Ja ho veieu, si no ho havíeu vist abans. Em sembla que és la primera vegada (o una de les poques) que el Barça i Barcelona s'emporten la portada del MARCA. El titular és provocador. No puc reprimir la ràbia que ha suposat aquest matí quan al quiosc he llegit aquesta portada. Ho sento. Aquesta gent de què va?? I el què més em preocupa és que aquest tituar està buscat amb tota la mala intenció i mala llet del món. Ara, això sí, les connotacions positives (s'han de buscar, també), és que aquests espanyols volen imitar el model barceloní, és a dir, ens ténen enveja; això està clar. Significant això que nosaltres, el barça, hem/han construït un equip que qualsevol voldria tenir. I tornem un altre cop al debat: política-esport, esport-política. Aquests mateixos són els que varen cridar quan al Camp Nou es va fer un acte en favor de la unitat de la llengua (recordeu la pancarta del Correllengua??); són els mateixos que cridaren quan el Barça va donar suport a una reforma de l'Estatut. Acusaren el Barça de polititzar l'esport. Saben que això no és Espanya i volen aferrar-nos a qualsevol preu. Ara fins i tot els diaris esportius fan amb una intenció clara campanya d'espanyolització. I és que amb una cosa ténen raó: Espanya segueix influenciant massa amb el quefer quotidià català, i mentre alguns d'aquí els hi llepin el cul i dónin suport a el què ells promouen, nosaltres seguirem supeditats a aquestes doctrines, havent d'aguantar titulars de diaris com el desagradable d'aquest matí.
Cridem ben fort, tots junts, que ho sentin d'una vegada des de Madrid i d'arreu, que AIXÒ NO ÉS ESPANYA! i rebutgem tot allò que des d'allà ens volen endossar!!
"Aquest any, també", posa la portada d'El 9 esportiu; "Ja és nostra!" diu l'Sport; "Campions!" la portada d'El Mundo Deportivo; "Gana el fútbol (pierde el marketing)" escriuen al Marca; "Alirón con grandeza" diuen a l'AS; "Cau la segona" a l'Avui; "Ja en són dues" titulava El Punt; "Una lliga de Champions", ens expliquen a El Periódico; "Segona lliga consecutiva" a La Vanguardia; "Bicampeón por KO" titulava El Mundo; "El Barça gana la 18a liga" a El País; i així un llarg etcètera de titulars i comentaris que m'han fet tornar posar al pell de gallina....
No he mirat la premsa internacional, però imagino que els elogis són incomptables. Donava gust llegir titulars, i els comentaris de dins els diaris et fèien vibrar. Avui ha tornat a ser un gran dia, com després de la classificació per a la final davant el Milan. Ahir a Canaletes, però, l'ambient era diferent. No en tinc ni idea, però de ben segur érem més del doble que en aquella ocasió. Ahir va ser encara més màgic. I és que no és per a menys. Tenim ganes bojes de celebrar títols. L'únic a detestar d'ahir és el comportament d'aquells que no saben gaudir sense fer l'animal. Detesto aquest tipus de persones. Però bé, ja diuen que a cada casa hi ha una ovella negra... I tot plegat a l'espera de París. París ens ha de donar el què tots volem, i que si no tenim, el títol d'ahir serà minimitzat. Aquesta temporada sí que hem d'aconseguir la segona copa d'Europa. Hem de ser campions. Jo hi confio.
Avui quan m'he llevat tenia ganes d'anar al quiosc. M'encanta repassar les portades dels diaris a veure què hi diuen... A més, avui sabia que el què hi veuria em faria anar despertant de bon humor. I ha estat així: CAU SAN SIRO (El 9 esportiu). A UN PAS DE PARÍS (Avui). EL BARÇA NO S'ARRONSA (El Periódico). OH LA LA! (Sport) O REI NUNCA FALLA (As). CONFIRMACIÓN EN MILÁN...Y CAMINO DE PARÍS (Marca). ES MÁGICO, DA GOLES, Y ADEMÁS SE SONRÍE (Marca) BRAVÍSSIMO (El mundo deportivo). GIULY ACERCA EL BARÇA A PARÍS (La Vanguardia). SAN SIRO SONRÍE AL BARÇA (El País). (és una llàstima no poder posar més titulars en català, però la premsa d'aquest país va així...)
"L'AFICIÓ. Contra el Chelsea, de 10. Cridant com mai, animant com en un desplaçament d'una final europea, de compromís amb els colors. Només un però. No és el mateix cridar "A ells" que "¡A por ellos!" No és el mateix cridar "Campions!" que "¡Campeones!" Ensenyem al món que això no és Espanya, que som una nació i volem una selecció i muntem espectacles variats al voltant de la nostra identitat i, en canvi, ens hem de reciclar amb els càntics populars futbolístics. Posem-nos-hi. No podem cantar el títol de lliga en castellà. I el de la copa d'Europa (hem de ser optimistes), tampoc." Xavi Torres, a El 9 esportiu, divendres 10 de març.
"L'AFICIÓ. Contra el Chelsea, de 10. Cridant com mai, animant com en un desplaçament d'una final europea, de compromís amb els colors. Només un però. No és el mateix cridar "
