  |
  |
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosALGUNA COSA DEL MEU VOLTANT
BLOCS LLUçANESOS
BLOCS TAMBé RECOMANATS
BLOCS TAMBé RECOMANATS (ALTRES FORMACIONS POLíTIQUES)
BLOCS TAMBé RECOMANATS (ESQUERRA)
BLOCS TAMBé RECOMANATS (JERC)
DEL LLUçANèS
MúSICA
POLíTICA
Notícies VilaWeb
|
món irreal Ahir el Barça va segellar el seu pas cap a la semifinals de la Copa del Rei. I ho va fer davant el que segurament ha estat el millor Madrid dels últims anys, però sense quedar exempt de realitzar entrades brusques i en ocasions joc no prou net. També van demostrar no saber perdre, una vegada més. (segueix llegint...) Ahir el Parlament de Catalunya va entregar la Medalla d’Honor, en la categoria d’or, al més que entrenador del Barça Pep Guardiola. Mireu i escolteu aquí les intervencions de Pep Guardiola i de Mònica Terribas. Van intervenir més persones (Evarist Murtra, David Trueba -en off- i el President Mas i la Presidenta De Gispert), però els vídeos íntegres de Guardiola i Terribas són excepcionals. (segueix llegint...) Unes emocions que feien imaginar que tot plegat potser no era real.
Semblen reiteratius ja tots els adjectius que poden merèixer ser usats
per descriure el que vam veure i viure. És que, sincerament, no sé com
descriure-ho. (segueix llegint...) Sona a tòpic, però els qualificatius s’acaben. Campions per tercer any consecutiu. Cinc lligues en set anys. El torneig de la regularitat. Prepares, treballes, jugues, guanyes. Un equip, una gent amb ganes, dedicació, passió. Uns colors que estimes, un club que et dóna suport. Una afició que respon (perquè treballes i jugues bé, clar). Hem viscut partits de tot. Però guanyar ha estat una rutina. En aquest cas, ser rutinari ha estat un luxe. (segueix llegint...) Un bon equip. Bona base, anys de feina. Amb incorporacions, reubicacions. Sense pressa. Ben situats. Havent perdut pistonada en l’anada, però convençuts de remuntar a la tornada. Col·locació. Mestratge. Preparació. Arriba el dia. Rematades, ocasions. Algun que altre gol a pròpia. Però fermesa. Recordes allò de la feina ben feta no té fronteres, ni té rival. S’hi creu. I es segueix treballant, i treballant, i treballant… Amb ganes, passió, dedicació. Amb convicció. Amb humilitat. Sumant esforços. Respectant el rival. AIXÍ, GUANYEM. Així guanyarem. La tradició diu que els partits de futbol es fan llargs i feixugs.
Sobretot comparat amb la intensitat que poden tenir els partits de
bàsquet, futbol, handbol, hoquei, futbol sala… que estan fins l’últim
segon lluitant per la victòria. Si bé és cert que a vegades al futbol
això també passa, el Barça ha fet que tots els minuts d’un partit
siguin susceptibles de viure quelcom important. (segueix llegint...) El món del futbol ens domina. I avui els “amants” d’aquest esport estarem pendents de la gala d’entrega de la Pilota d’Or. A Can Barça l’atenció és especial, i el motiu és justificat -molt justificat!-. Tres jugadors formats al planter opten a aquest preuat guardó -Messi, Xavi, Iniesta-. Pel cantó dels entrenadors Guardiola, Mourinho i Del Bosque es disputen el títol. Les especulacions i filtracions van dir que Iniesta i Del Bosque serien els afortunats. Avui sortirem de dubtes, però si és aquesta la combinació, anem preparant més dosis d’espanyolitis en el món futbolístic. I no patiu que alguns de Madrid s’oblidran que aquest xicot està format i juga al Barça. Pilota d’Or. Si hagués d’escollir jo, triaria Messi i Guardiola. I vosaltres? (segueix aquí...)El triomf d’un estil que no para de donar-nos alegries. Una darrera l’altra. On és l’aturador? No es veu ni en l’horitzó. Històric. Sembla