És sabut que Convergència i Unió i el Partit Popular tiraran endavant el Pressupost de la Generalitat de Catalunya per aquest 2012. Per la seva banda, Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una esmena a la totalitat (igual que la resta de grups de l’oposició) a la proposta, que van ser rebutjades sistemàticament gràcies a les votacions dels socis de dreta (CiU+PP) – notícia web Parlament-. A partir d’ara, arriba el torn de debatre les esmenes a l’articulat que s’han presentat, procés que finalitzarà amb el debat i l’aprovació, en principi els dies 15 i 16 de febrer, en cessió plenària al Parlament. (Segueix llegint...)
Ara mateix, com ha de ser, us preocupen altres coses. Però fruit dels successos del moment aprofito per deixar-vos escrita aquesta carta oberta.
Us semblarà increïble, o no. Quan ho llegiu, no sé exactament com estarem políticament i què haurem viscut, com haurem superat la crisi capitalista (haurem canviat de model?), com haurem fet la proclamació de la independència, etc. És clar que sereu capaços d’entendre-ho més i de generar-vos la vostra pròpia opinió i crítica. De totes maneres, heu de saber i no oblidar que arreu del món hi va haver i hi ha persones que són reprimides per exposar el què pensen. Centrant-nos a partir d’ara a l’Estat Espanyol... (continua...)
Ahir es va constituir a Vic l’Associació de Municipis per la Independència. 157 municipis en pocs mesos s’hi han afegit (mireu llista), i s’escriu ràpdi, però no és poca cosa. (segueix llegint...)
De la sessió del Ple del Parlament de Catalunya que va tenir lloc ahir, en podem extreure vàries coses. La més ‘mediàtica’ (per dir-ne d’alguna manera) és l’estirabot de la Presidenta del Parlament, Núria de Gispert, prohibint als diputats poder usar paraules ofensives cap a Espanya, no deixant dir “Espanya ens roba” o “Espoli fiscal”. Això va desencadenar una gran reacció a les xarxes socials. Però és que no n’hi ha per menys. A mi em sembla rídicul i patètic. A què es deu això? (segueix llegint...)
Per primera vegada no vaig seguir el resultat de les eleccions des dels col·legis electorals de Prats de Lluçanès. Ho vaig trobar a faltar, i hi tenia la ment posada (i connectat per mòbil). En aquesta ocasió, i pel fet d’haver estat el candidat de les JERC a aquestes eleccions, vaig acostar-me a la Seu Nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya, al Carrer Calàbria de Barcelona.
Hi ha una complexa lectura dels resultats sorgits d’aquesta convocatòria, però en aquest escrit reflexo només l’experiència viscuda. Arribats a la Seu, tot a punt per rebre primer els resultats del sondeig de TV3 i Catalunya Ràdio. Bé per una banda (estrictament pensant en ERC-RCat-Catsí) perquè es mantenen els 3 diputats, un escenari impensable fa tan sols 3 mesos. Bé per l’independentisme en general a l’Estat Espanyol (sobretot protagonitzat per Amaiur). Malament però no inesperada la majoria absoluta del PP. Per tant, vivim les primeres estones amb prou satisfacció per la feina feta. (segueix llegint...)
Diumenge vinent hi ha una convocatòria electoral en que hem d’escollir els nostres representants al Congrés dels Diputats a Madrid.
Alguns ens diuen que aquestes no són les nostres eleccions, o que els polítics tots són igual i s’ho fan i desfan com volen. Però davant d’això, sóc dels que penso que tenim dues opcions: resignar-nos i quedar-nos quiets; o despertar, mobilitzar-nos i aportar el nostre gra de sorra al canvi que busquem. Nosaltres tenim clar per quina opció apostem i volem dir de forma alta i clara que hem de construir un país lliure i amb oportunitat d’igualtats entre la nostra gent. (segueix llegint...)
Joan Tardà és exemple de compromís amb el país i amb les persones que el conformem. Ho és també amb una determinada acció política i amb la denúncia al sistema capitalista que ens ofega.
El dia que les JERC vam presentar el programa, el cartell i la campanya, Tardà va escriure al facebook: (segueix llegint...)
Ahir les JERC vam organitzar una xerrada a la Universitat Autònoma de Barcelona amb un cartell de luxe: Oriol Junqueras (President d’ERC, alcalde de St. Vicenç dels Horts i Eurodiputat) i Joan Manuel Tresserras (exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat). Ambdós professors d’aquesta mateixa universitat. (segueix llegint...)
Aquest dissabte passat, les JERC vam fer l’acte central de campanya per a les eleccions del 20N (mireu crònica i fotos aquí).
Aquí, us transcric el “discurs” que com a candidat vaig fer. S’ha de tenir en compte que en directe hi afegia aclariments o algunes petites variacions. Així que el podeu llegir a continuació. Per a qualsevol aportació, valoració, dubte… ja ho sabeu. (segueix llegint...)
Ahir a mitjanit va començar la campanya electoral amb les tradicionals enganxades de cartells. A nivell nacional, els partits ‘marquen paquet’ en actes inicials grans i potents. (segueix llegint...)
Ahir a l’emblemàtic indret del Fossar de les Moreres, a Barcelona, vam presentar el lema de campanya, la imatge i el programa electoral amb el que ens presentem a les eleccions del 20 de novembre (info). (segueix llegint...)
Amb el que sembla que ja fa molts dies que va passar però no en fa tants (l’anunci de l’aturada definitiva de l’activitat armada d’ETA), amb les tantes moltes lletres escrites i llegides, els reportatges de tot tipus realitzats, i sabent que n’hi ha de tots colors, que jo no en sóc pas expert ni coneixedor proper, però sí interessat i amb dret a dir-hi la meva. I, tot i que amb molts interrogants oberts per aquesta nova etapa, em centro en una paraula: el perdó. (segueix llegint...)
L’orígen i sentit que Espanya dóna a la celebració del Día de la Hispanidad és deplorable i en ple segle XXI caldria que s’ho féssin mirar. (n’escrivia post abans d’ahir).
Mentre a Madrid fèien el ridícul desfilant les forces armades, tancs i soldats, arreu dels Països Catalans diferents entitats, grups i organitzacions portavem a terme actes, concerts, botifarrades, xerrades, classes d’història, pancartes, accions… a favor de la llibertat dels pobles. (segueix llegint...)
Dia de la raça espanyola. Soldats, desfilades. Potencial. Fortalesa. Imperi… El 12 d’octubre significa tot el contrari dels valors que nosaltres defensem i dels desitjos que anhelem pel nostre poble. (segueix llegint...)
Joan Tardà és exemple de compromís amb el país i amb les persones que el conformem. Ho és també amb una determinada acció política i amb la denúncia al sistema capitalista que ens ofega.
Ahir les 
