El proper 22 de maig hi haurà eleccions municipals. Durant aquests quatre anys a l’oposició el grup municipal d’Esquerra hem seguit treballant pel nostre poble i hem confeccionat una candidatura que amb el suport de totes i tots ha de donar un nou impuls a la nostra població.
Nosaltres participem en política perquè sabem que és una bona manera d’estar a prop de les persones, i fer-ho de forma honesta. Per estar al seu costat i especialment en moments de dificultat, fent política pensant en el futur i el benestar de tots els pradencs i pradenques. I ho fem d’una forma propera, real, sense prepotències, amb actitud, amb amplitud de mires. Ho volem fer coherentment amb els temps que corren, en ple segle XXI, en plena era tecnològica. En un moment en què els valors canvien, nosaltres omplirem de contingut les accions; en tots els àmbits. (segueix llegint…)
Aquesta setmana el Grup Municipal d’Esquerra hem publicat el número 49 del butlletí d’informació del grup, el cERCavila. Podeu llegir-lo clicant aquí.
En aquesta ocasió ens centrem a exposar la importància del procés obert d’exposició pública del POUM, animant una vegada més a participar. A més, s’exposa la situació que ha entrat l’Escola Municipal de Música, la qual per a nosaltres (és prioritària i molt important). (segueix llegint...)
Omplir les grades del pavelló no és senzill. Finalitzar una actuació a la Sala Polivalent plena a vessar, i amb la gent d’empeus, no és gens fàcil. La gent de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer, el del Lluçanès, ho ha aconseguit aquest cap de setmana. (segueix llegint...)
Ahir va haver-hi la festa del Carnestoltes al nostre poble. Per mi el més destacat va ser que el Carles va tornar a passejar en una cercavila amb els gegants i la Colla Gegantera després del seu accident; mica en mica, el tornarem a tenir amb l’empenta que portava!
L’altre gran element és l’ambient de festa que es va respirar durant tot el dia. Les disfresses, les carrosses, la participació i el confeti. La gran guerra que va tenir lloc a la Plaça Vella em va semblar genial. I se’m desperta una curiositat, a veure si algú me la pot contestar: quants quilos de confeti es van repartir en tot el poble? És que n’hi vaig veure molt! (segueix llegint i mirant enllaços...)
Com ja hem tractat i reclamant durant tota la legislatura, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és una eina importantíssima pel desenvolupament urbanístic de la nostra vila. La principal, la necessària. Des del Grup d’Esquerra us animem i fem saber que ara és l’hora, doncs, de revisar-la, de donar-li un cop d’ull a fons. Hi ha matèria, n’hi ha molta. Però és que la “història” que representa val la pena.
Demaneu hora a l’Ajuntament, truqueu, envieu correus, presenteu-vos-hi. Mireu-lo, regireu-lo, aporteu-hi. Pregunteu i que us l’expliquin. Feu al·legacions, propostes.(segueix…)
Fa dos anys de la mort de l’Isidre. Era el dilluns 23 de febrer del 2009. Jo estava en un dinar-reunió al Rebost del Canonge de Vic quan un SMS que mai hauria volgut rebre m’informava de la pèrdua de l’Isidre Beltrà. El Messenger es va omplir del símbol del sol, el facebook va acollir grans records (que lamento no haver guardat en cap arxiu).
L’Isidre Beltrà i Julià, de qui el seu nom és estretament relacionat amb l’Institut Castell del Quer, el del Lluçanès, el nostre, ha de ser recordat sempre més, i nosaltres ens hem de cuidar que no caigui en l’oblit. (segueix llegint i mirant els enllaços...)
Ahir va morir Mossèn Lluís. Al twitter i al facebook vaig actualitzar amb la frase “una persona que surt i surtirà als llibres d’història de Prats de Lluçanès”. En un poble i societat de tradició catòlica, com la que som, i que el pes de l’església (tot i que en decadència) ha estat i és encara prou gran, aquest mossèn ha marcat època.
Sobretot per la seva etapa de mestre a l’escola parroquial, ja fa molts anys. Evidentment jo no el vaig conèixer en aquesta faceta, però segur que molts de generacions passades en tenen diversos records. (segueix…)
Aquest dissabte dia 5 de febrer del 2011 va ser històric pel Lluçanès. L’església de Lluçà plena de persones de tots els pobles de la comarca, de variats sectors, va ser l’escenari que va acollir un reivindicatiu acte que repassà el passat, que definí el present, i que ha de marcar el futur.