no tenir límit. Això d’ahir no es pot explicar. Va ser tant emocionant. Tanta superioritat, tant bon joc. La Sala Polivalent de Prats estava plena de pradenques i pradencs vivint intensament un clàssic espectacular. El Madrid havia rebut 6 gols en 12 partits; i ahir en van patir 5 en una sola jornada (un partit amb moltíssimes coses a comentar). El Pep Guardiola ha guanyat els 5 clàssics que ha jugat contra els blancs, i els ha endossat 16 gols. Ha viscut un 5 a 0 com a jugador i un altre, ara, com a entrendor. Històric. En una roda de premsa magistral (com el partit) es va recordar de qui és hereu aquest Barça. Cal també recordar el paper clau de Joan Laporta i Txiki Begiristain en tot això, i la seva aposta ferma en un model determinat, amb el Guardiola al capdavant. (segueix llegint...) Ell ens va ensenyar que en els temps moders futbol i espectacle no estan renyits en absolut. Llàstima que va durar poc, però aquell equip va fer grans gestes. L'aposta de Laporta i Rosell amb un tímid i poc conegut Rijkaard era difícil. No va començar bé (quin mig any vem passar!) però tot va readreçar-se i ens va portar a viure grans nits. Com ja havia escrit (el 27 de gener d'aquest mateix 2010 escrivia aquest post, en el que demanava un just homenatge a Ronaldinho, i ja parlava d'ell), aquella etapa em va agafar estudiant a Barcelona, fet que em va ajudar a ser al mig del "merder" quan vam celebrar títols i, sobretot, la Copa d'Europa de París. Quins records. És l'únic jugador de futbol, de moment, del que tinc una foto penjada a l'habitació. S'ho mereix. I avui li arriba un més que merescut reconeixement de l'afició blaugrana, malgrat el seu traumàtic adéu (que no val la pena recordar massa). A continuació, un altre vídeo (a la xarxa en corren nombrosos).  Un mes després de la manifestació del 10 de juliol a Barcelona (comentari a Vilaweb), val la pena parar un moment i donar-hi algunes voltes. Primer de tot, constato que no podem pretendre que amb un mes hi hagi hagut grans canvis. Amb un mes de temps, poden passar moltes coses, sí, però és evident que una lluita tant llarga com és la consecució de l'Estat propi no s'hagi assolit amb aquest últim període de temps.  Sota aquest mateix títol vaig escriure ara just 4 anys enrere (veure post) sobre el mundial que es jugava a Alemanya. Ara, torna a disputar-se un Mundial, aquesta gran festa del futbol, que m'agrada seguir constantment i saber dels resultats. Però quedes frustrat, simplement perquè no hi podem jugar nosaltres. No ens deixen participar-hi. Com llavors, no vull cap èxit per una institució que nega la participació d'una altra. I el què representa "La Roja", per molt que ens agradin Puyol, Piqué, Xavi, Cesc i companyia, no m'agrada que obtingui bons resultats. Potser guanyaran el mundial, però avui estic content perquè ahir els van donar un bon ensurt, perdent contra Suïssa. Fa quatre anys, com ara, m'agrada que guanyi i vull que es proclami campiona la selecció d'Argentina (no sé ben bé per què, potser per història, simpatia, passió, futbol...). Llavors tenia el temor que ens "creméssin" el "petit Messi" (tal i com es pot llegir amb el post de fa 4 anys), m'equivocava. Allà va començar a créixer. Espero que aquest any, triomfi, a nivell personal (ja ens ha brindat jugades i assistències brutals) i col·lectiu. Aquell any Argentina va acabar sisena. Espero que aquest any, la puguem veure aixecar el trofeu. A "vull llegir la resta de l'article", petit comentari sobre l'himne del Mundial.  