iluro |
diumenge, 31 de desembre de 2006 | 02:30h
Arribo a casa de la feina després d'una jornada tranquil·la tot i ser dissabte. La K m'ha bordat només sentir la porta, com sempre. En J, n'hi s'ha immutat i ha continuat ajagut a la catifa. També comença a ser habitual ara que s'apropa als dotze anys.La M està dormida al sofà amb la tele engegada. Li dono la bona-nit i la deixo que continuï en el seu món oníric. Amb la cara de cansada que fa segur que qualsevol altra cosa serà millor.
M'arribo a la cuina i faig un moix per acabar d'omplir l'estomac, que sinó em despertaré amb el cos demanant-me un esmorzar desproporcionat.
Miro que no quedi brossa per llançar i endreço la roba. Ja tinc ganes d'agafar el llit per darrera vegada aquest any. Ai las, el cap d'any! Recordo que ja estem a trenta-un. La darrera fulla de la branca d'aquest any que acabem.
I de cop, no puc evitar-ho. M'entren ganes de despedir-me de la catosfera i felicitar l'arribada de l'any nou. [...]
M'arribo a la cuina i faig un moix per acabar d'omplir l'estomac, que sinó em despertaré amb el cos demanant-me un esmorzar desproporcionat.
Miro que no quedi brossa per llançar i endreço la roba. Ja tinc ganes d'agafar el llit per darrera vegada aquest any. Ai las, el cap d'any! Recordo que ja estem a trenta-un. La darrera fulla de la branca d'aquest any que acabem.
I de cop, no puc evitar-ho. M'entren ganes de despedir-me de la catosfera i felicitar l'arribada de l'any nou. [...]
La mateixa vida que va manllevar al seu poble directament o mica en mica amb el pas del seu règim. I, com tots els dictadors, ha marxat sense pagar pels seus crims davant la justícia.