I és que es donava el tret de sortida als actes per a commemorar els 400 anys de la proclamació de la Sotsvegueria del Lluçanès, uns actes que s’allargaran durant aquest any i que voltaran tota la comarca.
L’acte, el van protagonitzar per aquest ordre, el President del Consorci del Lluçanès i alcalde de Sant Boi Josep Maria Masramon; el Secretari General de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el vigatà d’arrels lluçaneses Xavier Solà; l’alcaldessa de Lluçà i vicepresidenta del Consorci del Lluçanès Eva Boixadé; i el grup Lluçaveus, que va cloure l’acte.
Va ser un acte sobretot reivindicatiu, amb discursos potents -a continuació n’exposaré més opinió-, i amb un punt d’emoció. (hi ha més…)
Aquest cap de setmana hem viscut la Festa Major de Sant Vicenç 2011, que va començar amb el magistral pregó de divendres protagonitzat pel Ramon Erra
(tinc ganes que el pengi al bloc, o haurem d’esperar un any a tenir-lo
per escrit), i la festa Flaixbac de la nit. Dissabte, va ser el torn de
la part més tradicional, emocionant, sentida: la Trencadansa i els Ballets de Sant Vicenç -que van anar després del seguici i l’ofici- (tinc un vídeo que quan se’m pengi, l’ensenyo). (Segueix llegint i mirant fotos...)
La Festa Major és sempre un esdeveniment gran, important. D’aquí el
nom. La d’hivern, a Prats de Lluçanès, és també una convocatòria que
tenim marcada al calendari i que per a l’època d’estudiant universitari
agafa en molts casos en plena temporada d’examens. Pels que treballen
fora del poble, és corrent que s’hagi de demanar ‘festa’ adicional per
poder ser el dia de la Festa Major a Prats.
Així, a l’escaure’s en dissabte enguany cau més bé per a tothom
(malgrat haver d’estudiar igual, en alguns casos). Però igualment, per
poder ser el dia de la Festa al poble, es poden fer moltes coses. Ara,
explicaré per primera vegada en públic una historieta que em vaig
trobar, en el primer any de carrera universitària (Sociologia), quan
s’esqueia un examen el dia 22 de gener, el de la Festa Major del meu
poble. (segueix…)
Repasses la nevera i diversos espais de casa. Agafes diners, la jaqueta, la bossa reutilitzable -quan hi penses- i les claus. Baixes a comprar. Si has d’agafar el cotxe, que sigui perquè és estrictament necessari. A Prats, comptades vegades faria falta.
Entres a una botiga. Et coneixen, us coneixeu. Saps que el què venen és de qualitat. Que el tracte que rebràs és humà, proper. “Què? Com esteu? Què fa l’àvia? I els nebots? I què, com portes això de presentar-te per alcalde? I viure sol, què tal?”. Les preguntes, són diferents depenent del dia, de l’època, del context, de qui te les faci, de a qui les facis.
El què et podria semblar pura xafarderia, també és coneixença, és proximitat, és confiança. (segueix…)
Ahir es va començar a repartir a totes les cases del poble l’edició número 48 del butlletí d’informació del Grup Municipal d’Esquerra a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès.
A la primera pàgina hi ha tota una declaració d’intensions, i a la
segona es parla del POUM, del Casal del Jovent, de la dimissió d’una
regidora de CiU… (ho pots llegir clicant aquí)
Ahir, un any més, vaig assistir al concert de Nadal que van oferir els alumnes de l’Escola Municipal de Música (a llegir més, un petit vídeo)
Vas escoltant. Vas sentint. Vas reflexionant sobre tots aquells
nens, nenes i joves que han adquirit un coneixement musical divers, i
que n’hi ha de tots nivells. Pugen junts a un escenari, aprenen
i ensenyen el que han après.
És la demostració que tot això cal mantenir-ho, i cal que
l’Ajuntament assumeixi l’Escola Municipal de Música com a una
prioritat. Perquè invertir en això, és invertir en el present i en el
futur de la nostra gent. En la seva creativitat, en el seu
desenvolupament personal i col·lectiu. A banda d’obrir-los portes en un
camp molt potent.
