SOM UNA NACIÓ, ningú podia dubtar-ne i després del què va passar ahir a Barcelona, encara n’hi ha menys…
Pell de gallina. Això és el què vaig notar durant gairebé tota la manifestació. Ahir el poble català, arribat d’arreu, va mostrar la seva fermesa i la seva condició tal i com ha sabut fer en les grans ocasions: sortint al carrer. La gran majoria dels mitjans de comunicació han coincidit en dir que la d’ahir va ser una de les més multitudinàries manifestacions de la història. No hi ha dubte. I algú n’ha de prendre nota. Els catalans vem sortir a la capital per demostrar el què som, i què hem de poder fer. La catalana és una nació ja fa massa anys oprimida. Nosaltres hem de poder decidir quin és el nostre futur. No es pot tolerar que des de fora es vulgui imposar una manera de conduir el país; per això, hem d’anar aconseguint suports i sumant esforços per assolir la majoria social i nacional i poder exercir en un futur no llunyà un dels drets més importants que ténen els pobles, el de l’autodeterminació.
La marxa va començar puntual, la gent anava arribant a la Plaça Espanya i anava agafant la direcció cap a la Plaça Catalunya emprenent diferents càntics i portant diverses pancartes. A banda de la que encapçalava la manifestació, jo em quedo amb un parell, : "és la història estuPPids!" i "CyU traïdors". La primera és una breu frase que no li calen afegitons ni més comentaris, parla per si sola. És fantàstica. La segona, té unes quantes valoracions a fer i un debat a començar.
El Mas, ha sortit avui als mitjans de comunicació acovardit, va quedar espantat del missatge que li va arribar del carrer ahir mateix. Està a la corda fluixa. Avui no ha sabut dir res més que "ERC fés servir això per millorar l’Estatut". Mas va vendre Catalunya ja fa uns quants dies i ara intenta fer deixar en rídicul ERC, una força política que ja veia insuficient la proposta d’Estatut aprovada el 30 de setembre però que considera un pas cap a l’objectiu final. No ho aconseguirà, i ahir en vem poder tenir mostres. ERC no era l’organitzador de la manifestació, però fou l’únic partit a adherir-s’hi. Em fa riure els que diuen "hauríen de demostrar-ho als despatxos, no aquí al carrer". Per a mi, és un plaer militar a un partit els dirigents del qual són capaços de mantenir les negociacions als despatxos i traslladar les reivindicacions al carrer, promovent la participació.
A partir d’aquí, podem iniciar un bon debat.
ànims
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
NOi hem sap greu dir-te que tu ets unPOLÍTIC MES, es a dir culpable. Ara no toca aprofitar-se de l’autoorganització del poble.Torna a llegir el teu text, que dius unes quantes veritats, hi veuràs com ets un peça dels partits..
CiU, ERC,ICV I PSC
NO HI HA DIFERÈNCIA!
Salut i independència!