La prèvia del partit era vibrant. Es respirava molta empenta (també missatges pessimistes). La Sala Polivalent de Prats havia desbordat les previsions que havíem fet (el primer cop parlàvem que ens donàvem per contents superar la cinquantena de persones. Doncs érem prop dels 300). Estavem disposats a viure una nit històrica.Però el què més va caricaturitzar el final d'ahir, va ser passar pels carrers i sentir el silenci, enlloc de la gran revolta que hi ha hagut en grans ocasions. Després, missatges d'orgull al facebook; alguns de rencorosos amb les actuacions arbitrals, amb el comportament del contrari, amb l'antifutbol practicat per l'Inter; però la gran majoria destacant que estem vivint una gran història, i que queda molt per fer. Ara, tal com s'ha de dir i creure, anem cap a guanyar la lliga. Així doncs, em queda sentir-me orgullós de ser culé, i d'estar convençut que aquest equip té molta història encara per escriure. Ahir moltíssima gent lluïa la samarreta blaugrana. Avui, jo me'n vaig a la feina amb la samarreta del Barça. * a la foto, la pantalla gegant, flanquejada per la senyera i la bandera del barça. Al voltant de la Sala, n'havíem penjat d'altres.  Doncs sí. Fa poquets dies que va sorgir la proposta i vem posar mans a l'obra. Sobretot gràcies a la idea i la feina de dos actius germans pradencs i barcelonistes (un pèsol a qui n'endevini el nom!), vam moure fils per fer realitat la remuntada i posar el nostre gra de sorra podent presenciar-la tota la gent del poble que vulgui a la Sala Polivalent.Buscant la col·laboració i implicació de com més gent millor, i ajuntant esforços, els alumnes de 3r d'ESO portaran tota la part de begudes i menjar (i gran part de la feina prèvia també). L'Ajuntament es converteix en organitzadora de l'acte al cedir espais i logística i col·laborar en el què ha fet falta. Així doncs, s'ha acabat gestant el què serà -esperem- el poder viure la gran remuntada de forma conjunta a la Sala Polivalent de Prats. Ara només falta que hi sigui tothom qui vulgui! * a la foto, durant la final de la Champions de l'any passat.  No sé pas si en som conscients. Venim de guanyar tot el què es podia guanyar. Venim de practicar un futbol sovint immillorable. Venim de demostrar que les coses de casa poden triumfar i ho fan amb orgull. Venim de crear èpica. Venim de convèncer. Venim de vèncer. I anem a guanyar-ho tot.I ho fem contraposant-nos a un altre sistema molt més ambiciós i prepotent. La masia es va imposar a la galàxia, una vegada més. L'equip català es va imposar al madrileny. De forma individual, els duels plantejats els vam guanyar tots els barcelonistes. De formes de joc, i de caràcter. A la Lliga el Madrid ha fet uns registres espectaculars. Sí. Però nosaltres, MÉS! Sento eufòria. Sento emoció. Tenim el millor equip del món. Aquesta temporada no hem guanyat cap títol. Però ho farem. Creiem-nos-ho, confiem amb l'equip i GAUDIM-NE! El què està passant, és històric. * Com sempre, recomano una ruta internauta als mitjans esportius de diversos idiomes i indrets. Tots, tots, tots, es desfan en elogis al nostre club. El què és més que un club.  Avui és dels dies que agrada parlar del Madrid. Repassar la premsa esportiva i la generalista també, és un gran i distret exercici.Només de llevar-me, encara tot bastant blanc, pel carrer ja he sentit que en parlaven. I una perla: "el Madrid en el futur serà un gran equip!". Culpable? Pellegrini. De moment, res de Florentino. I tu? Què en penses? Què estàs sentint? Què podem destacar? Del què surt els diaris, què és el què no podem deixar de llegir? Com dèia aquell, el Madrid, igual que la neu, s'està desfent... |
Últims 40 canvis
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|