona, creada a partir de la recreació del concepte del jardí de l’Edèn.

Fotografia que documenta la instal·lació del claustre del Museu d’Història de Girona i s’ha extret de la web: http:// quim-txell.blogspot.com

http://www.gironatempsdeflors.net/cat/index.php

100.000 persones han visitat la 28a. edició del Salò internacional del còmic de Barcelona d’enguany, durant els quatre dies que ha estat obert de cara el públic. Aquestes dades confirmen el Salò com una de les trobades obligades del sector europeu del còmic.

D’entre els 121 expositors participants hi ha hagut un stand amb una significació especial, el del futur Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya; s’ha informat del projecte entès no només com un equipament de museu sinó també com a centre cultural, de dinamització i difusió del món del còmic i de la il·lustració.
El 21 de gener passat quan es va presentar a la premsa el pla director d’aquest museu que s’ubicarà a Badalona i que es previst d’inaugurar l’any 2012, el discurs es va centrar a donar al còmic un valor doble , com un llenguatge cultural més i com a sector industrial amb un pes editorial important a casa nostra.

Darrerament s’han diversificat molt els gèneres i la temàtica de les històries narrades en vinyetes, així no es estrany de trobar-te amb persones que sense ser seguidores especials del món del còmic te’n recomanen un que han trobat interessant com a obra. En aquesta línia cal destacar dues obres publicades enguany: el “Arte de volar” de Kim i Antonio Altarriba ,de l’editorial Ponent, que ha obtingut els tres grans premis del Saló del 2010 , millor guió, millor dibuix i millor obra de l'estat espanyol i “15 años en la calle” de Miquel Fuster, de l’editorial Glenat.

El Saló, que des de l’edició del 1989 està convocat per Ficòmic(Federació d’Institucions Professionals del Còmic) entitat sense ànim de lucre i que te per objectiu la difusió i promoció del còmic i del manga, enguany ha comptat amb la participació de 121 expositors professionals provinents del camp de la creació, l’edició i la llibreteria.
Cal destacar que a Catalunya tenim un teixit socio-econòmic vinculat al món del còmic que cal tenir en compte: hi treballen forces creadors (sovint  per agències d'Europa i d'America del nord), hi ha l'escola Joso, l’única escola de l’estat especialitzada en còmic, hi ha 50 llibreries especialitzades en tot el territori, hi ha 26 editorials que treballen l’àmbit del còmic i ,finalment, la indústria editorial catalana del còmic factura més del 90% del total de vendes de l’estat espanyol.

Il·lustració: Cartell obra de l'autora de còmic Ana Miralles, primera dona guardonada amb el gran premi a la trajectòria professional a l'edició 27a del Saló Internacional del Còmic de Barcelona.

http://www.comicat.cat