HOMES I DONES

5 de febrer de 2011
Sense categoria

L’altre dia, un conegut periodista, molt polèmic, em reptava a contestar algunes preguntes que, segons ell, invaliden el feminisme. I em va dir: “Per què, si som iguals, en un cas de naufragi, és llei del mar salvar primer a les dones que no als homes?”. La meva resposta va ser ràpida: “Nosaltres tenim úter,

Llegir més

EL BILINGÜISME I EUGENI XAMMAR

31 de gener de 2011
Sense categoria

Aquell periodisme, que culmina amb Eugeni Xammar, se n’ha anat a can Pistraus. Ara hi ha dues veritats espanyoles (les dels dos grans partits espanyols) i dues grans veritats catalanes (les dels dos grans partits catalans). La resta, és silenci.Cito d’Eugeni Xammar: “Jo parlo correctament set llengües. Nogensmenys, els documents bilingües catalano-castellans no els entenc.

Llegir més

EL CATALÀ ÉS UN DRET

18 de gener de 2011
Sense categoria

Vaig sentir un xicot d’aquells que s’han fet famosos en Gran Hermano dient que ell, com a pare, té dret a triar la llengua de l’escola de la seva filla. Qui vulgui l’escola en català, que la triï, però qui la vulgui en castellà, també. Els responsables del programa (era “Canal Català”, si no m’erro),

Llegir més

SOBRE EL PRESIDENT MAS

9 de gener de 2011
Sense categoria

Estic sorpresa per l’equip de govern que ha triat el president Mas. Teníem tantes ganes de canvi que potser no hi hem parat prou atenció. I no em refereixo només a la Nova Consellera de Justícia (“Durmiendo com su enemigo”), sinó a un conjunt de detalls que, tots plegats, ens donen les següents claus: que qui

Llegir més

Comfessions d’una escriptora

3 de gener de 2011
Sense categoria

Estic més que satisfeta amb els comentaris que ha suscitat la meva darrera novel·la, Amor meva. No sé si els que no sou escriptors ho sabeu, però els qui escrivim solem ser molt insegurs. En aquesta novel·la he invertit uns cinc anys, però no vull dir unes temporades treballant i les altres deixant-la dormir al calaix:

Llegir més

seny o rauxa?

29 de desembre de 2010
Sense categoria

Quan Vicens Vives va deixar escrit això del país del seny i la rauxa, ens va agafar a tots molt convençuts. Tanmateix, és un impossible; o bé som dues coses contradictòries alhora, cosa que repugna le pensament lògic, o bé hi ha una part de Catalunya assenyada (qui? Convergència?) i una d’arrauxada (qui? Els socialistes? Montilla

Llegir més

Avui és un dia gran

17 de desembre de 2010
Sense categoria

Avui han entrat al Parlament de Catalunya unes noves forces polítiques: les independentistes. Encara és una força minoritària, perquè Solidaritat per la Independència (SI) només té quatre mesos de vida. Però ha sorgit de la necessitat imperiosa del poble català, expressada sobretot en la gran manifestació del 10 de juliol, de regir el propi destí,

Llegir més

Disculpes

13 de desembre de 2010
Sense categoria

Vull disculpar-me amb els lectors d’aquest bloc perquè en la meva darrera intervenció (com tan bé remarca un lector, si bé iradament) hi havia un munt de faltes de teclat; va ser degut a un error informàtic, que ja s’ha solucionat. Em sap greu.Però vull aprofitar per dir que les invectives que hi havia, sisplau

Llegir més

Ser espanyol

11 de desembre de 2010
Sense categoria

Ho transcric del poc sospitós “Abc”, un resum que explica millor que cap raonament en quin Estat hem anat a parar, pobres de nosaltres:Diu que hi ha hagut quatre geurres civils (1834, 1855 i 1870, guerres carlines, i 1936, la guerra incivil. Diu que hi ha hagut quatre magnicidis: 1970, assassinat de Prim; 1897; assassinat

Llegir més

Ricard Salvat

8 de desembre de 2010
Sense categoria

Salvat va ser un dels meus millors amics i encara estic colpida per la seva mort. Vaig viure, pas a pas, tota l’amargor que li causà aquest país i que ell estimava desesperadament. Va revifar el teatre català (gairebé el va inventar), va dignificar la història teatral nostra, va obrir portes i finestres al teatre

Llegir més

De com estar sa

5 de desembre de 2010
Sense categoria

Mireu com ho explica Josep Pla (“Santiago Rusiñol i el seu temps”), com a saviesa popular del segle XIX, en el picut castellà obligatori d el’època: Vida buena y arreglada:usar de pocos remediosy poner todos los mediosde no apurarse por nada.La comida, moderada,ejercicio y distracción.No tener nunca aprensión,salir al campo algun rato,poco encierro, mucho tratoy

Llegir més

Donar peixet

4 de desembre de 2010
Sense categoria

Estab repetint això del concert econòmic com un mantra. Doncs bé: la dolosa sentència del tribunal concstitucional diu que està explícitament prohibit, que els diners dels catalans els controla l’Erstat i no n’ha de donar explicacions ni retornar al treball català el que aquest ha produït. Això ho sap Mas i ho sap Puigcercós. I

Llegir més

Poema i altres coses

1 de desembre de 2010
Sense categoria

Copio un bellíssim poema del poeta valencià Marc Granell, perquè és impressionant. TERRA LLIURE Perquè era verda i encara pot ser verda.Perquè és la veu dels morts que l’estimaren.Perquè era una i encara pot ser una.Perquè és cançó d’un mar sense memòria.Perquè era clara i neta i no sabiadir paraules de parla estrangera.Perquè és batec

Llegir més

COM SERÀ LA INDEPENDÈNCIA

9 de novembre de 2010
Sense categoria

El decàleg de l’independentisme 1.- L’independentisme ha entrat en la vida política i és un fet irreversible. 2.-L’autonomisme s’ha acabat, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. La humiliació de saber que ets un ciutadà inferior i que mai no podràs controlar els teus diners han fet, de l’autonomia una caricatura, car qualsevol

Llegir més